Dret Civil Català: Donació, Usucapió, Immissions i Accessió
La Donació
És un acte de disposició a títol gratuït (sense contraprestació) a favor d’una altra persona que l’accepta en vida del donant. Provoca la transmissió de la propietat sense que sigui necessària la tradició, és un acte unilateral. Els menors i els menors emancipats necessiten el vistiplau dels seus representants (pares o tutors). Per donar, el donant ha de disposar de la cosa. Simulació compravenda per donació. Condicions suspensives o resolutòries.
2.1. Tipus de Donació
a) La donació modal: El donatari assumeix una càrrega sense que representi contraprestació. S’imposa al donant l’obligació de sanejar el gravamen amb el valor dels béns donats. Si s’incompleix, el donant pot revocar la donació.
b) Donació remunatòria: Retribueix al donatari els serveis prestats sempre que no siguin deutes exigibles.
Usucapió
És el títol adquisitiu d’un dret real possessori basat en la possessió durant el temps fixat per les lleis. A Catalunya també se’n considera el dret de cens. És una adquisició sense transmissió.
S’admet només sobre les coses que estan en el comerç dels homes i basat en contingut possessori. La detentació no permet la usucapió.
2. Els Requisits: Terminis, Còmput, Interrupció i Suspensió
No necessita títols ni bona fe i ha de ser pacífica, pública i ininterrompuda. S’interromp quan es dóna abandonament, quan es cedeix voluntàriament a un tercer o quan es destrueix.
La suspensió es dóna entre cònjuges i convivents de fet (no es poden recíprocament usucapir) o quan hi ha causes afectives o de proximitat personal entre l’usucapient i el titular del dret usucapit.
Bona fe (B.F.): 3 anys i Mala fe (B.I.): 20 anys. Si la usucapió s’ha donat per robatori o furt, no comença a computar fins que hagi prescrit el delicte de robatori o furt.
2. Les Immissions
Són les ingerències que es donen a través d’activitats que es fan a la pròpia finca, però on les conseqüències es donen fora de la finca. És una ingerència indirecta produïda per l’activitat del propietari. Els trets són:
a) La materialitat: Ja que hi ha d’haver un dany a la finca veïna.
b) El seu caràcter indirecte.
c) S’ha de tractar d’actes continuats i periòdics.
Les immissions alhora es classifiquen en legítimes (quan no causen perjudicis substancials en base a la llei) i il·legítimes (quan no hi ha obligació de tolerar). Si són il·legítimes, s’emprarà l’acció negatòria i s’obligarà al propietari a restituir com estava en el passat i, en cas que no es pugui, hi haurà indemnització.
1. L’Accessió
Mode d’adquirir la propietat en base a l’expansivitat del domini, la part accessòria que s’uneix a la principal amb l’obligació, si s’escau, d’indemnitzar. Hi ha l’accessió immobiliària (quan l’objecte recau en un immoble com les plantacions, cultius i edificacions) i la mobiliària (quan recau en un moble). L’artificial (quan intervé l’activitat de l’home) i la natural (el contrari).
Les parts poden evitar l’accessió si acorden un dret de superfície. Les normes d’accessió tenen caràcter especial i, doncs, s’han d’aplicar abans que les genèriques de propietat. L’accessió no provoca l’adquisició automàtica de la part accessòria, sinó que dóna dret d’opció al propietari del sòl si ho preveu la llei.