L'economia i la societat a l'Antic Règim
1. Una economia agrícola i senyorial
1.1. La propietat de la terra
L'agricultura era la font de riquesa més important. Una petita part es podia considerar de propietat privada.
Les altres terres estaven vinculades a un títol nobiliari, a l'Església o a la corona.
El conjunt de terres en mans d'un senyor rep el nom de senyoria territorial: constava de la reserva senyorial, que estava formada per les terres més productives que el senyor es reservava per a la seva explotació directa.
La resta del territori estava dividit en parcel·les anomenades masos.
1.2. Els drets senyorials
Els drets senyorials eren el conjunt de prestacions i rendes que rebien els senyors en virtut del domini que tenien sobre la terra.
Aquests drets provenien de l'explotació econòmica de les seves propietats i també havien de lliurar un tant per cent de la collita de les terres que treballaven.
El senyor exercia les regàlies, que li atorgaven funcions militars, de justícia, fiscals i de govern: podia fer la guerra i firmar la pau, encunyar la moneda i jutjar les persones dels seus dominis.
El senyor també treia profit econòmic de la senyoria jurisdiccional.
Delme: Consistia en l'obligació que tenien els pagesos d'entregar la desena part de les collites a l'Església per assegurar el manteniment del clero.
1.3. Una producció insuficient
L'agricultura es mantenia com una activitat tradicional. Era una agricultura de subsistència dedicada al policonreu, bàsicament de cereals. També es conreaven diversos productes més especialitzats, com la vinya o el lli.
2 tipus d'explotació de la terra:
- Camps oberts: es produïen cereals i es practicava el guaret.
- Terres comunals: dedicades a boscos o a pastures de les quals es beneficiava tota la comunitat pagesa.
La producció ramadera també era insuficient. L'alimentació dels animals depenia dels rostolls. En conseqüència, la producció de carn i de llet resultava molt reduïda i la dieta es basava en cereals.
Les collites marcaven el ritme de l'economia, que periòdicament patia les crisis de subsistència.
1.4. Una població estancada
La demografia de l'Antic Règim es correspon amb el cicle demogràfic antic. La subalimentació, la falta d'higiene i els escassos recursos provocaven una mortalitat alta. En conseqüència, l'esperança de vida era baixa i la natalitat era molt alta.
La crisi de subsistència sovint era l'origen d'una crisi demogràfica.
1.5. La indústria tradicional i les manufactures
A la ciutat hi havia una producció artesana, controlada pels gremis, que eren unes agrupacions d'artesans que controlaven el volum de producció, les tècniques i els preus de venda.
A partir dels segles XVI i XVII es va estimular els comerciants i també alguns artesans a buscar nous sistemes productius per tal d'evitar el control gremial. El comerciant normalment pagava per peça elaborada i s'encarregava de comercialitzar el producte als mercats urbans o colonials.
Durant el segle XVIII es va difondre un altre model de producció industrial: les anomenades manufactures. Eren establiments subvencionats, impulsats per l'Estat o d'iniciativa privada, on s'elaboraven determinats articles de luxe. Les manufactures constitueixen un precedent de les fàbriques modernes.
1.6. La insuficiència dels transports
La xarxa de comunicacions era escassa i els mitjans de transport molt rudimentaris. Els camins i les carreteres constituïen el sistema de comunicacions, malgrat que només els camins reials es conservaven en bon estat. Els vehicles més utilitzats eren el carro i la diligència, moguts per animals de tir.
El segon gran mitjà de transport era la navegació marítima i la navegació fluvial.
1.7. El comerç interior i el comerç colonial
La majoria d'intercanvis es feien a les fires, amb la qual cosa el comerç interior solia tenir un abast local o comarcal.
L'aïllament comercial característic del període preindustrial es va trencar amb el comerç colonial. Es van obrir noves rutes marítimes i el comerç colonial va esdevenir un factor d'estímul per a les economies europees, ja que proporcionava matèries primeres i donava grans beneficis als seus promotors.
2. La societat estamental
2.1. Els estaments
La societat de l'Antic Règim estava dividida en estaments, que eren grups tancats als quals es pertanyia per les circumstàncies de naixement i en els quals l'ascens o promoció social era molt difícil.
Hi havia tres estaments:
- Clero: resaven i asseguraven la protecció divina.
- Noblesa: combatia i protegia la col·lectivitat dels adversaris.
- Estat pla: produïa tots els béns materials.
La característica principal era la desigualtat civil, que comportava la divisió en dos grups ben diferenciats: els privilegiats, que gaudien de drets i no pagaven impostos, i els no privilegiats, que no tenien cap prerrogativa i havien de suportar les càrregues fiscals.
2.2. Els privilegiats
El clero representava una part molt petita de la població. No havia de pagar impostos directes i tenia moltes propietats urbanes i rurals. No era un grup homogeni. L'alt clero provenia exclusivament de les classes nobiliàries i vivia en el luxe, i el baix clero era d'origen pagès i feia una vida modesta i sense luxes i no gaudia de privilegis.
La noblesa gaudia d'una sèrie de concessions honorífiques, econòmiques i fiscals. La noblesa no era tampoc un grup homogeni i hi havia diferències entre la noblesa de la cort, la noblesa de províncies i la noblesa de toga.