L'Educació Psicomotriu: Metodologies i Intervenció

Fonaments de l'Educació Psicomotriu

D’aquesta manera, es pretén educar de forma sistemàtica les conductes psicomotrius de l’infant, per tal de facilitar-ne l’acció educativa i la integració social i escolar. A. Lapierre i B. Aucouturier també parteixen del supòsit que l’educació psicomotriu és la base de tota l’educació, i la defineixen com el procés basat en l’activitat motriu, en la qual l’acció corporal es dirigeix al descobriment de les nocions fonamentals que apareixen en els seus inicis com a contrastos i condueixen a l’organització.

Metodologies d’Intervenció Psicomotriu

Pel que fa als criteris de la classificació, les diferències interpersonals i les aplicacions de la psicomotricitat han desembocat en una proliferació de propostes metodològiques, algunes de les quals estan clarament diferenciades tant pels seus objectius com pels seus mitjans per aconseguir-los. S’adopten algunes característiques a través de diferents classificacions.

Segons la posició que ocupi l’educador

Intervenció Directiva o Instrumental

Aquesta preveu la intervenció a partir d’una programació en la qual s’haurien establert uns objectius. S’estableix un ordre i una preparació de les sessions, decidits prèviament. Així doncs, les sessions de psicomotricitat són un instrument o mitjà amb principis didàctics. Es pretén que l’infant adquireixi habilitats i conceptes; es pot dir que és una vessant instrumental.

Intervenció No Directiva o Vivencial

Preveu la intervenció a partir dels desitjos de l’infant, per aconseguir l’adquisició d’alguna habilitat o algun concepte aprofitant els llaços relacionals establerts prèviament. No hi pot haver ni una programació prèvia d’objectius ni una ordenació d’activitats en les sessions, perquè dependrà de la vivència i els desitjos de l’infant.

Límits del Directivisme en la Pràctica

La divisió de la pràctica psicomotriu segons el directivisme o no de l’educador no és tan clara, perquè pot ser quelcom aparent que dependrà de la seva actitud. Sempre hi ha un mínim de directivisme a causa de:

• El contingut de les consignes que doni a l’inici de la sessió.
• L’elecció de l’espai on es realitzin les sessions.
• La manera de dir-les (to, llenguatge gestual).
• L’elecció dels materials que es proposin.
• El seu grau de participació.
• L’establiment dels límits temporals de cada sessió.