Ecologia: Interaccions, Ecosistemes i Classificació dels Éssers Vius

Ecologia i conceptes bàsics

Ecologia: estudi científic de les interaccions entre els éssers vius i el medi ambient, els quals determinen la distribució i l'abundància dels éssers vius.

Medi ambient: tot allò que envolta un organisme i tot allò amb el qual es pot relacionar, i que comprèn els factors biòtics (éssers vius) i els abiòtics (condicions químiques i físiques).

Ecotons: límits espacials dels ecosistemes que queden determinats per canvis més o menys bruscos en les característiques de la biocenosi i del biòtop.

Comunitats i ambients aquàtics

Necton: nedadors actius.

Neuston: organismes que viuen a la superfície.

Perifiton: organismes que viuen sobre plantes aquàtiques.

Bentos: organismes que viuen al fons.

Bisus: fils verdosos amb els quals s'agafen musclos a roques.

Classificació taxonòmica

Regne / Divisió / Classe / Ordre / Família / Gènere / Espècie / Subespècie / Raça / Varietat / Biotip

Exemple:

• Humà: animal / cordats / vertebrats / mamífers / primats / hominids / homo / Homo sapiens.
• Ós: animal / cordats / vertebrats / mamífers / carnívors / ursidis / Ursus / Ursus arctos.

Regnes dels éssers vius

Moneres: organismes unicel·lulars formats per cèl·lules procariotes, sense nucli definit. Inclouen bacteris, cianobacteris, micoplasmes i arqueobacteris.

Protistes: organismes unicel·lulars i pluricel·lulars, autòtrofs i heteròtrofs. Inclouen protozous, protofits, clorofits, rodofits i feofits.

Fongs: pluricel·lulars heteròtrofs, amb un cos format per filaments (hifes) que formen un conjunt anomenat miceli. Formen espores reproductores.

Plantes:

• Briòfits (molses i hepàtiques)
• Pteridòfits (falgueres i equisets)
• Espermatòfits: gimnospermes (cicadàcies, ginkgoàcies, coníferes) i angiospermes (llavor dins de fruit).

Animals:

• Poríferss (esponges)
• Cnidaris: hidrozous, escifozous, antozous
• Anèl·lids
• Platihelmints
• Nemàtodes
• Mol·luscs: 3 parts: peu, cap, màntell i massa visceral. Inclouen gasteròpodes, bivalves i cefalòpodes.
• Equinoderms: simetria radiada i tenen un aparell ambulacral (tubs fins que circulen aigua). Inclouen equinoïdeus, asteroïdeus, holoturoïdeus, crinoïdeus i ofiuroïdeus.
• Artròpodes: potes articulades, esquelet extern de quitina, cap, tòrax i abdomen separats. Inclouen crustacis, aràcnids, insectes i miriàpodes (fins a 100 peus).
• Cordats: procordats i vertebrats (ciclostoms, condrictis i osteictis, peixos), amfibis, aus i mamífers (monotremes, marsupials i placentaris).

Adaptació als factors ambientals

Organismes eurioics: poden viure en intervals de valors molt amplis d'un determinat factor abiòtic.

Organismes estenoics: toleren intervals molt estrets.

Factors ecològics

• Factors climàtics (ecosistemes terrestres)
• Factors edàfics (interactuen amb els organismes del sòl)
• Factors hidrològics (ecosistemes aquàtics)

Mesoclimes: climes diferents dins d'una regió qualsevol.

Humitat

Els éssers vius depenen absolutament de l'aigua.

• Humitat absoluta: grams d'aigua (grams) per m³ d'aire.
• Humitat relativa (%): relació entre l'aigua (grams) que conté l'aire i el màxim que podria contenir a aquesta mateixa pressió i temperatura.

Segons la necessitat d'aigua, els organismes es classifiquen en:

• Xeròfils: medis secs; plantes i animals de deserts.
• Mesòfils: necessiten moderades quantitats d'aigua (per exemple, l'ésser humà).
• Higròfils: viure en medis molt humits.
• Aquàtics.
• Esciòfils: plantes d'ombra.
• Heliòfils: necessiten molta il·luminació per viure; més gruixuts.

Edafologia i sòls

Edafologia: ciència que estudia els sòls, la seva estructura, els processos de formació i evolució.

• Vissota: sovint es reconeixen minerals putrefactes.
• Calcífug: fuig de la calç.
• Helòfits: terrenys amb molta sal.
• Rupícola: plantes adherides a la roca.
• Al·luvions: fragments de diferents mides de sorres que arrossega l'aigua en el procés de sedimentació i que formen el sòl.
• Humus: material en descomposició.

Relacions biòtiques

Factors biòtics: relacions que s'estableixen entre els organismes que viuen en un determinat ecosistema.

• Intraespecífiques: entre individus de la mateixa espècie.
• Interespecífiques: entre diferents espècies.

Característiques de les poblacions

• Població o efectiu: nombre d'individus que la componen.
• Esperança de vida i natalitat.
• Potencial biòtic (R): R = P final / P inicial, on P final = P inicial + natalitat − mortalitat + immigració − emigració.
• Proporció de sexes.
• Distribució per edats.
• Corbes de supervivència: total de P inicial fins que mor tota la població.
• Creixement exponencial: N_T = N₀ · R^t.

Relacions intraespecífiques

• Competència.
• Cooperació: gregàries (relació per a la recerca d'aliments, protecció mútua...); familiars (parentiu); estatals (agrupats en castes i divisió del treball); colonials.

Relacions interespecífiques

• Competència.
• Depredació: un organisme viu és matat i menjat parcialment o totalment per un altre.
• Parasitisme.
• Mutualisme: associació de 2 espècies amb un resultat de benefici mutu.
• Comensalisme: una espècie és afavorida mentre que l'altra no es veu afavorida ni perjudicada.
• Amensalisme: l'activitat normal d'una espècie produeix perjudicis a una altra.
• Coevolució: relació depredador-presa; 2 espècies diferents que evolucionen per necessitat de l'altra.
• Limícoles: van buscant l'aliment al fang.
• Principi d'exclusió de Gause: 2 espècies no poden tenir el mateix nínxol ecològic.

Nivells tròfics

Segons el tipus de nutrició, els organismes de l'ecosistema es classifiquen en:

• Productors: produeixen matèria orgànica a partir de matèria inorgànica i una font d'energia.
• Consumidors: consumeixen matèria orgànica i la transformen en matèria orgànica pròpia; obtenen energia d'aquesta manera (consumidors de 1r, 2n, 3r ordre).
• Descomponedors o detritívors: eliminen matèria orgànica que sobra i la transformen en matèria inorgànica.

Biomassa i producció

Biomassa: quantitat de matèria que té un determinat nivell tròfic.

Producció: biomassa d'un nivell tròfic durant un període de temps determinat.