El Dret de Vaga: Guia Completa
Què és una vaga?
La vaga és una cessació col·lectiva i concertada del treball, total o parcial, efectuada per un grup de treballadors per pressionar l'altra part en defensa de les seves reivindicacions. El dret de vaga és de titularitat individual però d'exercici col·lectiu. A més, el dret de vaga es considera un dret bàsic dels treballadors, no només un dret fonamental.
Titularitat del dret de vaga
Els titulars del dret de vaga són els treballadors subordinats i per compte d'altri, ja que la finalitat d'aquest dret és aconseguir una igualtat de poders. Per això, no es reconeix aquest dret als autònoms o independents, els professionals lliures o els estudiants. Tots els treballadors amb contracte de treball tenen dret de vaga, incloses les relacions laborals especials (personal de direcció). Els treballadors estrangers també poden exercir la vaga quan tinguin la deguda autorització per treballar.
Tramitació i exercici de la vaga
Pot ser acordada pels representants dels treballadors, pel mateix personal de l'empresa mitjançant decisió adoptada en assemblea o bé per organitzacions sindicals. La notificació s'ha de dirigir a l'empresari afectat. El contingut de la notificació expressarà els objectius perseguits i les gestions que es duran a terme, amb un preavís de 5 a 10 dies naturals abans del començament de la vaga. El temps de preavís variarà en funció de si són empreses que es dediquen al servei públic o no. Durant el període de preavís, els representants dels treballadors han d'adoptar mesures adequades perquè la vaga sigui coneguda pels usuaris del servei, bàsicament a través de la publicitat.
Drets i obligacions durant la vaga
Se suspèn la relació contractual, de manera que les parts queden exonerades de les seves obligacions. Es paralitza la relació contractual: no hi ha prestació de treball i tampoc hi ha remuneració per part de l'empresari. La vaga, com a dret fonamental, no pot tenir cap conseqüència negativa per al treballador ni en les seves condicions de treball o prestacions de la Seguretat Social. A més, el treballador es troba en una situació d'alta especial a la Seguretat Social, la qual cosa implica que no s'abonen cotitzacions. El treballador no pot percebre cap prestació d'atur ni cap prestació d'incapacitat temporal. Els treballadors tenen dret a fer publicitat de la vaga de manera pacífica i recollir fons per al seu manteniment. Es preveu, tipificat com a delicte penal, coaccionar un altre treballador perquè se sumi al conflicte.
Per la part empresarial, s'exonera l'obligació del pagament del salari i està prohibida la substitució de treballadors vaguistes per personal de la plantilla o aliè a l'empresa. Només es podrà substituir quan no s'hagin cobert els serveis mínims.
Finalització de la vaga
La vaga pot finalitzar per:
- Acord entre les parts.
- Decisió dels vaguistes de posar fi a la vaga.
- Decisió d'acudir a mecanismes de conciliació.
- Intervenció de l'autoritat governativa, que pot remetre el conflicte a un arbitratge.
La finalització de la vaga ha de quedar exterioritzada sense necessitat de notificació a l'empresari. Es considera finalitzada quan els treballadors tornen a treballar.
Vagues contràries a l'ordenament jurídic
Vagues il·legals
Són vagues il·legals:
- Les que tenen motius estrictament polítics.
- Les que pretenen modificar un conveni col·lectiu.
- Les que contradiguin una norma legal o un conveni de resolució de conflictes.
- Les vagues de solidaritat.
Vagues abusives o il·lícites
Són vagues abusives o il·lícites:
- Les rotatòries.
- Les de zel (perjudiquen el servei).
- Les que no respectin els requisits de temps i forma fixats.
Aquestes vagues tenen presumpció iuris tantum, és a dir, admeten prova en contrari.
Conseqüències de les vagues il·legals
Les conseqüències possibles d'una vaga il·legal són:
- El possible acomiadament del treballador per haver-hi participat activament.
- La negativa del treballador a prestar serveis mínims.