Eels edificis musulmans de la primera epoca dels cristians
SANTA SOFIA
CONTEXT:
Santa Sofia es va construir entre els anys 532 i 537, immediatament després de la destrucció de la primitiva basílica constantiniana causa d'un incendi que va brollar durant l'anomenada Insurrecció de Nika, durant el regnat de Justinià, en el període conegut com "Primera Edat d'Or ".
L'època de Justinià, de impetuosa vida política, conquestes militars i reformes administratives, va venir acompanyada també, per una intensa activitat constructora. És la primera època daurada de l'art bizantí, la més brillant, encara que no la més innovadora, a causa del seu caràcter transitori relacionat amb l'anterior període, de la qual es conserven una valuosa sèrie monumental situada a Constantinoble i Ravenna, capital de l'època.
ESTIL I Característiques
pertany a l’estil bizantí i les característiques son la pintura de frescos en murals de grans dimensions, com també amb la implementació de mosaics en edificis religiosos, com esglésies, utilitzaven els arcs cristians, van implementar l'us de la petxina, els cimacis, els contraforts i les semicúpukes que s'utiltzaven per aguantar les voltes i també decoraven els murs amb mosaic utilitzant tècniques romanes que els hi van ensenyar els seus mestres
ESPAIS I LA SEVA FUNCIÓ
La plata segueix un model Paleocristià, en primer lloc té un atri de cinc pòrtics, on hi ha la font per a la purificació dels fidels, seguidament trobem el nàrtex que es el lloc reservat als catecúmens, a través del qual s'accedeix a l'interior. Es tracta d'un edifici de planta basilical amb tres naus i absis, entre les quals hi ha el presbiteri i als costats el pròtesi, i el diacónicon.
A sobre de les naus laterals hi ha elmatrimonium que era el lloc reservat a les dones i antecendent a la tribuna ROMànica i sobre la planta basilical de tradició paleocristiana hi ha superposada una planta de creu grega centralitzada i de tradició oriental, sobre la qual hi ha una enorme cúpula de 31 metres de diametre i 55 metres d'alçada, a la cúpula hi ha un gran quadrat amb quatre petxines que concentren les tensions sobre quatre pilars.