La diversitat lingüística i la normalització del català

La diversitat de llengües

Els humans compartim la capacitat de comunicar-nos a través de les llengües. Totes les llengües són instruments de comunicació adequats a l'entorn i a les necessitats de les comunitats que les parlen.

Les famílies lingüístiques

Les llengües s'agrupen en famílies, és a dir, en grups de llengües amb un origen comú:

• Família indoeuropea: (que inclou el català)
• Uràlica: finès, estonià
• Caucàsica: georgià
• Altaica: turc
• Sinotibetana: xinès, tibetà
• Dravídica: tàmil
• Afroasiàtica: àrab, hebreu
• Níger-Congo: swahili
• Ameríndia: quítxua, guaraní
• Esquimoaleuta: esquimal

Subgrups de la família indoeuropea

• Indoirànic: hindi, urdú, romaní (la llengua dels gitanos), kurd, persa
• Albanès
• Grec
• Romànic: català, castellà, gallec-portuguès, occità, francès, sard
• Cèltic: bretó, gal·lès, gaèlic escocès, irlandès
• Germànic: danès, suec, noruec
• Baltoeslau: letó, lituà, rus

Llengües minoritzades

La immensa majoria de llengües són anomenades minoritàries. Hi ha llengües amb més de 100 milions de parlants (xinès, anglès, espanyol, hindi, rus, bengalí, àrab, portuguès, alemany, japonès).

Més que parlar d'una llengua minoritària, és útil parlar de les llengües minoritzades, és a dir, llengües que dins del seu territori han patit una restricció dels seus usos, que van passant a realitzar-se en una de les llengües en expansió.

La normalització lingüística

L'estabilitat d'una llengua només s'assegura a través de la seva normalització. Les polítiques de normalització restableixen la salut de les llengües amenaçades; en cas contrari, va avançant el procés de substitució lingüística.

Normalitzar una llengua vol dir aturar els processos de substitució i fer que la llengua minoritzada pugui ser utilitzada per tothom per a tot, en tots els àmbits.

Situació actual del català

L'estatus legal del català depèn de cada Estat on es parla, essent només Andorra i Espanya els únics on gaudeix d'oficialitat.

Fonètica i representació

Fonema: és la unitat mínima que es pot delimitar en la cadena parlada que no té significat, però sí funció distintiva; és a dir, la seva commutació provoca canvis de significat en l'aportació d'altres mots.

Els sons i la seva representació: el 1886 es va crear l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI) amb la voluntat de transcriure els sons de totes les llengües del món d'una manera inequívoca i unitària. Es basa en el principi de biunivocitat: un únic símbol per a cada so i un únic so per a cada símbol.

Dígrafs

Són agrupacions de dues lletres que representen un sol so.