Economia Espanyola al Segle XIX: Mineria, Hisenda i Ferrocarril

Producció Minera

L'augment de la demanda de carbó, impulsat per la màquina de vapor i la siderúrgia, va afavorir el desenvolupament de la mineria a Astúries. La proximitat al transport marítim i l'abundància del recurs van ser factors clau. La competència amb el carbó gal·lès es va mitigar mitjançant el proteccionisme.

La mineria del ferro es va expandir gràcies a la invenció del convertidor Bessemer, que requeria un mineral lliure de fòsfor, característica del ferro basc. La proximitat al mar i el transport marítim econòmic van facilitar l'exportació de la major part de la producció (dos terços) a la Gran Bretanya.

Desamortització del Subsol

La Llei de Mines de 1868 va liberalitzar el sector, iniciant una explotació massiva dels jaciments espanyols. Això s'explica per tres factors principals:

• Augment de la demanda internacional.
• Avenços en les tècniques d'extracció, que van reduir els costos.
• L'endeutament crònic de la hisenda espanyola, que va promoure la concessió d'explotacions a companyies estrangeres a canvi de compensacions monetàries per a l'Estat.

Es va observar un creixement en les explotacions de plom, coure, mercuri i zinc.

Hisenda i Deute Públic

El govern liberal de 1845 va impulsar una reforma fiscal per eliminar les exaccions fiscals dels privilegiats i augmentar la recaptació mitjançant la igualtat davant l'impost. No obstant això, la reforma va ser limitada, ja que els nous impostos directes no incloïen les rendes personals (treball i capital), a diferència d'altres països europeus.

L'Estat no va aconseguir augmentar la recaptació en els termes esperats, i la hisenda espanyola va continuar patint ingressos insuficients. Això va perpetuar el dèficit públic, finançat principalment a través del crèdit exterior, amb concessions importants a grups estrangers, i mitjançant l'emissió constant de deute públic, agreujant el dèficit i l'endeutament.

L'Estat es va veure obligat a declarar-se en fallida davant la impossibilitat de complir les seves obligacions financeres. Això va generar una escassa confiança dels prestadors internacionals, provocant que els préstecs es negociessin amb condicions cada vegada pitjors i incrementant el problema financer.

El Sistema Financer

A principis del segle XIX, el banc més important era el Banco Español de San Fernando, fundat el 1829. El 1844 es van crear el Banco de Isabel II i el Banc de Barcelona. El 1876 es va fundar el Banc Hispanocolonial, però no va aconseguir establir un sistema de crèdit potent per finançar la indústria.

L'any 1856 es va constituir el Banco de España, que el 1874 va obtenir el monopoli d'emissió de bitllets.

Construcció del Ferrocarril

La Llei General de Ferrocarrils de 1855 va marcar l'inici d'una important expansió de la xarxa ferroviària espanyola.

Etapes de Construcció del Traçat

• Primera gran expansió (1855-1866): Es van construir 5.108 km de via, incloent línies clau com Madrid-Alacant, Sevilla-Cadis, Barcelona-Saragossa i Madrid-Irun.
• Crisi financera del 1866: Va provocar una paralització de la construcció a causa de la baixa rendibilitat de les inversions ferroviàries i l'ensorrament del valor de les accions.
• Nova etapa constructiva (a partir del 1873): Superada la crisi, es va reprendre la construcció, completant la xarxa paralitzada. Només les companyies del Norte i la MSA van mantenir-se actives.

Efectes sobre l'Economia

• Estructura radial: La xarxa es va consolidar amb un centre a Madrid, dificultant les comunicacions entre zones industrials.
• Ample de via: L'ample de via més gran que el de la majoria de línies europees va obstaculitzar els intercanvis internacionals. Aquesta decisió es va prendre per permetre la instal·lació de calderes de vapor més grans, necessàries per superar els desnivells orogràfics espanyols.
• Materials d'importació: La llei va autoritzar les companyies a importar lliurement de drets de duana tots els materials necessaris per a la construcció, desaprofitant l'oportunitat d'impulsar la demanda interior en els sectors siderúrgic i de maquinària.
• Desenvolupament industrial limitat: El principal problema econòmic espanyol era la manca de desenvolupament industrial en moltes regions, amb una economia predominantment agrícola de baixa productivitat. La baixa capacitat adquisitiva de la pagesia va limitar el creixement de la producció per manca de demanda.

Lliurecanvisme i Proteccionisme

Lliurecanvisme: Defensava la llibertat de comerç internacional i la supressió o reducció d'aranzels. Els economistes i industrials anglesos, pioners en la indústria, propugnaven la desaparició de la protecció duanera per afavorir les vendes i el creixement de la producció.

Proteccionisme: Els estats industrialment més endarrerits van adoptar el proteccionisme com a instrument per protegir la seva indústria nacional de la competència estrangera, ja que el lliure canvi beneficiava principalment Anglaterra.