L'Elegia Romana: Origen, Autors Clau i Obra d'Ovidi

L'Elegia: Origen i Evolució

Tota composició poètica escrita en dístics elegíacs. Després, els poetes alexandrins del segle III a.C., utilitzant aquest metre, comencen a compondre elegies de temàtica amorosa, però no personal, ja que canten amors d'herois mitològics, amb gran erudició. La poesia llatina elegíaca va néixer de la imitació de les elegies que conreaven els poetes alexandrins i els poetae novi les porten a Roma: La cabellera de Berenice. La gran elegia romana s'origina en l'època d'August. Es caracteritza per l'ús del metre elegíac tradicional, amb un tret diferenciador: tracta el tema amorós personal. Amb Ovidi sorgeix l'elegia dolorosa.

Principals Representants de l'Elegia Romana

Un dels primers que va conrear el gènere va ser Catul en l'obra Carmina, que a part de la poesia alexandrina, també inclou algun poema on apareix l'elegia de tipus amorós personal i dolorós. Quatre grans figures:

• Corneli Gal, autor de 4 llibres d'elegies.
• Albi Tibul, autor de 3 llibres d'elegies.
• Properci: 4 llibres d'elegies, 3 inspirats en l'amor a Cíntia; en el 4t predominen els poemes sobre les llegendes romanes i itàliques.
• Ovidi.

Biografia d'Ovidi: Vida i Exili

Neix a Sulmona l'any 43 a.C., fill d'una família benestant pertanyent a l'ordre eqüestre. Per desig familiar, va anar a Roma a estudiar eloqüència i advocacia o política. Deixa de banda tot allò que no és vocacional. Té molt bona relació amb Horaci, Tibul i Properci, i amb aquest últim té una gran amistat i s'uneix al cercle literari de M. Valeri Messal·la. L'any 8 d.C. va ser exiliat a Tomis per ordre directa d'August, per castigar la seva immoralitat amb els poemes eròtics, però aquest no va ser realment el fet; se'l relacionava amb la filla o amb alguna qüestió política. Cap de les sol·licituds de perdó va tenir èxit. Va morir a l'exili l'any 17 o 18 d.C.

Producció Literària d'Ovidi: Obres i Estil

Té dues etapes:

1. Durant la joventut va escriure elegies amoroses:
   • Els Amors: 3 llibres de poemes que canten els seus amors amb diferents senyores i especialment amb Corina.
   • Heroïdes: 21 cartes que es donen a entendre que han estat enviades per heroïnes mitològiques als seus marits o amants.
   • L'Art d'Estimar: 3 llibres que parlen de l'art de la seducció d'homes i dones.
   • Remedis d'Amor: una obra breu de 600 versos, en la qual el poeta dona consells als joves sobre els mals d'amor.
2. Ja en el seu exili a Tomis, abandona la temàtica amorosa per escriure elegies doloroses:
   • Les Tristes: 5 llibres de poemes en què intenta justificar els errors que l'han portat al desterrament; també elogia August per tal d'aconseguir l'anul·lació del càstig.
   • Les Cartes des del Pont: 4 llibres de 46 cartes adreçades a la seva dona, amics i coneguts, i explica les condicions de la vida del seu exili i els suplica que facin gestions per tal d'obtenir el perdó imperial.

Ovidi va escriure també unes altres obres, pertanyents a altres gèneres literaris:

• Metamorfosis: es va dedicar des de l'any 1 fins al 8 d.C., gran poema a cavall entre els gèneres èpic i didàctic de 15.000 versos, en hexàmetres dactílics, en la qual, sota un disseny cronològic, fa la descripció més completa que tenim de la mitologia grega i romana, i explica unes 250 transformacions de déus i homes.
• Els Fastos: obra pertanyent al gènere didàctic que pretenia explicar l'origen i el significat de les festes del calendari romà. Aquest poema va quedar incomplet.

Característiques de l'Estil d'Ovidi

Ovidi va ser el poeta de la gràcia natural, del vers fàcil i refinat, bell i de gran perfecció formal. Les seves obres elegíaques mostren una manca de sentiments profunds, excepte les de l'exili, i el conjunt està impregnat de retoricisme. El seu art és brillant, una mica frívol, i deixa entreveure el període de decadència espiritual.