L'economia i l'agricultura a Espanya i Catalunya (1875-1898)
Evolució de l’economia i la demografia (1875-1898)
Amb l’arribada d’Alfons XII, el govern es basava en una economia centrada en l’agricultura. Els seus trets característics eren els següents:
- L’agricultura tenia un rendiment del sòl molt baix a causa de la baixa qualitat i la utilització de mètodes de treball molt tradicionals.
- La pròpia estructura de la propietat de la terra: molts pagesos no tenien terres i els grans propietaris eren apàtics i conformistes.
- Crisis agràries constants per factors meteorològics (males collites).
Sistemes d’arrendament favorables a Catalunya
A Catalunya es van desenvolupar sistemes d'arrendament que beneficiaven la pagesia:
- Emfiteusi: És un contracte d’arrendament mitjançant el qual la finca o el mas és posseïda a perpetuïtat (per tota la vida), sempre que el pagès pagui el cens que li correspon. Aquest cens periòdic permetia que, amb l’acord del propietari a l’arrendatari, el fill del pagès pogués continuar treballant les terres pagant un traspàs, fet que va consolidar una pagesia benestant.
- Rabassa Morta: És un contracte de conreu temporal utilitzat exclusivament per a les zones vitícoles (vinyes) de Catalunya. En aquest cas, el propietari cedeix una parcel·la al pagès (rabassaire) per tal que només hi planti vinya. El contracte es manté mentre els ceps es mantinguin vius. El propietari cobrava una part en metàl·lic i una altra en espècies, de forma proporcional al rendiment del camp.
A Catalunya, la vinya es va convertir en el producte estrella de cara a la comercialització (entre 1875 i 1890 es van viure els anomenats anys joiosos de la vinya). Paral·lelament, s’importaven cereals de la resta de l’Estat o de l’estranger.
La nova reforma agrària i el proteccionisme
Es va produir un endarreriment d’Espanya respecte a Europa, però malgrat aquesta situació, la producció va anar augmentant. Es van produir alguns canvis significatius:
- Ampliació de la superfície cultivada: Els cereals continuen sent el producte estrella. Com que no es disposava d’una agricultura avançada, la producció continuava sent baixa respecte a Europa; això va fer necessària una política proteccionista (1891), tot i que no en excés, ja que podria haver estat perjudicial.
- Millores tècniques: A mesura que va avançar el segle XIX, es van introduir millores en els estris de treball.
- Ús d’adobs: Es va produir un ús més important de fertilitzants. S’introduïren altres adobs a part dels fems, com el guano (Perú) i el nitrat (Xile).
- Comercialització: Es va produir un increment dels productes comercialitzables.