Durkheim, Marx i Weber: Teories Sociològiques Clau

Durkheim: Positivisme i Solidaritat Social

Durkheim: positivista. Existeixen uns determinants socials (igual que Boudon) que conformen i limiten les nostres accions (són coactius). Solidaritat mecànica i orgànica.

• Concepte d’anomia (absència de normes o incapacitat de l'estructura social de proveir a certs individus el necessari per assolir les metes de la societat, pèrdua de valors).
• Concepte d’holisme (el tot supera la suma de les parts).
• Societat consensuada, ordre, harmonia, continuïtat.
• Absència de conflicte a la societat.
• Desviació: una amenaça, s'adapta a les noves necessitats del seu entorn, regeneració.

Karl Marx: Conflicte Social i Materialisme Històric

Karl Marx: connecta problemes econòmics amb les institucions socials. Polarització social. Tensió, conflicte constant (contrari a Durkheim). Materialisme històric (les idees són producte de la societat). Conseqüències del capitalisme. Solució: comunisme.

• Concepte d’alienació (no innat, una forma d'adaptació, acceptació i separació de l'individu amb la seva realitat, és el sentiment de pèrdua d'identitat, no sentir-se representat).
• Explotació.

Materialisme històric: Comunisme primitiu (no propietat privada). Món antic (revolució agrícola, acumulació riqueses, classes socials). Feudalisme. Capitalisme (acumulació de riqueses amb gent assalariada, abús de benefici). Socialisme. No es pot passar d'una a l'altra, cal passar per totes. La societat està en constant conflicte, lluita i tensions. Divisió d'interessos que esclaten en un determinat moment i donen lloc a conflictes actius. Totalment diferent dels funcionalistes, els quals diuen que a la societat reina el consens, que dóna lloc a l'ordre i a l'harmonia.

Max Weber: Racionalitat i Poder Social

Max Weber: som actors creatius. Control de la vida. Voluntat i reflexió. Concepte de “tipus ideal”. Societat en conflicte (igual que Marx). Racionalitat com a estàndard d’anàlisi. Obra: “La ètica protestant i l’esperit del capitalisme”. Capitalisme és racional i la religió és irracional.

• Poder: és la probabilitat d'imposar la pròpia voluntat dins d'una relació social.
• Autoritat: és la probabilitat de trobar obediència dins del grup determinat per a mandats específics.
• Obediència: és l'acció de l'obedient que transcorre en allò essencial en conformitat al contingut de l'ordre, com si el subjecte obedient seguís internament el contingut.

La racionalitat pot ser: Formal (amb objectius), substancial (amb finalitats adequades) o irracional (actes emocionants, reaccions).

Perspectives Sistèmiques: Funcionalisme

Funcionalisme: com millor s'expliquen els esdeveniments socials és a partir de les funcions que realitzen, de la seva contribució a la continuïtat de la societat. La realitat està determinada per sistemes i estructures. Símil entre cos humà i societat pels primers funcionalistes. Corrent positivista, només valen les estructures, l’entorn és resultat de les estructures, normes, valors i regles. Premi i càstig: control social. Desviació: quelcom no funcional al sistema, que cal solucionar.

Parsons i Merton: Funcionalisme Modern

Parsons: els individus (actors) es mouen per necessitats i expectatives, que són el resultat de la socialització. El comportament i l'activitat humana permeten la reproducció social. Doble direccionalitat. Sistema AGIL (adaptació, assoliment d'objectius, integració i manteniment del model latent).

Merton: inclou la possibilitat de disfunció. Funcions manifestes i funcions latents. “Efecte Mateu”: acumulació de béns, riquesa o fama; el ric es fa més ric i el pobre es fa més pobre.