Dret Civil: Conceptes, Evolució i Codificació
Dret Civil: Públic vs. Privat
Definició de Dret Civil
El Dret Civil és el dret privat, comú i general en contraposició als drets especials. Té un caràcter general, encara que no és del tot privat perquè hi ha lleis especials. Partim del dret romà: ius civile (romans) i ius gentium (estrangers). Després apareix el dret econòmic estructurat per l'església catòlica i es contraposa amb Roma.
Segons Albadalejo, el dret civil és el dret privat que regula les relacions més comunes de la convivència humana. La relació jurídica està composta per un o dos subjectes que deriven en més de dos efectes.
Matèries del Dret Civil
- Drets de la personalitat
- Família
- Reals i obligacions (patrimoni)
- Successió mortis causa
Diferències entre Dret Públic i Privat
Albadalejo defineix:
- Dret Públic: format pel conjunt de normes que regulen l'activitat i organització de l'estat i la resta d'ens públics com a tals, i les relacions amb els particulars quan actuen com a públics.
- Dret Privat: format per les normes que regulen els particulars i les relacions jurídiques que aquests tenen entre si, i també quan regulen les relacions jurídiques entre l'estat, els ens públics i els particulars quan actuen com a particulars.
El Dret Públic afecta l'estat i tots els ens d'entitat pública. Al Dret Privat hi ha matèries que no són dins del públic perquè no hi participen en cap, sinó en les dues, com el dret laboral. Dins la normativa és privat i el procediment laboral és públic.
Dret Civil Català i Dret Foral
El dret especial és part del dret privat. Dins hi ha lleis especials com la d'arrendaments, la hipotecària i d'altres. Hi ha tres accepcions del dret civil català que poden tenir aquest nom de dret especial:
- A Catalunya, el dret privat general és el civil català, però dins de Catalunya hi ha lleis de caràcter civil que regulen matèries al marge del Codi Civil de Catalunya (CCC).
- El dret privat general seria el dret civil i aquells drets que conformen una matèria diferent de la civil. Té doble referent: destinatari i territori. Dins l'estat espanyol, els territoris tenen dret civil propi i pertanyen al dret especial foral.
- Dret civil general i hi hauria altres drets civils que són forals (que desenvolupen determinades comunitats autònomes) i la idea de dret comú general i distingit de lleis especials al marge del règim general.
Estructuració del Dret Civil
Pla de Gai
Gai planteja l'estructura del dret sobre totes les regles referides a persones, coses i accions. Es va incorporar al dret de Justinià i aguanta fins a l'edat mitjana. Fins al 1800 va estructurar tota la matèria civil. El legislador francès afegeix al pla un quart apartat dels models d'adquirir la propietat. A Espanya copien el sistema francès.
Pla de Savigny
Savigny divideix el dret civil en quatre tractats: reals, obligacions, família i successió mortis causa. Són precedits per una part general. Adoptat per Alemanya, va tenir influència a Àustria i Itàlia. A Espanya fa referència a l'estudi del sistema de matèries genèriques.
Codificació Espanyola
Al segle XIX, a Espanya no hi havia una norma que estructurés les lleis civils, sinó un cúmul de normes disperses no recollides de forma conjunta. A causa d'un moviment a Europa a finals del segle XVIII, va ser necessari establir una ordenació de les normes del territori espanyol.
Vies de Codificació
- Recopilació: col·lecció de disposicions de diferent procedència, temps, origen, etc. Implica que quedin recollides sense formar una unitat legislativa.
- Codificació: reunir un conjunt de disposicions ordenades de manera completa i regular una determinada matèria. Els seus inconvenients suposen introduir elements de permanència de la norma, i els avantatges, l'ordenació de la matèria i l'obtenció d'una regulació sistemàtica i l'establiment de principis generals de caràcter unitari.