Economia Espanyola (Inici Segle XX): Agricultura i Indústria

Problemes del Camp Espanyol (Inici Segle XX)

El primer terç del segle XX, la situació del camp espanyol estava marcada per la desigualtat en l'estructura de la propietat de la terra. L'existència de latifundis i minifundis provocava baixos rendiments.

D'una banda, els propietaris dels grans latifundis d'Extremadura i Andalusia tenien una gran aversió al risc i un interès molt escàs pel cultiu eficient de les seves terres. La immensa majoria de la població pagesa posseïa unes condicions de vida pròximes a les de subsistència. Les diferències extremes entre una minoria de propietaris i la gran massa de llauradors sense terra van provocar una conflictivitat social creixent.

La mobilització va anar vinculant-se cada vegada més a la necessitat d'una reforma agrària que permetés l'accés dels llauradors a la propietat de la terra i que posés en cultiu efectiu moltes terres insuficientment cultivades com a conseqüència de l'absentisme dels seus propietaris.

L'existència de minifundis a Galícia, combinada amb la mala qualitat de la terra a la Submeseta nord, només va permetre augmentar la productivitat dels cultius en termes suficients per a la subsistència, però va impedir generar beneficis. Tot això va empènyer molts petits llauradors a emigrar.

Intents de Solució Agrària

Els governs eren conscients de l'endarreriment del camp espanyol, dels obstacles que suposava per al creixement econòmic del país, dels conflictes derivats per la distribució desigual de la propietat i de la pobresa que afectava una part important dels agricultors.

L'augment del regadiu es veia com un element indispensable i es va aprovar un pla d'obres públiques que estimulava la implantació de regadius en zones de secà. També es van crear les confederacions hidrogràfiques durant la Dictadura de Primo de Rivera i es va impulsar el Pla d'Obres Hidràuliques promogut per la Segona República.

El principal problema eren els llauradors sense terra. Una llei (1907) va permetre la colonització de milers d'hectàrees que van ser atorgades a petits propietaris, i una altra (1917) va facilitar el repartiment entre els llauradors. Però aquestes mesures eren insuficients i la pressió dels grans propietaris va impedir una reforma agrària profunda.

Progressos de la Indústria Espanyola (Inici Segle XX)

Canvi Energètic i Avanços Tecnològics

Entre les causes que van provocar canvis en l'economia durant el primer terç del segle XX, destaca la utilització de noves fonts d'energia, sobretot l'electricitat i el petroli.

El progrés de l'electrificació a Espanya es va produir en dues grans etapes:

• Entre 1880 i 1914, l'ús de l'electricitat va estar restringit a la il·luminació pública de les ciutats i al transport urbà.
• Entre 1914 i 1930, se'n va generalitzar l'ús industrial.

D'altra banda, l'avanç en el refinatge del petroli i els progressos tècnics en la mecànica de motor van donar lloc a la revolució de l'automòbil.

Pel que fa als avanços en la transmissió de la informació, es va produir l'expansió del telègraf i del telèfon, així com les primeres emissions de ràdio. La difusió d'aquests avanços es va concentrar en les ciutats més grans, però era pràcticament inexistent en el món rural. La seva implantació va ser més lenta que en altres països europeus.

Creixement Industrial

En les tres primeres dècades del segle XX, el producte industrial per capita va augmentar un 60%. L'estructura industrial va sofrir una important transformació amb l'aparició de noves indústries i la consolidació de les ja existents. Es va mantenir, però, la preponderància de les indústries de béns de consum sobre les de béns d'equip.

Sectors Tradicionals i Noves Indústries

• Entre els sectors tradicionals, el tèxtil català va continuar la seva expansió, però va començar a perdre pes relatiu.
• Les indústries alimentàries també van recular en importància relativa.
• La indústria química es va consolidar.
• La indústria siderúrgica biscaïna va créixer considerablement i es va crear Altos Hornos de Vizcaya. Els beneficis procedents de les exportacions de mineral de ferro i de la fabricació d'acer van estimular la diversificació industrial basca, però sempre en sectors que requerien importants inversions de capital: construcció naval, companyies d'assegurances, químiques, elèctriques... A Cantàbria, la tercera zona productora espanyola, es va crear Nueva Montaña S.A. i a Sagunt, Altos Hornos del Mediterráneo.
• Entre les noves indústries, va destacar la indústria elèctrica. La primera empresa important va ser la Compañía Sevillana de Electricidad, però la producció d'electricitat es va concentrar principalment a Catalunya amb empreses com Barcelona Traction (coneguda com La Canadenca).
• També hi va haver un creixement significatiu de la indústria metal·lúrgica, que va tenir en l'automòbil i en els electrodomèstics dos sectors en expansió. L'empresa d'automoció pionera va ser la Hispano Suiza. L'increment d'automòbils va estimular la creació d'empreses de refinatge i distribució de petroli com CAMPSA.
• La construcció també va experimentar un gran impuls a partir de la indústria del ciment.