Dret Mercantil: Conceptes i Normatives

T1 Dret mercantil: Pertany a la branca de l'ordenament jurídic, dins del dret privat i especialitzat en aquest. Té per subjecte l'empresari, el seu estatus jurídic (obligacions i dret de l'empresari en l'exercici d'activitat professional), i l'especial activitat que l'empresari desenvolupa en el mercat, és a dir l'empresa (relacions amb altres empresaris i clients). L'empresari és des d'un autònom que realitza la seva activitat lucrativa fins a una persona jurídica. Quan es parla de l'empresa no es té en compte la seva grandària. Què composa el dret mercantil?

• Normes que afecten la delimitació del subjecte d'aquestes relacions
• Les obligacions professionals que se li imposen
• Normes que profereixen els elements materials que utilitzen en l'exercici de la seva activitat
• Els actes en què aquesta activitat es concreta (contractes, títols-valors...)
• El règim del procediment concursal en cas d'insolvència de l'empresari
• Dret privat de navegació marítima i aèria

Quines tendències té el dret mercantil?

• Intensificació de les relacions econòmiques internacionals (tendència unificadora)
• Penetració de l'Administració Pública en la supervisió i control de l'exercici de determinades activitats econòmiques
• Protecció dels Consumidors i Usuaris
• Desenvolupament tècnic i despersonalització, objectivació i massificació de les relacions mercantils

Que s'entén per empresa i empresari en l'àmbit jurídic?

Empresa des del punt de vista econòmic: Unitat de producció on es combinen els preus del capital i del treball amb la finalitat de subministrar uns béns i serveis a un mercat per un determinat preu. Empresari des del punt de vista econòmic: És una persona que porta l'empresa Noció jurídica d'empresa: El titular de la relació jurídica és l'empresari. L'empresa és l'activitat que desenvolupa l'empresari (que és el subjecte de la relació) de manera professional i planificada amb l'objectiu d'intervenir en el mercat. Té com a complement necessari l'establiment entès com a conjunt de mitjans, d'organització * Noció jurídica d'empresari: És el titular de l'empresa, és la persona física o jurídica que professionalment i en nom propi exercita l'activitat d'organitzar els mitjans necessaris per la producció de béns i serveis en el mercat. Ser empresari implica tenir una sèrie de responsabilitats.

Quines classes d'empresaris hi ha? - Individual: Respon amb tots els seus bens presents i futurs. - Social: Respon amb tot el seu patrimoni social, és a dir amb el patrimoni en nom de l'empresa, no respon personalment. Els socis no responen per l'empresari en SL i autònoms però en la resta sí.

Registre mercantil: Organisme que té per objecte la publicitat judicial de la situació jurídica dels empresaris que consten inscrits, entre d'altres. L'objecte del RM són els empresaris i altres subjectes que determina la llei i s'inscriuen els actes i contractes relatius als que la llei determina. Un assentament és l'accés que hi ha en el RM dels documents, circumstàncies o fets públics registrats. Assentament de prestació: Té vigència de dos mesos, perquè no caduqui es fa una anotació preventiva. Es presenta aquest document com a primer acte en el RM i es califica per un registrador mercantil. Un cop inscrit només es pot modificar l'assentament per via judicial ja que està sota tutela dels tribunals. Una anotació preventiva es pot fer quan la nostra inscripció ha estat denegada i es presenta com a recurs contra la decisió del registrador, per últim tenim les notes marginals que són assentaments de tràmit o per aportar informació.

Quins sis tipus de llibres es poden portar al RM? Llibre d'inscripcions. Llibre de legalitzacions, llibre de dipòsit de comptes, llibre de nomenament d'experts i auditors, llibre índex i llibre inventari.

Funcions essencials del RM: Publicitat: A través de les inscripcions el públic pot conèixer i saber tota la informació que es troba en el RM, podem saber el capital social, estatuts, ordres d'administració, comptes anuals, nomenaments i cessaments de càrrecs...

Quins empresaris estan obligats a inscriure's en RM? Societats mercantils (SA, SL...) naviers empresaris individuals (són els únics empresaris individuals obligats a inscriure's), cooperatives de crèdit (mútues), asseguradores, societats col·lectives, caixes estalvi, fons d'inversió, societats estrangeres que es traslladin a Espanya, societats civils professionals...

Quan estem obligats a nomenar auditors?

1- En societats que estan obligades per llei a comprovar comptes anuals: Totes les empreses han d'auditar els comptes anuals excepte empreses que poden fer el balanç abreujat, poden fer balanç abreujat empreses que compleixin mínim dos supòsits dels seguents: Total actiu ≤2.850.000; Import net xifra negoci ≤5.700.000; mitja treballadors ≤ 50. L'administrador, el comissari de sindicat d'obligacionistes o qualsevol soci de la societat poden demanar al RM que nomeni un o varis auditors si no s'ha acabat l'exercici, però si s'ha acabat només pot ser nomenat per un jutge o directament el registrador mercantil. 2- En societats no obligades per llei: En societats no obligades poden sol·licitar al RM que es nomeni un auditor sempre i quan: Ho demanin al menys 5% que representa el capital social, i que no hagin passat més de tres mesos del tancament de l'exercici.

Qui determina el valor de les accions d'una empresa? Un auditor aliè a l'empresa nomenat pel RM per tal de tenir subjectivitat total.

Principis que regeixen en el RM: - Titulació pública: Els documents que accedeixen al RM han de ser públics, és a dir, autoritzats per un notari o funcionari públic. - Legalitat: El registrador examina i valora el document per tal de determinar la seva capacitat, validació i legitimació. - Bona fe: La nul·litat d'un assentament no perjudica al dret de tercers que de bona fe han confiat en les dades del registre. - Oponibilitat (per el tercer): Els actes inscrits es poden oposar a partir de quan s'han publicat en el BORME- Prioritat: Mentre està vigent l'assentament de presentació no es pot inscriure res de data igual o anterior que s'oposi. - Tracte successiu: Per inscriure actes o contractes d'un subjecte aquest ha d'estar inscrit. - Publicitat formal: Tothom pot demanar la informació al RM i el registrador ha de facilitar-la.

LA DISCIPLINA COMPTABLE;

• Obligació de qualsevol empresari, individual o social, inscrit o no en el RM, de portar una comptabilitat ordenada i adequada a la seva activitat (art. 25 Cco)
• Seguiment cronològic de les operacions i elaboració periòdica de balanços i inventaris.
• Marc normatiu (codi de comerç/ Llei societats de capital/ Pla General de Comptabilitat/ Pla General de Comptabilitat Pymes/ Pla General de Comptabilitat per entitats sense fins lucratius).
1) Llibres obligatoris (art. 25 a 33 Cco)
Tipus:
• Inventari i comptes anuals • Diari • Llibre actes (societats) • Llibre accions nominatives (societats) • Llibre de socis (societats)
Control:
• Extern: legalització • Intern (revisar faltes d'ortografia, espais en blanc...)
2) Comptes anuals (Recull una imatge del patrimoni, situació financera, i resultat de l'empresa. Inclou balanç, compte de PIG, estat que reflexa canvis de PN de l'exercici, estat de fluxos efectiu i memòria.):
• Balanç abreujat: societats que en 2 exercicis consecutius compleixin almenys 2 de: total partides actiu ≤ 4.000.000, import net xifra anual de negoci ≤ 8.000.000, mitja treballadors ≤ 50.
• Compte de PG abreujat: 2 exercicis consecutius almenys 2 de: total partides actiu ≤ 11.400.000, import net xifra anual negoci ≤ 22.800.000, mitja treballadors ≤ 250
• Estat de Canvis en el Patrimoni net. Obligatori només en societats que no puguin fer balanç abreujat.
• Estat de moviment de fluxos d'efectiu. Obligatori només en societats que no puguin fer balanç abreujat.
• Memòria. Si poden fer balanç abreujat poden fer memòria abreujada.
• Informe de gestió: si poden fer balanç abreujat no estan obligades.
• Informe auditoria
No obligades a auditoria les que en 2 exercicis seguits compleixin 2 de: total partides actiu ≤ 2.850.000, import net xifra anual negoci ≤ 5.700.000, mitja treballadors ≤ 50
• Principis valoratius: Continuïtat, Prudència, Temporalitat, Separació actiu/passiu, Verificació dels comptes anuals (auditors)
• Dipòsit dels comptes
3) Comptes dels grups de societats (art. 42 a 49 Cco)
• Definició grup d'empreses: La societat dominant del grup a més de presentar el seus comptes anuals ha de presentar els comptes de les societats en conjunt.

T2

Llei de defensa: Té com a objectiu garantir la existència d'una competència suficient i protegir-la davant tot atac d'interès públic. Promou competència efectiva entre empreses. Àmbit objectiu, s'aplica a tots els sectors econòmics. Àmbit subjectiu, no s'aplica només als empresaris sinó a tots els operadors econòmics que intervenen en el mercat i poden influir en ell. Àmbit territorial (ACCO), s'aplica si les restriccions de competència produeixen o poden produir els seus efectes reals o potencials a l'estat espanyol.
Dret de la competència, la llei de defensa considera prohibides 3 tipus de pràctiques generals: pràctiques col·lusòries, els abusos de posició dominant i competència deslleial que falsegen la lliure competència.
Conducta col·lusòria, pacte verbal o escrit entre operadors economics, on es comprometen a restringir la competència, tant si es operadors horitzontals(mateix nivell) o verticals(jeràrquic). A més a més cal que siguin operadors independents, La seva sanció és la nul·litat de ple dret , per tant és com si no hagués existit. Hi han algunes excepcions, com quan aquestes conductes millorin la producció, comercialització, el progrés tècnic o econòmic. Sanció per conducta col·lusòria: Nul·litat de ple dret, significa que aquest efecte no ha de produir cap tipus d'efecte, com si no hagués existit, no s'aplica quan aquests acords, recomanacions, pràctiques... que contribueixin a millorar la producció o comercialització de béns i serveis o a promoure el progrés tècnic o econòmic.
L'abus de posició dominant, La llei de defensa de competència estén la prohibició de conductes anticompetitives a l'explotació abusiva de la posició dominant.

La competència deslleial:es considera deslleial qualsevol comportament que resulti objectivament contrari a les exigencies de la bona fe. 

2 organs principals LDC: -president de la CNMC (Comissio nacional de mercats i competencia)  - Consell de la CNMC
Funcions del president: -convocar el consell, representar a la comissió i  implusar l’actuació de la comissió. 
Funcions consell: resoldre i dictaminar els assumptes de la CNMC,  resoldre els procediments sancionadors, remetre els expedients de control de concentracions a la Comissió europea, resoldre sobre el compliment  de les resolucions i decisions pel que fa a les conductes prohibides i contraccions, interessar la instrucció dels expedients.

Les sancions per infringir el dret de la competència. Procediment:
1. Pot iniciar-se de dues maneres: - D’ofici per la Direcció de la Competència
 (DC) iniciativa pròpia o per la CNMC - Per una denúncia, de qualsevol persona
 física o jurídica interessada o no.
2. La direcció de la competència incoa l’expedient (l’obertura de l’expedient) i
instrueix (investigar) per esclarir els fets i determinar quines poden ser les
responsabilitats.
3. Un cop feta la instruccion la DC formula una proposta de resolució
4. Un cop proposada la resolució, es poden presentar la AL·LEGACIONS
5. Tancat l’expedient pesarà al CNMC, pot ordenar noves proves o
complementàries a la ja fetes.
6. Finalment el CNMC dicta la resolució que correspongui.
Altra manera, Abans de la DC formuli pa resolució, si s’arriba a un acord. 
Quan el consell rep l’acord i determina l’acabament del expedient. Hi ha una 
multa per la persona que realitza la conducta.

La propietat industrial T3: És el domini sobre creacions industrials o signes distintius que legalment permet de manera indefinida o per un temps una explotacio generalment exclusiva pel seu titular. Creacions industrials: Descobriments que complint determinats requisits permeten al seu titular explotar-los de manera exclusiva. En l'economia industrial son l'instrument que permet l'avanç i el desenvolupament tecnic industrial i economic de la societat, la protecció es dona com a recompensa per l'esforç i l'enginy. Cal saber distingir entre invenció (resoldre un problema tecnic per satisfer necessitats humanes) i descobriment (aconstatar fenomens o elements de la naturalesa, com per exemple la penicilina)

Les patents: Procediment administratiu pel que s'atorga el titol de propetat industrial que es concedeix i el dret que es reconeix a linventor i als seus hereus per l'explotacio industrial de manera exlusiva durant 20 anys des de la presentació de la solicitud del registre. Requisits perque sigui una patent: Que sigui una invenció, no un descobriment. No son invencions: art, ciencia, literatura, teories...