Distribució de la Població i Moviments Migratoris a Espanya: Causes i Conseqüències
Distribució de la Població en el Territori Espanyol
El volum d'Espanya és considerable comparat amb Europa, però la densitat de població és menor.
Regions més poblades
Les regions més poblades són les situades a les costes i a les valls adjacents, atès que el desenvolupament econòmic dels darrers 150 anys s'ha situat preferentment a les façanes marítimes i en àrees properes (turisme i indústria).
- Com a excepció, destaca Madrid, la ciutat més gran d'Espanya amb una extensa zona metropolitana que s'estén cap a Toledo i Guadalajara.
- També destaquen Saragossa i Valladolid.
Regions menys poblades
Les regions menys poblades es troben a l'interior, com ara les Castelles, Aragó, Extremadura i Galícia.
Les Migracions
Causes de les Migracions
- Demogràfiques i econòmiques: L'augment de població sense la creació paral·lela de llocs de treball provoca desocupació i salaris baixos, mentre que en un altre país potser hi ha necessitat de mà d'obra.
- Relacionades amb catàstrofes naturals: Els terratrèmols, la desertització, les plagues i les sequeres prolongades causen inseguretat de la població o perpetuen males collites.
- Causes polítiques.
- Causes socioculturals: Actualment a Espanya, nombroses persones jubilades, procedents de països del nord d'Europa, s'instal·len a causa de les bones condicions climàtiques.
Conseqüències de les Migracions
Per al país d'origen
Suposa la pèrdua de força de treball i de les persones més dinàmiques i amb iniciativa, al mateix temps que provoca l'envelliment de la població i el despoblament del territori.
Per al país de destinació
Pot crear conflictes laborals, degradació d'habitatges a la perifèria i al centre urbà, i problemes d'acceptació per una part de la societat.
Per a la persona emigrant
Se li plantegen un seguit de qüestions: prendre la decisió de marxar, decidir el lloc de destinació, adaptar-se, etc.
Els Moviments Migratoris a Espanya
Es classifiquen en migracions transoceàniques històriques i migracions modernes. Les primeres van tenir com a punt d'emigració principal diversos països de l'Amèrica Llatina, i les segones van tenir un doble vessant:
- Les migracions interiors (camp-ciutat).
- Les migracions exteriors (cap als països industrialitzats de l'Europa central i occidental).
Migracions Transoceàniques Històriques (S. XV - 2a G.M.)
Des del segle XV fins a la Segona Guerra Mundial hi va haver una forta emigració cap a l'Amèrica Llatina.
- Primer van ser les migracions transoceàniques de signe colonial, que implicaven poca sortida de població ateses les dificultats del viatge.
- Entre 1911 i 1915 es van assolir xifres molt elevades d'emigrants d'Espanya que marxaven a l'Argentina, principalment procedents de Galícia, Astúries i Canàries.
Reducció dels fluxos internacionals
Aquests fluxos es van reduir per causes externes i internes:
- La crisi econòmica mundial.
- La Guerra Civil Espanyola.
- La Segona Guerra Mundial.
- Les crisis polítiques i econòmiques de diversos països llatinoamericans.
Canvi de destinació (1950)
Al 1950, l'Argentina va deixar de ser el primer lloc de destinació d'emigrants i el va ocupar Veneçuela, a causa de les explotacions petrolíferes. Al final del 1950, les migracions van començar a prendre altres direccions i Amèrica Llatina va donar pas a Europa.
Les Migracions Interiors: Camp-Ciutat
Amb el desenvolupament de les comunicacions i davant la demanda de mà d'obra abundant i barata que necessitava la indústria, una gran part de la població es va dirigir cap a les ciutats i els territoris industrials. Aquests emigrants procedien de les Castelles, Galícia, Extremadura i l'interior d'Andalusia.
Llocs d'origen de la migració interior
Principalment províncies de:
- Lugo, Ourense, Zamora, Àvila, Palència, Segòvia, Conca, Guadalajara i Osca.
Llocs de destinació de la migració interior
Principalment províncies de:
- Madrid, Barcelona i el País Basc.