Drogues Psicoactives: Definició, Classificació i Efectes

Drogues psicoactives

“L’embriaguesa és el joc de la naturalesa amb l’home”, deia Nietzsche. Durant el passat, egipcis, grecs i romans tenien grans coneixements sobre les drogues i les utilitzaven per a finalitats lúdiques, rituals o terapèutiques. Aquests coneixements eren imprescindibles per sobreviure.

Què són les drogues?

Són substàncies que actuen sobre el sistema nerviós central i afecten la percepció, el sentiment i la conducta. La psicofarmacologia és la ciència que investiga els efectes de les drogues. Antonio afirma que les drogues són substàncies neutres; no n'hi ha de millors o pitjors, ja que poden alleujar o matar, depenent de la manera de consumir-les.

Factors que originen el consum

Cada droga produeix diferents efectes i conseqüències, depenent sobretot de la substància, la dosi i la freqüència de consum. Els factors que influeixen en els efectes de les drogues són:

• Puresa de la droga i composició real.
• Característiques fisiològiques del consumidor.
• Personalitat i motius del consumidor.
• Coneixement, experiència i expectatives sobre la droga.
• Freqüència d’ús i ambient on es pren.

Aquests factors es divideixen en:

• Individuals: personalitat, curiositat, conducta...
• Socials: normes de grup, facilitat de consum, valors socials...

Classificació i efectes de les drogues

Es classifiquen segons la dependència i els efectes:

a) Segons la dependència

S’estableixen 3 tipus de substàncies psicoactives:

• Fàrmacs de pau: substàncies que prometen una forma de pau (analgèsics...).
• Fàrmacs d’energia: aporten energia (cocaïna, cafeïna...).
• Fàrmacs visionaris: proporcionen viatges (LSD, èxtasi...).

b) Segons els efectes en el sistema nerviós central (SNC)

Les drogues actuen en el cervell estimulant o inhibint l’activitat dels neurotransmissors. Les substàncies es poden agrupar en 3 grups:

Depressors del SNC

Aquestes substàncies disminueixen l’estat d’alerta i minoren l’activitat del SNC. Produeixen menys atenció als estímuls exteriors, reaccions més lentes i disminució del raonament. Els depressors més importants són: alcohol, fàrmacs sedants, tranquil·litzants i opiacis.

Estimulants del SNC

Produeixen una activació general del SNC, agilitzen l’enteniment, augmenten el rendiment mental, treuen la gana i milloren l’estat d’ànim. Exemples: amfetamines i cocaïna.

Substàncies visionàries

Inclouen l'èxtasi, la marihuana, l'haixix i altres substàncies psicodèliques.