El medi fisic d`Espanya i de Catalunya
El Territori Espanyo: El relleu
Situacio de la peninsula Iberica
Esta situada al punt mes occidental d`Europa.. Es una de les tres peninsules meridionals que hi ha al continent i la que presenta una forma mes massisa.
Caracteristiques del relleu penisular español
El relleu es el conjunt de formes que presenta la superficie terrestre.
- Forma Massisa que esta determinada per l`amplada i l`extinsio de les costes (4000-5000km).
- L`elevada altitud mitjana es de 600m, gairebe duplica la de frança i, a europa, nomes la superra suïssa, la mitjana de la qual es de 1300m.
- La disposicio periférica del relleu peninsular que dificulta l`acces a la Meseta. Cal salvar un fort desnivell per arribar a les zones planes centrals, els relleus periferics impedeixen que la influencia climatica del mar arribi fins a les terres de l`interior.
- La diversitat del relleu de la Penisula, a causa de la seva complexa formacio geologica, i la varietat de climes expliquen que el territorio presenti unitats naturals ben diferenciades.
La Formacio Geologica del relleu Peninsular
Era Primaria o Paleozoica
Les primeres terres penisulars emergides formaven l`antiquissim massis granitic gallec, mentre que l`espai restant estaba cobert d`aigua marina.
Era Secundaria o Mesozoica
Conglomerats de codols, encimentats amb calcaría o amb grecs) i altres vegades de materials mes fins (gres, margues i argiles).
Era Cenozoica esta formada per dos periodes, terciari i quaternari, en els quals el relleu es va anar modificant intensament.
PeriodeTerciari: orogenesi alpina
En el periode terciari, possiblement a causa de l`impacte d`un meteorit de grans dimensions, es va originar una gran inestabilitat en les plaques tectoniques de l`escorça terrestre.
Periode Quaternari: glacialisme s`inicia fa aproximadament 1,8 milions d`anys i que arriba fins al temps actual es caracteritza per:
- L`erosio dels relleus alpins deguda principalment a l`accio dels rius i les glaceres, que va portar molts materials d`al.luvio que van anar reblint les fosses que hi havia entre els relleus que vorejaven la meseta i els relleus exteriors a aquesta.
- La sedimentacio i el rebliment de les zones baixes L`erosio dels relleus alphins va aportar el materials que van anar reblint depressions mes modestes situades entre muntanyes.
La Meseta Serralades Interiors i Vores Muntanyoses
La Meseta
- La Submeseta Nord te una altitud mitjana de 800-850m, apareix gairebe del tot envoltada de muntanyes i es trevessada d`est a oest per la xarxa fluvials del Duero.
- La Submeseta Sud te una altitud mitjana de 500-700 metres i esta formada per dos altiplans separats per les muntanyes de Toledo.
Unitats Relacionades amb la Mestea
- L`antic socol paleozoic nomes aflora una part del socol a la part occidental de la meseta on forma un suau i estret penepla a zamorra i salamanca.
- Les conques sedimentaries l`antic socol es trova enfonsat i sepultat sota enormes diposits de materials que formen les conques sedimentaries.
- Les derralades interiors de la Meseta sistemes muntanyosos formats durant el Periode Terciari, amb el moviment alpi.
- Les vores muntanyoses de la Meseta es van formar durant el moviment alpi, quan l`activitat d`algunes plaques de l`escorça terrestre va presionar la vora de l `antic socolo i el va fracturar en blocs.
El sistema Central divideix la meseta practicament en dues meitats, i esta format per diferents serres d`altitud .
La Serralada Cantabrica forma una cadena lineal que presenta formes molt energetiques i grans desnivells a la façana catanbrica, i menys accentuades al vessant interior.
- A la part Occidental de la serralada, el Massis Asturia dona lloc a una serie de blocs paleozoics dislocats.
- A la part oriental, o Muntanya Cantabrica els cims perden altitud.
El Sistema Iberic limita de la Meseta de nord-oest a sud-est.
- El Sector Nord esta compost per un sistema de falles amb horsts elevats que formen massissos de mes de 2000m d`altitud.
- El sector Sud esta format per un intricat joc de serres i depressions solcades per rius.
Sierra Morena constitueix la vora meridional de la Meseta. Vista des de la Mestea ofereix una escassa entitat muntanyosa, uns 700m, pero vista des de la depressio del Guadalquivir apareix com un relleu alt i escarpat de 1200m.
Les Serralades Exteriors a la Meseta
Els Pirineus formen una alineacio continua de muntanyes d`uns 440km de longitud que s`estén des del golf de biscaia fins al cap de creus.
Els Pirineus axials o centrals es on es troven les altituds mes notables com l`Aneto 3404m, al massis de la Maladeta, el Mont Pedut 3355m i la pica d`estats 3143m.
Els Prepirineus de menys altitud i de formes mes suaus, els formen dues alineacions muntanyoses parale.les a la zona axial i de materials secundaris calcaris.
Les Serralades Litorals Catalanes están separades dels Pirineus per una serie de falles i de terrenys volcanics. Serralada Prelitoral i la Litoral.
Serralades Btiques es van formar al llarg del moviment alpi, a causa de la forta pressio sobre els materials sedimentaris acumulats als fons oceanisc.
- La Serralada Penibetica situada vora la costa, esta formada de materials de l`antic massis hercinia Beticorifeny, elevat per l`orogenia alpina.
- La Serralada Subbetica forma un gran arc de materials plegats, que s`estén des del penyal de Gibraltar fins al cap de la Nau.