L'Educació com a Acció Tecnològica: Dimensions i Interrelació Teoria-Pràctica

L'Educació com a Acció Tecnològica

• La intervenció tècnica sobre la realitat no només modifica l'entorn, sinó que l'influx que exerceix resulta encara més important en la configuració del grup humà.
• Cal dir que tecnologia no és sinònim de ciència; la ciència cerca les lleis i interpreta els fets, i la tecnologia, depenent de la ciència, pretén establir normes i intervenir en la realitat per aconseguir els objectius desitjats.
• Cal evitar reduir la tècnica a l'àmbit de l'aplicació de les màquines industrials o de la informàtica. No es pot oblidar que tant la ciència com la tècnica són sempre provisionals. El que aquí ens interessa és prendre més consciència dels canvis que provoca la tècnica en la manera de ser i de relacionar-se dels éssers humans.

Dimensions de l'Acció Educativa

En l'educació també es poden analitzar diferents nivells d'actuació.

Actualment es diferencien 4 nivells d'acció educativa:

• L'acció espontània: Són les formes més corrents, una intervenció guiada pel sentit comú: hàbits dels agents, l'experiència, la tradició, les creences. No es fonamenta sobre cap reflexió crítica conscient, no es transmet de forma sistemàtica; per tant, manca de sistematització i planificació. Els aprenentatges s'assumeixen a partir dels diferents educadors de l'entorn.
• L'acció reflexiva: Té com a fonament l'experiència i el pensament reflexiu. Reflexió sobre la pròpia pràctica. En el cas de l'ensenyament o l'educació, tracta de construir un cos de lleis i de coneixements a partir dels casos particulars. Es busca un ordenament de les regularitats de cara a la tasca educativa. El més important és la dimensió reflexiva i crítica aplicada a la pràctica educativa. Comprendre l'educació com quelcom dotat de sentit, significat i valor.
• L'acció tecnològica: Té com a base de la seva aplicació el millor coneixement científic disponible. Objectiu: resolució de problemes pràctics, problemes que solen implicar el control, la transformació o la creació de les coses. Aquesta classe d'acció té com a fonament el coneixement científic, que donarà valor als objectius proposats en aquesta actuació i que establirà la construcció de normes i pautes organitzades per aconseguir l'objectiu específic. Tracta de configurar l'ésser humà basant-se en unes seqüències d'accions prèviament establertes i controlades, d'acord amb un fi previst en un procés d'intervenció sistemàtica.
• L'acció comunicativa: L'educació és comunicació, una acció que només és possible en el camp de les relacions humanes, on dues persones entren en relació. En aquesta acció educativa ens trobem davant una acció orientada per l'enteniment i regulada per normes consensuades. L'acció comunicativa té com a base la força del diàleg i de la comunicació com a elements fonamentals de qualsevol acció educativa.

Els diferents nivells d'acció aporten una informació que permet arribar a un coneixement més profund de la persona i del procés que les configura com a persones: l'educació. Així es consolida la concepció de la Pedagogia, ja que parteix de:

• Una idea de canvi que pressuposa l'existència d'un estat inicial, una funció de transformació i un estat final.
• L'existència d'agents que influeixen en el medi i en els seus components.
• La relació i la comunicació, com a eix essencial per al desenvolupament humà.
• La intencionalitat perfectiva de tota acció.

Tota acció educativa ha d'implicar sempre una proposta intencional que s'ha de desenvolupar en un temps. Es pot definir l'acció educativa com aquell sistema compost per la intervenció de l'educador sobre l'educand i la conseqüent resposta d'aquest.

Interrelació Teoria, Pràctica i Tècnica

Són termes que s'utilitzen habitualment en el llenguatge quotidià com a conceptes antitètics.

Sentit i Evolució del Concepte "Teoria"

• Segons la filosofia grega, la teoria era el coneixement especulatiu, la contemplació de les coses en si mateixes i la descoberta del principi unificador que els és subjacent. Un tipus de coneixement que s'ordena a si mateix. El seu interès se centra en el coneixement de la veritat. Segons el pensament hel·lenístic, la teoria no estava orientada vers una aplicació futura.
• Aquesta concepció no es va mantenir al llarg dels segles posteriors. A la Modernitat, la teoria va perdent el seu lloc en l'àmbit del saber científic. La nova ciència només considera com a explicació científica d'un fet aquella que és formulada en termes de lleis que relacionen fenòmens determinats.
• La teoria no seria ja entesa com un saber contrari a la pràctica; la teoria només tindrà sentit si es converteix en un coneixement instrumental al servei de la pràctica. Teoria i pràctica són sabers recíprocs que han de ser integrats.
• La diferència entre el significat originari i l'actual és que, inicialment, no pretenia cap utilitat (es tractava del coneixement pel simple fet de conèixer), mentre que ara presenta una forta connexió amb la pràctica per ajudar a ordenar i explicar la realitat.

Sentit i Evolució del Concepte "Pràctica"

• Hi ha diferents accepcions. Una implicava la idea d'acció que repercuteix sobre el mateix subjecte; l'altra feia referència també a quelcom que té un efecte exterior, interpretat com a acció de produir o fer. En aquesta darrera definició, es relaciona més amb el concepte de tècnica.
• La pràctica només és realitzada per un ésser racional i lliure, i cada qual es va autorealitzant a través de la seva acció.
• La praxi és una forma d'actuació personal dirigida al propi bé de la persona, una activitat que no es realitza ni com a simple saber ni com a simple fer, sinó que és un saber-fer.