Drets Fonamentals: Titularitat, Classificació i Eficàcia (CE)
Elements Configuradors del Dret
Titularitat dels Drets Fonamentals
Titularitat Individual i Col·lectiva
Hi ha drets que són exclusivament individuals, com el dret al matrimoni o a la intimitat personal. Després trobem drets reconeguts a col·lectius socials, com les llibertats sindicals, el dret d'associació. També trobem drets reconeguts als membres d'un col·lectiu social, com pot ser drets dels treballadors o les persones amb discapacitat. Finalment, trobem els drets universals, com a drets que no es poden concretar en una sola persona, com el dret al medi ambient.
Persones Físiques i Jurídiques
Les persones físiques són els individus. En el cas de les persones jurídiques, cal fer abans una referència entre les públiques i privades. Entenem com a públiques les que s'incorporen dintre l'estructura estatal. Les privades són fruit d'una voluntat privada. El cas és que per a les persones jurídiques no hi ha una previsió constitucional explícita sobre la titularitat de tots els DDFF.
Persones Jurídiques Privades
Tenen personalitat jurídica, que no vol dir que se'ls atribueixin automàticament DDFF; la CE reconeix directament drets a determinades associacions o col·lectius; les persones jurídiques seran titulars de tots aquells drets que siguin necessaris per complir amb la seva finalitat; el TC diu que tindran drets complementaris per protegir la seva identitat i condicions d'existència, com la tutela judicial efectiva.
Persones Jurídiques Públiques
La norma general és la no admissió dels DDFF a les persones jurídiques públiques, però amb excepcions: Dret a la tutela judicial efectiva, llibertat d'expressió, autonomia universitària.
Nacionalitat i Estrangeria: Titulars dels Drets
Distinció entre nacional i estranger. En el cas dels apàtrides, són persones sense nacionalitat. La nacionalitat es troba reconeguda a l'art. 11 CE. La nacionalitat espanyola s'adquireix, es conserva i es perd d'acord amb allò establert en la Llei. Cap espanyol d'origen podrà ser privat de la seva nacionalitat. L'Estat podrà concertar tractats de doble nacionalitat amb els països iberoamericans o aquells que hagin tingut o tinguin una particular vinculació amb Espanya.
L'art. 13 CE parla dels drets dels estrangers: els estrangers gaudiran com a titulars de drets i llibertats públiques; només els espanyols seran titulars dels drets de l'art. 23 CE; l'apartat 3 ens parla de l'extradició; fa referència als apàtrides que podran gaudir del dret d'asil.
El que ens interessa són els punts 1 i 2 de l'art. 13 CE: el primer apartat reconeix que els estrangers són titulars de DDFF, inclosos els del Títol I i el Capítol III. El segon apartat diu que solament els espanyols podran ser titulars de l'art. 23 CE. Aquest article parla del dret de participació política, però els estrangers podran participar en les eleccions municipals.
Resumint: els estrangers són titulars de DDFF, no són titulars del sufragi, tret de les eleccions municipals. Determinats drets deriven de la dignitat humana, no de la nacionalitat. Hem de parar atenció al règim singular de cada DDFF, i també al Dret Internacional assumit per l'Estat espanyol.
Classificació dels Drets Fonamentals
Dues classificacions segons la doctrina:
Límits Intrínsecs o Interns
És el que entenem per delimitació. És el que el TC entén com a límits per la seva naturalesa. Aquests límits poden venir donats per l'objecte o el subjecte, en funció del titular.
Límits Extrínsecs o Externs
Són els límits que venen de fora, per l'actuació d'altres drets. És un límit que acaba quan comença un altre dret. Poden ser:
Immediats, Directes o Explícits
Són els que són directament establerts per la CE de forma immediata i explícita.
Generals
L'art. 10 CE ens parla del respecte als drets dels altres i a la llei com a fonament de l'ordre públic i la pau social.
Concrets
Quan es reconeixen específicament per a cada dret.
Mediats, Indirectes o Implícits
Són aquells que la CE no preveu explícitament, però els drets poden i han de ser limitats igualment.
Vinculació i Eficàcia dels Drets i Llibertats
Enfront dels Poders Públics i entre Particulars.
L'art. 53 CE esmenta la vinculació als poders públics. En tot cas, cal recordar que l'art. 53.1 i 53.2 CE són directament aplicables, sense necessitat d'intervenció del legislador. En canvi, l'art. 53.3 CE sí que requereix la mediació del legislador. Tots els drets són vinculants, però no tots tenen la mateixa manera d'aplicació. Alguns, per la seva eficàcia, la tindran en la mesura que el legislador l'hagi previst en una llei. Això dependrà de l'estructura del dret, de si crea obligacions directament exigibles. Cal distingir entre l'eficàcia dels drets davant dels poders públics i davant dels particulars:
Davant dels Poders Públics
Els DDFF han de ser vinculants directament, sense necessitat de mediació del legislador, i la seva eficàcia ha de tenir una garantia i un control constitucional. Vinculen als poders públics:
Poder Legislatiu
En sentit negatiu, no poden ser vulnerats; en sentit positiu, els ha de fer efectius dictant lleis que els respectin.
Davant dels Particulars
Hi ha el que s'anomena eficàcia horitzontal. Hi ha diferències pel que fa a les relacions jurídico-públiques i les jurídic-privades. En el cas de les públiques, és bàsicament la integració i la participació dels ciutadans en la vida social d'acord amb el principi d'igualtat. No persegueixen cap finalitat concreta. Es preveuen per regulació en algunes normes. En les relacions jurídic-privades prima l'autonomia de la voluntat. Els DDFF no funcionen de la mateixa forma en aquestes dues situacions.