Economia i Societat: Conceptes Clau, Sectors i Sistemes

Conceptes Clau d'Economia i Societat

Població activa: és la que treballa i exerceix una activitat remunerada.

Sectors Econòmics

• Primari: inclou totes les activitats econòmiques relacionades amb l’extracció de béns i recursos del medi físic.
• Secundari: fa referència a les activitats econòmiques dedicades a la transformació de les primeres matèries en productes manufacturats.
• Terciari: abraça totes les activitats econòmiques relacionades amb els serveis.

Sistemes Econòmics

Hi ha 2 grans models econòmics: el capitalista, o d’economia de mercat, i el socialista, o d’economia centralitzada.

• El sistema capitalista es caracteritza pel protagonisme del lliure mercat, per la propietat privada dels mitjans de producció i per l’obtenció del màxim benefici com a objectiu bàsic de tota l'activitat econòmica.
• El model socialista es basa en la propietat estatal dels mitjans de producció i en la planificació de l’activitat econòmica.

Mercat Laboral

Constituït per l’oferta i la demanda de treball. La demanda de treball prové bàsicament de les empreses que necessiten mà d’obra per dur a terme les seves activitats. L’oferta de treball està condicionada, entre altres factors, pel volum de la població activa. El mercat laboral és força rígid i no crea nous llocs de treball de manera accelerada o il·limitada.

Atur

Avui dia afecta principalment col·lectius com els joves sense experiència laboral, les dones i les persones més grans de 45 anys. També poden tenir greus dificultats per trobar feina les persones amb poca formació acadèmica o professional.

Indicadors Econòmics

Ens faciliten informació sobre la situació actual i les perspectives de futur de l’economia d’un país. Hi ha 2 tipus d’indicadors:

• PIB (Producte Interior Brut): càlcul de la riquesa que genera un país, generalment en 1 any.
• PNB (Producte Nacional Brut): PIB – riquesa produïda per estrangers + riquesa produïda per ciutadans fora del país.

Fonts d’Energia

És un recurs que permet obtenir energia útil.

• Energia solar: generada a partir del sol, és neta, gratuïta i inesgotable.
• Energia eòlica: és una font neta, renovable i no requereix una tecnologia gaire sofisticada.
• Energia mareomotriu: és renovable i no contaminant.
• Energia geotèrmica: utilitza les capes subterrànies d’aigua calenta per a la producció d’electricitat i per a la calefacció.
• Energia de la biomassa: és renovable indefinidament.

Combustibles

Són aquells que s’han format per la descomposició i fossilització de materials orgànics produïdes al subsòl. Els 3 principals combustibles fòssils són el carbó, el petroli i el gas natural.

• Carbó: encara hi ha reserves per a més de 200 anys. Es fa servir tant en centrals termoelèctriques com en la indústria siderúrgica.
• Petroli: per a la seva extracció, un cop localitzat un jaciment petrolífer, cal procedir a perforar el terreny. El petroli brut s’ha de sotmetre a un procés de destil·lació i refinament en plantes petroquímiques i refineries, d’aquí s’obtenen productes des de gasolina fins a plàstics.
• Gas natural: a vegades es troba en un jaciment associat al petroli. La seva importància com a font energètica és molt inferior a la del petroli i el carbó.

Tipus d’Indústries

Distingim els següents tipus:

• Indústries de base: fabriquen productes semielaborats, prop dels llocs on hi ha primeres matèries.
• Indústries de béns d’equipament: transformen els productes semielaborats en productes finals destinats a altres indústries.
• Indústries de béns de consum: utilitzen diferents productes semielaborats per fabricar béns aptes per a la comercialització, prop dels nuclis urbans.

Indústria i Contaminació

Les indústries són les activitats destinades a transformar les primeres matèries en productes elaborats o semielaborats. La contaminació són els efectes negatius sobre el medi ambient de les activitats pròpies del sector secundari.

Sector Terciari

Són el conjunt d’activitats econòmiques basades en la prestació i distribució de serveis de tota mena.

Comerç Exterior i Interior

• Comerç exterior: és l’activitat econòmica que consisteix en l’intercanvi de béns i serveis entre diferents estats.
• Comerç interior: és l’activitat econòmica que es duu a terme dins les fronteres d’un mateix estat.

Balança Comercial

És el que reflecteix les xifres de compres i vendes.

Països Desenvolupats

• Demografia: natalitat i mortalitat baixes, creixement natural escàs o fins i tot negatiu.
• Sectors econòmics: s’ha reduït progressivament la població activa dedicada a l’agricultura, mentre que el sector de serveis ha viscut un increment espectacular.
• Industrialització: aquests països tenen un alt nivell d’industrialització i generen la major part de la producció industrial del món.
• Benestar de la població: en aquests països, la major part de la població té cobertes les necessitats bàsiques.
• Indicadors econòmics: la renda dels habitants dels països desenvolupats també és més alta que als països en desenvolupament.

Cercle de la Pobresa

El subdesenvolupament s’alimenta del mateix subdesenvolupament. Els ingressos que rep la majoria de la població són tan baixos que els destinen gairebé íntegrament al propi consum.

Problemes de les Grans Ciutats

Com més ric és un país més aigua gasta, creixement excessiu del parc de vehicles, contaminació acústica, residus sòlids i líquids, desequilibris socials, bosses de pobresa, inseguretat ciutadana, equipaments privats i equipaments públics.

Causes i Conseqüències dels Moviments Migratoris

• Causes: la pressió demogràfica (excés de població sobre recursos), raons polítiques i religioses.
• Conseqüències: rejoveniment demogràfic, reducció de la pressió sobre els recursos existents i sobre el mercat laboral, remeses de diners, increment de mà d’obra, l’arribada d’immigrants genera riquesa, impacte sobre les estructures familiars, augmenta la diversitat cultural, lingüística i religiosa.

Formes d’Organització Política

• Absolutisme: el rei concentrava bona part del poder.
• Autoritari: el poder és en mans d’una persona, un grup de persones o una classe social.
• Participatiu: el conjunt dels ciutadans participen en l’elaboració de les normes.
• Dictadures: règims autoritaris, en què una persona o una institució deté tot el poder sense comptar amb la voluntat popular.
• Monarquies: el cap d’estat és el rei o la reina.
• República: els càrrecs de l’estat són elegits pels ciutadans.

Estats Centralistes i Estats Federals

• Estat unitari: forma d’organització política que fos uniforme per a tot el país.
• Estat federal: disposa d’òrgans de poder propis, com el parlament, el govern, els tribunals de justícia. Diferents estats disposen d’una constitució pròpia que estableix l’organització política en aquell estat.

Democràcia

Prové de les paraules gregues demos ‘poble’ i cràcia ‘govern’, significa govern del poble.