El teixit industrial espanyol

4. El teixit industrial ha passat d'un paisatge de nuclis aïllats amb poca connexió entre si, a un paisatge industrial amb eixos connectats. L'evoució ha de continuar davant dels reptes de l'ampliació de la UE i la globalització, ja que tots dos mostren els desafiaments que ha de superar la indústria espanyola avui.

4.1 D'un model nuclear a un teixit industrial més difús i interconnectat. El model territorial de la indústria espanyola es caracteritzada per la importància del teixit industrial previ, basat en nuclis industrials, i per la creació d'eixos industrials que els uneixen. Aquests nuclis tendeixen a créixer i a formar veritables àrees metropolitanes industrials, com Madrid i Barcelona. Les aglomeracions industrials garanteixen l'existència d'infraestructures b'asiques com ara comunicacions, energia, disponibilitat d'aigua, xarxes de desguasos, depuradores, etc.

Les seus socials i de gestió de les empreses se situen a les empreses se situen a les àrees centrals de les ciutats on hi ha els serveis estratègics que són, entre d'altres, els financers i els d'assessorament, de planificació i de recerca.

L'aglomeració d'aquestes activitats atreu les indústries i els serveis auxiliars, com la contruscció, la restauració, la publicitat... També és important que les àrees industrials tinguin a prop les indústries auxiliars i complementàries que necessiten. Com a resultat de tot aquest procés, les activitats industrials es van disseminant al voltant de la ciutat i creen un espai urbà difús, en el qual es multipliquen els polígons industrials i les naus d'emmagatzematge i de redistribució.

Això provoca, al cap d'un temps, el procés contrari, la dispersió, provocada per l'elevat preu del sòl i pels problemes derivats de la concentració industrial com ara la conflictivitat laboral i la saturació de les comunicacions. Per aizò algunes indústries abandonen l'espai urbà i s'instal·len al llarg d'eizos de comunicació per tal de mantenir l'accés de mantenir l'accés a la ciutat central.

4.2 La localització industrial i els desequilibris territorials. El creixement industrial uneix les grans zones industrial amb les complementàries, atès l'intecanvi que hi ha entre unes i altres, i densifica els eixos de desenvolupament al costat de les autopistes i les autovies. En el teixit industrial espanyol destaquen l'eix del Mediterrani i l'eix de l'Ebre, que concentren aproximadament el 50% del volum total del negoci del sector industrial, i l`'àrea de Madrid.

- L'eix del Mediterrani.
- L'eix de la vall de l'Ebre.
- L'àrea industrial de Madrid

Aquesta concentracio industrial a tres grans zones mostra una localització molt irregular amb desequilibris territorials clars, ja que la resta d'esànya presenta una industrialització notablement inferior o molt sectorial.

-Andalusia
-La cornisa cantàbrica i Galícia
-La zona central
-Illes Balears i Canàries

4.4 Situació actual de la indústria espanyola. La indústria espanyola després de la seva entrada a la UE va viure un procés de modernització productiva, tot i que, a partir del 1990, va haver de superar un període de crisi, que es va fer més fort el 1993. A mitjan dècada del 1990 la indústria espanyola, ja recuperada, havia esdevingut el sector d'activitat més productiu gràcies a la moderació salarial i a la flexibilitat en la contractació laboral. L'economia creixia per damunt de la mitjana europea i augmentava la inversió espanyola als països de la UE, alhora que empreses espanyoles s'instal·laven a Portugal, al nord d'Àfrica i a Hispanoamèrica.

La indústria ha tingut un bon ritme de creixement de vendes, producció i demanda, malgrat que va perdent importància en el conjunt de l'activitat econòmica com a conseqüència de la terciarització general de l'ocupació.

No obstant això, l'any 2007 sorgeix la crisi financera als Estats Units i afecta l'economia mundial. A la Unió Europea s'ha iniciat una tendència baixista general que a Espanya es reflecteix en una recessió de la cartera de comandes, un augment dels estocs i una desacceleració de l'ocupació.

El reptes de la indústria espanyola. La indústria espanyola presenta diversos problemes estructurals que afecten negativament la seva competitivitat davant de l'economia europea i de l'economia global.

-Hi ha un nombre escàs de grans empreses i hi són predominants les petites i mitjanes empreses, que tenen l'avantatge d'adaptar-se més bé a les demandes del mercat i de presentar menys conflictes laborals, però no permeten que l'augment de la producció repercuteixi a la baixa en el preu unitari, ni tampoc fer grans despeses en noves tecnologies.

- La productivitat industrial es inferior a la de la UE, fet que incrementa el cost laboral.

-El nivell d'intensitat tecnològica és baix i el percentatge d'inversió en R+D, insuficient.

aixó provoca una balança tecnològica deficitària: les principals empreses d'automòbils, maquinària elèctrica, aparells electrodomèstics i productes farmaceutics fabriquen amb patents estrangeres, que son una bona font d'ingressos per als paisos que les creen, pero una despesa enorme per a països com Espanya, que han de pagar per aplicar-les. per tant, es fonamental dedicar un percentatge més elevat del PIB al R+D i fomentar la millora del sistema educatiu i la formació tècnica laboral.

Conseqüencies de la incorporació de nous estats a la UE. La incorporacio de nous països a la UE afecta la industria espanyola per causes diverses: aquests països gaudeizen de més proximitat al fran eix industrial europeu  consituit per països nordics, Alemanyai el nord d'Itàlia. A més, la inversió del capital estranger els ha permès la implantació d'empreses d'alta tecnologia i aizò ha fet augmentar el seu potencial industrial dintre de la UE. Espanya hauria d'orientar el seu teixit industrial de manera que poqués incrementar la qualitat i la productivitat per fer fronton a la competència dels nous països de la UE, que tendeixen a desplaçar Espanya del seu segment del mercat exportador.

4.5 Els espais industrials espanyols en un món global. El teixit industrial espanyol actual s'està incorporant a la globalització econòmica, de manera que les nostres zones industrials es configuresn com a punts d'una xarxa de producció a nivell mundial. Aquesta xarxa es caracteritza per la concentració de capital i de decisió en poques empreses multinacionals molt poderoses, amb la qual cosa el paper de l'economia estatal es redueix.

Globalització i deslocalització. En una economia globalitzada les empresess cerquen la competitivitat per tal d'augmentar la seva quaota al mercat. D'aquí derven les causes de la deslocalització: aconseguir la reducció dels costos laborals i la millora de les condicions fiscals i tècniques. Per això es traslladen a l'est d'Europa, al sud-est asiàtic, a la Xina...
La localització dels establiments industrials s'ha flexibilitzat de manera que l'empresa pot deslocalitzar una part del procés productiu. Aquest és el cas d'algunes fàbriques tèxtils espanyoles que han desplaçat al nord d'Àfrica els processos que exigeixen una mà d'obra considerable, mentre que el disseny dels teixits, que és el pocés de més valor afegit, es fa a Espanya.

Les conseqüencies de la deslocalització són l'augment de la taza d'atur  i la pèrdua de llocs de treball del sector secundari, que cada vegada més tendeix a terciaritzar-se.

Les polítiques industrials que apliquen els governs donen ajudes a les empreses per tal de frenar el procés de deslocalització i evitar així l'augment de l'autr que se'n deriva.