Economia Global: Sector Primari, Localització i Deslocalització Industrial

Repartiment i Tendències de la Població Activa Primària

Les activitats agràries són la principal ocupació del 45 % de la població activa mundial. Aquest percentatge, però, es distribueix de manera molt desigual:

• En molts països en vies de desenvolupament, tres quartes parts de la població, com a mínim, tenen feines relacionades directament amb l'agricultura, la ramaderia o la pesca. En alguns casos extrems, com ara el Nepal o Nigèria, el percentatge de població activa dedicada al sector primari arriba a superar el 70 %.
• Als països més desenvolupats, les activitats primàries involucren només una petita part de la població. Actualment, a la Unió Europea els treballadors del sector primari representen el 8 % del total de la població activa, mentre que als Estats Units d’Amèrica aquest percentatge es redueix al 3 %. Malgrat aquest percentatge tan petit, els EUA són els principals productors mundials d'algunes espècies agràries, com ara el blat de moro.

Durant les darreres dècades, el decreixement de la població activa agrària ha estat la tendència general arreu del món. El pes de les activitats agràries en l'economia mundial és escàs: representa prop d'un 5 % del total i també tendeix a decréixer. En les economies més avançades, l'agricultura no representa més del 2 % del PIB, mentre que en les economies dels estats en desenvolupament aquest percentatge és més alt, tot i que varia molt d'un país a un altre.

Factors Clau en la Localització de les Indústries

La localització de les indústries ha estat històricament condicionada per diversos factors:

• Disponibilitat de recursos: La presència de matèries primeres o fonts d’energia ha estat un factor determinant. Aquesta dependència només s'ha superat gràcies a l'aparició i el desenvolupament, en època contemporània, de sistemes de transport com els vaixells o el ferrocarril.
• Mà d’obra: Ha estat un altre factor essencial de localització, ja que les indústries han tendit a situar-se prop dels nuclis habitats. Alhora, la creació de centres industrials ha estat, històricament, un factor d’atracció de mà d’obra i de creixement urbà.
• Mercat: És a dir, la proximitat entre el producte i el consumidor. Una indústria ben comunicada té, d'entrada, més possibilitats de progressar que no pas una altra de poc accessible. Per això, una part molt important de les indústries es localitzaven al costat dels grans eixos viaris.

A aquests factors tradicionals cal afegir-hi, en l'actualitat, els factors socioeconòmics i polítics.

Transformacions Econòmiques i Deslocalització Industrial

Quatre grans transformacions de l'economia mundial han donat lloc a processos de deslocalització industrial:

• La revolució tecnològica: Que ha facilitat els augments de producció amb costos baixos.
• L’increment dels processos d’obertura, liberalització i desregulació dels mercats: Amb un gran auge dels intercanvis de mercaderies i d’informació, afavorits també per la intensificació i la millora de les xarxes de transport i de comunicacions.
• El creixement del dinamisme industrial dels països emergents: Especialment a Àsia.
• L’acceleració dels processos de globalització: I, alhora, la creació d’unions regionals, d’organitzacions o de tractats bilaterals que incrementen la dependència entre estats.