Distribució i Evolució de la Indústria a Espanya

Distribució territorial de la indústria espanyola

El model tradicional de la indústria espanyola es basava en nuclis poc connectats, entre els quals destacaven:

• Catalunya: Resultat de l'existència d'una classe burgesa empresarial que havia acumulat capital. Aquesta burgesia va invertir el capital en la producció de filats i teixits de llana i de cotó per proveir el mercat espanyol. Aquesta indústria no tenia ni matèria primera ni carbó, i calia importar-los d'altres països.
• País Basc: S'havia format una classe empresarial industrial gràcies a l'extracció del mineral de ferro. Els beneficis de l'exportació, la tradició de les ferreries basques i la facilitat en l'obtenció de coc van fer possible el desenvolupament de la indústria siderúrgica, que donà origen a una important indústria mecànica.
• Astúries: Es va desenvolupar a causa dels importants jaciments de minerals i la proximitat als ports que en permetien l'exportació. El desenvolupament de la mineria només representà l'extracció del mineral i la seua venda.
• Madrid: Es va veure afavorit per factors de localització vinculats a la capitalitat de l'Estat, com la proximitat de llocs de decisió, l'existència d'un mercat urbà important i la disposició de mà d'obra abundant i barata (immigració).
• Comunitat Valenciana: Hi estan representats quasi tots els subsectors fabrils: fusta, moble, metal·lúrgia. Destaquem també les indústries del taulell de Castelló.

Nous factors de la localització industrial

La crisi del sistema productiu de la dècada dels 70 va donar lloc a processos de reestructuració industrial a la recerca d'alternatives que seguiren permetent l'acumulació de capital:

1. Va disminuir la importància de la proximitat dels recursos naturals per l'abaratiment dels transports i el desenvolupament de substitutius sintètics.
2. El desenvolupament de les TIC resta importància a la distància.
3. La mà d'obra segueix sent un factor molt important.
4. El factor principal és l'accés a la innovació i a la informació.
5. La difusió de la indústria cap a espais perifèrics per les deseconomies d'aglomeració. És el fenomen de la deslocalització i de la segmentació de les bases productives. Amb la deslocalització es pretén una major flexibilitat del sistema productiu per tal d'adaptar-se als canvis i a una major competitivitat.

Classificació de les indústries

Un criteri de divisió és classificar segons la destinació dels productes que s'hi fabriquen. Es poden distingir les indústries de béns de producció i de béns d'ús i consum:

• Les primeres elaboren productes semielaborats, que serveixen com a matèria primera per a les indústries.
• Les indústries de béns d'ús i consum produeixen articles que van destinats directament al mercat.

També segons la dimensió:

• Fins a 50 treballadors: xicotetes.
• Fins a 250 treballadors: mitjanes (PYMES).
• Més de 250 treballadors: grans empreses (moltes multinacionals, seus a països rics, competitives, alt percentatge de producció).