Dissolucions i Dispersions Col·loïdals: Propietats Essencials
Les dispersions de soluts de pes molecular baix s'anomenen dissolucions, i les de pes molecular elevat s'anomenen dispersions col·loïdals.
Propietats de les Dissolucions
Difusió
És la repartició homogènia de les partícules d'un fluid líquid o gasós en el si d'un altre en posar-los en contacte l'un amb l'altre. Aquest procés és degut al constant moviment de les partícules de líquids i gasos. Un clar exemple d'aquest procés és l'absorció o dissolució d'oxigen a l'aigua.
Osmosi
És quan una dissolució es posa en contacte amb el dissolvent a través d'una membrana semipermeable, on la membrana només deixa passar les molècules de dissolvent, però no les de solut, i les molècules de dissolvent es difonen cap a la dissolució.
La Pressió Osmòtica
És la diferència de pressions que hi ha entre els dos costats d'una membrana semipermeable que separa dues dissolucions de concentracions diferents quan el sistema assoleix l'equilibri. Això pot donar lloc a diferents respostes davant la pressió osmòtica del medi extern:
- Si el medi extern és isotònic, és a dir, que té la mateixa concentració tant dins com fora, la cèl·lula no es deforma.
- Si el medi extern és hipotònic, és a dir, menys concentrat, la cèl·lula s'infla (turgència) perquè hi entra aigua a l'interior.
- Si el medi extern és hipertònic, és a dir, més concentrat, la cèl·lula perd aigua i s'arruga, i la membrana pot acabar trencant-se.
Estabilitat del Grau d'Acidesa (pH)
Els valors del pH oscil·len entre 0 i 14. El pH és la concentració que tenim de grups protons o hidrogenions (H+).
(H+) Àcid Neutre Bàsic (OH-)
0------------7------------14
Sistema Tampó Fosfat
Aquest sistema manté el pH intern constant a 7,2 i està interrelacionat amb els fosfats orgànics.
Propietats de les Dispersions Col·loïdals
Capacitat de Presentar-se en Estat de Gel o Sol
El sol o estat líquid es produeix quan la fase dispersa és un sòlid i la fase dispersant és un líquid. El gel o estat semisòlid es produeix quan la fase dispersa és un líquid i la fase dispersant són fibres entrellaçades que queden retingudes per capil·laritat.
Elevada Viscositat
Les dispersions col·loïdals són molt viscoses perquè tenen agrupacions de molècules molt grans.
Efecte Tyndall
És un fenomen físic que explica com les partícules col·loïdals en una dissolució o en un gas són visibles perquè reflecteixen la llum. Un exemple d'aquest efecte és quan, amb boira, es fan servir els fars d'un cotxe. La llum amb menor longitud d'ona es dispersa millor, i com a resultat d'això, el color de la llum és de color blau cel.
Gran Poder Adsorbent
Les dispersions col·loïdals tenen un gran poder adsorbent.
Diàlisi
És la separació de partícules disperses d'un elevat pes molecular (col·loides) de les de baix pes molecular (cristal·loides). Tot això és possible gràcies a una membrana semipermeable que només deixa passar les molècules petites com l'aigua i els cristal·loides. Una aplicació clínica és l'hemodiàlisi, que és la separació de la urea de la sang de gent amb deficiència renal.
Electroforesi
És el transport de les partícules d'un elevat pes molecular (col·loïdals) a través d'un gel, i tot gràcies a l'acció d'un camp elèctric. Aquesta tècnica es fa servir per separar proteïnes i fragments de l'ADN en les anàlisis bioquímiques.
Les dispersions col·loïdals es diferencien de les dissolucions en el fet que les partícules poden formar gels, la seva viscositat és alta, són adsorbents, són opalescents i, si hi ha diferents tipus de partícules, es poden separar per electroforesi.