Els ecosistemes de muntanya a la península ibèrica
MUNTANYA Bosc
fins zones de temperatura mitjana 10) -Matoll (a partir de altitud on els arbres no creixen) -Prats i Pastures (zones cobertes de neu durant molts mesos) -Plantes rupicoles (adaptades a viure damunt de les roques) M. alpina (pirineus) -Pis basal (fins 1200m) ej: alzines, roures, roures africans i faig. -Pis alpi (entre 2400-3000m) domini de prat i pastura i sectors de roca ruda on creixen plantes rupicoles. -Pis nival (+3000m) plans on la neu es mante tot l'any i no hi ha vegetació i també espais inclinats on creixen plantes rupicoles. M. atlántica (vessant nord de la serralada cantàbrica). Pis basal forestal de bosc caducifoli Pis subforestal de landa i un cim amb Prats M. mediterrànea (resta de la península i balears) Pis basal de bosc perenifoli i bosc caducifoli amb més altitud. Pis supraforestal de maquia orgànica (matolls de muntanyes meridionals). Acció humana Disminueixen els boscos a favor dels usos agropecuaris. Degradació del bosc ha provocat que se substitueixi pel matoll Mediterrani Formacions xeròfiles (fulles perennes i escleròfiles) i diversos sistemes per a disminuir la transpiració. Bosc perenifoli -Bosc poc dens -Arbres d'alçada mitjana amb el tronc gros i rugós i fulla perenne -Copes àmplies, que projecten ombra -Sotabosc molt ric (ginesta) ja que els arbres se situen a certa distància i la llum pot penetrar amb facilitat. Especies característiques Alcina: resistent a la sequera i s'adapta a tot tipus de terreny té una fusta dura i resistent i el fruit alimenta al bestiar. Exemple: serra morena. Surera: necessita certa precipitació hiverns suaus i sòls silícics fusta molt dura amb la qual es fa suro. Exemple: sud-oest peninsular. Acció humana -S'ha reduït l'extensió del bosc per incendis. -Hi han fet modificacions per a l'ús agropecuari amb el sistema de la devesa i s'han fet repoblacions. Matoll Resultat de la degradació del bosc a mans dels humans Maquia: formació arbustiva, densa i impermeable. Garriga: arbustos i mates de poca alçada que deixen zones sense cobrir Estepa: herbes baixes entremesclades amb arbustos espinosos baixos i discontinus que deixen al descobert terres pobres. Exemple: esparraguera.