Dret de Rectificació i Contractació Publicitària
Dret de Rectificació
- Via amistosa
- Via extrajudicial (Regula el dret a la rectificació i està a la llei 2/84 26-03)
- Via judicial
En la via extrajudicial solament es demana una rectificació; no cal una indemnització.
1) Concepte
Dret que té tota persona que hagi estat al·ludida per un mitjà de comunicació mitjançant una informació que li pugui causar algun tipus de perjudici.
Requisits:
- Al·lusió d’un mitjà de comunicació.
- L'al·lusió ha de fer referència a uns fets.
- Els fets han d’haver creat uns perjudicis.
2) Legitimació activa
Qui? Tota persona que hagi estat al·ludida per un mitjà de comunicació mitjançant una informació que li pugui causar algun tipus de perjudici.
3) Legitimació passiva
Qui? El director del mitjà de comunicació públic o privat. (Recriminació).
4) Notícia
Informació dels fets que al·ludeixi algú de forma individualitzada i que la identifiqui clarament. Ha de considerar la notícia inexacta i que causi un perjudici a algú.
5) Terminis
Punt clau. Set dies naturals (dissabtes i diumenges). Si es sobrepassen aquests terminis, es perd el dret a la rectificació. Set dies des de la seva publicació.
6) Com ha de ser l’escrit de rectificació?
El fa el propi perjudicat. S’ha de limitar a escriure els fets inexactes amb la seva rectificació. Ha de tenir unes mateixes característiques que la notícia primera. Si ocupava tres línies, la rectificació també. El director té tres dies per publicar l’escrit de rectificació.
7) Director
El què ha de fer és publicar-lo íntegrament en tres dies amb la mateixa rellevància, sense cap opinió i de forma gratuïta. Si la publicació no surt cada dia, s'insereix el pròxim número (immediatament el següent). Si es tracta d’un programa de TV que no sigui diari, l’opció que tenen és inserir-ho en un mateix programa de les mateixes característiques i la mateixa franja horària.
La finalitat és que la rectificació arribi a unes mateixes persones. Si el director no ho fa seguint les normes de la rectificació, intervindrà el jutjat; acció de rectificació. S’interposa per la via civil en el jutjat de primera instància del domicili del demandant.
Contractació Publicitària
Girona, 18 d'abril de 2012
Reunits:
A) Subjectes
- Anunciant: empresa que vol anunciar el producte.
- Empresa de publicitat: persona física o jurídica que professionalment es dedica a fer publicitat.
- Mitjà de comunicació: difon la publicitat creada.
Tres tipus de contractes:
- Creació publicitària -> Anunciant -> Agència
- Difusió publicitària -> Anunciant-agència -> mitjà (ART 19-21)
- Patrocini -> Anunciant –agència -> 3er.
Un patrocinat, a canvi d’una ajuda econòmica per la seva activitat, es compromet a publicitar aquella marca. La normativa en els tres tipus de contractes està prevista en la LGP o CC/CO.
B) Capacitat
- Física: 18 anys.
- Jurídica: capacitat legal (persona autoritzada)
C) Forma
La llei no estableix cap forma concreta. El codi civil ens diu que preval qualsevol forma. Però s’aconsella que sigui per escrit.
D) Clàusules
a) Objecte
En el contracte 1 (publicitària), en els articles 22 i 23, ens diuen que és aquell que, a canvi d'una prestació, una persona física o jurídica (anunciant) encarrega a una altra (empresa publicitària) la idea d'una elaboració d’una campanya publicitària.
En el contracte 2 (difusió), en els articles 19-21, signem un contracte amb els mitjans de comunicació. S’estableix com, quan i de quina manera s’exposarà l’anunci.
En el contracte 3 (patrocini), en l’article 24, un patrocinat, a canvi d’una ajuda econòmica per la seva activitat, es compromet a publicitar una empresa.
b) Contraprestació (mode i quantitat pagament)
Contractes onerosos a canvi d’un preu.
c) Confidencialitat
Hi ha informació que no poden revelar; és informació privada entre les parts. No facilitar informació sobre la campanya.
d) Dades personals
Llei de protecció de dades.
e) Submissió expressa
Les parts acorden que, si no s’entenen, aniran als jutjats establerts al contracte. Serà un jutjat concret per no tenir problemes de competència o, sinó, també poden decidir, al contracte, anar a l’arbitratge, que és més ràpid i menys costós.
Dos tipus de clàusules que no es poden posar o que no tenen valor:
a) No es podran incloure clàusules d’exoneració, imputació o limitació de responsabilitat davant de tercers que puguin incórrer les parts com a conseqüència de la publicitat.
b) Es tindrà com a no posada la clàusula per la qual, directament o indirectament, es garanteixi el rendiment econòmic o els resultats comercials de la publicitat.