Dofèlia Dracs i el Teatre Català Post-Franco: Autors i Obres

11

Cal destacar un col·lectiu decriptors agrupats sota el pseudònim Dofèlia Dracs (Quim Monzó, Jaume Cabré). La seva aportació a la literatura catalana va ser important perquè va permetre obrir camps narratius sòlids.

• Montserrat Roig - BCN 1946-1991 (Un pensament de sal un pessic de pebre 1990-1991)
• Jaume Cabré - BCN 1947 (La teranyina 1983)
• Ferran Torrent Sedari - Horta 1951 (Gràcies per la propina 1995)
• Maria de la Pau Janer - Palma 1966 (Marmara 1993)

Quim Monzó - BCN 1952

S'inicia en la novel·la amb l'obra L'udol del griso al caire de les clavegueres (1947) amb la qual guanyà el premi Prudenci Bertrana. Actualment col·labora com a crític en diversos diaris i ha escrit guions per al cinema, la ràdio i la televisió.

És sobretot un gran escriptor de contes.

Als 80 també va escriure alguna novel·la com: La magnitud de la tragèdia (1989)

Allà on Quim Monzó destaca és en el camp dels articles, molts dels quals han estat aplegats en llibres de gran interès:

• El dia del senyor (1984)
• Tot és mentida (2000)
• El millor dels mons (2001)

A part, la seva obra reflecteix la vida i els costums barcelonins dels últims anys del s.XX amb un fort sentit de l'humor i amb una visió desdramatitzada de la vida.

12

Després de la mort de Franco, el teatre s'ha anat consolidant cada cop més, d'una banda amb la continuïtat de grups com: Els Joglars (1962) i de l'altra amb la creació de nous col·lectius com: ELS COMEDIANTS, DAGOLL DAGOM, TEATRE LLIURE, TRICICLE, LA CUBANA, LA FURA DELS BAUS...

Pel que fa als autors cal destacar:

• Jordi Teixidor El retaule del flautista (1979)
• Sergi Belbel A la Toscona (2007)
• Jordi Galceran Paraules encadenades (1995)

Josep Maria Benet i Jornet - BCN 1940

Llicenciat en Filosofia i Lletres, a la universitat va connectar amb l'escola d'art dramàtic. Des d'aleshores la seva obra dramàtica no ha deixat de créixer. La producció primarenca es caracteritza per una preocupació per la realitat que l'envolta. Cal destacar:

• Revolta de bruixes (1976)
• Amb desig (1989)

El teatre de Benet va encetar una nova etapa, marcada per una renovació formal i argumental que el situa com un dels autors més importants de la dramatúrgia europea actual. Exemples:

• Fugaç (1994)
• El gos del tinent (1997)

Tot i aquesta àmplia producció, Benet és conegut principalment pels serials televisius que ha dirigit i dirigeix: Poble Nou, Rosa, Nissaga de poder, Laberint d'ombres i actualment El cor de la ciutat i Vent del pla.