El dualisme de Descartes: les tres substàncies
El dualisme de René Descartes
Dualisme: Descartes assumeix l'existència no de dues, sinó de tres substàncies: la substància pensant o ment, la substància infinita o Déu i la substància extensa o món. Les dues primeres substàncies són no materials i no poden estar subjectes al dubte. Segons la cèlebre màxima "Cogito ergo sum", fins i tot si hom es planteja la seva pròpia existència, ja està pensant i, per tant, hi ha quelcom que existeix com a subjecte pensant (el jo o la ment). L'existència de Déu és indubtable per la seva pròpia perfecció (argument ontològic). Aquestes realitats són no materials, ja que no cal suposar un cervell o part física per admetre els pensaments, i la divinitat, per definició, pertany a un món diferent a la Terra.
La substància extensa i el món físic
La tercera substància, en canvi, equival al món físic. És material i està sempre subjecte al dubte, tal com passava amb Plató, perquè els sentits que la copsen poden enganyar-se i no hi ha certesa de la seva existència, que no és necessària. La identitat personal no rau, doncs, en el cos sinó en la ment, superior al cos. La relació entre ambdós s'estableix en l'ésser humà a través de la glàndula pineal.
Claredat i distinció en el coneixement
Claredat i Distinció: Segons Descartes, l'únic que podem afirmar com a realment existent en els cossos és allò que percebem en ells amb claredat i distinció, és a dir, allò que és objecte de la geometria especulativa: l’extensió, el moviment i la figura. El so, la llum i el color no són percebuts amb claredat i distinció, i no existeixen en els cossos sinó en el subjecte. Per a Descartes, el coneixement del món sensible resta limitat a les idees clares i distintes d’extensió, moviment i figura.
L'ànima i la seva naturalesa
L'ànima no és en cap lloc, no necessita cap cos ni cosa material. Així es pot deduir immediatament que l'ànima no està lligada al cicle vital del cos. L'ànima no mor amb la mort del cos.
El cos i el mecanicisme
El cos, com a tota cosa extensa, està governat per lleis mecàniques que el determinen.
La definició de la idea distinta
La idea serà distinta (s’oposa a la idea confusa) quan aparegui clarament diferenciada, separada i retallada de les altres, de tal manera que no podem confondre-la amb cap altra idea.