Drets Humans i Garanties Institucionals: Una Visió Completa

Drets: Són pretensions (*1) o expectatives que un subjecte (*2), de manera fundada (*3), té que altres subjectes facin o deixin de fer alguna cosa en relació amb els seus interessos o necessitats.

Funció del Dret: Respondre a una amenaça (relació de poder o desigualtat) que un subjecte fa enfront d'un altre, causada per aquesta relació de poder o desigualtat.

Els Drets Humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna. Aquests drets es posseeixen independentment de quina sigui la situació legal o jurídica del país o regió en què habita i de factors com l'estatus, l'ètnia, la nacionalitat o qualsevol altra circumstància de l'individu en qüestió. No poden ser concedits, limitats, canviats o venuts i tan sols poden ser assegurats o violats. Declaració Universal dels Drets Humans Punt de Vista Extern.

Privilegis: (és una forma jurídica que consisteix en una disposició del poder legislatiu que dóna un tractament d'excepció beneficiós a una persona, grup de persones o a una població respecte de les lleis comunes a la resta; això provoca desigualtats socials).

Els drets humans o els drets fonamentals són universals, incompatibles amb la superioritat d’una persona, un poble, un grup o una classe social.

Drets Fonamentals: “Migració de la moral al dret positiu”, es mira des d'un punt de vista intern, estan més lligats a la reflexió estrictament jurídica i solen reservar-se a una sèrie de pretensions que l'ordenament jurídic considera rellevants o vitals. Punt de Vista Intern.

- Garanties Institucionals: Són aquelles que el subjecte encarregat d’activar-les és un subjecte que pertany a les institucions de l’estat. Poden ser internacionals on hi ha participació de l’estat. L’estat ha d’estar sempre present ja que són les peces fonamentals.

Primàries: Primeres garanties en activar-se i són les que corresponen als òrgans polítics. La garantia primària de totes les primàries és la garantia constitucional; la garantia primària secundària és la garantia legítima; la tercera garantia primària és la garantia que ofereix el poder executiu. Tipus polític. Qui les garanteix són els òrgans polítics de l’estat: poder legislatiu (govern) i poder executiu (govern + oposició).

2. Jurisdiccions: (la reacció o la insuficiència de les primàries): Són aquelles que actuen quan les primàries fallen. Són òrgans que resolen un conflicte mitjançant un procés jurisdiccional.

3. Altres Garanties (semijurisdiccionals): (DGAIA, Síndic de Greuges) Reben les queixes, obren una investigació i fan un informe. Òrgan de garantia de dret enfront de l’incompliment de les garanties primàries, però no de caire polític ni jurisdiccional.

4. Garantia segons l’àmbit territorial: Àmbit local, àmbit comarcal, provincial, autonòmic, estatal i internacional (UE). En el nostre sistema tenim diferents espais on poder recórrer si hi ha una vulneració de drets.

Garanties no Institucionals o Socials o Ciutadanes: Aquelles en què els que activen la garantia no són subjectes que pertanyen a l’estat.