Elements culturals: coneixement, creences, valors, signes i llenguatge

Elements culturals: elements cognitius

Elements cognitius: conjunt de coneixements objectius sobre la naturalesa i la societat. Sense ells no podríem sobreviure en societat. La tècnica consisteix a saber fer, i la tecnologia és l'aplicació dels coneixements a la resolució de problemes.

Creences

No podem afirmar ni certesa ni falsedat, perquè són incomprovables. Les creences construeixen un acte de fe sobre el cosmos i la vida, es manifesten en accions i resultats de tipus ideològic. Valoren més els científics, altres la religió. La ciència combina raó, imaginació i experiència; la religió combina sentiment, imaginació i revelació divina.

Ideologia

L'home filosofa per donar explicacions teòriques que tenen conseqüències ètiques i polítiques. Es coneixen com a ideologies filosòfiques i solen ser objecte de discussió.

Valors

Valors: concepcions desitjades de la realitat. Els valors fan acceptables o rebutjables tota mena d'objectes, idees o fets. Ens fan desitjar que el món tingui unes característiques que sovint no té. Ens fan demostrar una actitud davant la realitat, a favor o en contra. Són acceptats per la societat i castiguen la desviació. La tolerància permet coexistir diversos sistemes de valors en una mateixa societat.

Signes

Signes: el sistema de signes més important per a una cultura qualsevol és el llenguatge. Sense llenguatge no hi hauria comunicació entre homes, seria impossible la col·laboració, no hi hauria cultura i seria impossible la construcció i el progrés de la cultura.

Origen del llenguatge

• Teoria de la revelació: Adam i Eva, confusió de Babel. Totes tenien la mateixa llengua.
• Teoria de la convenció: diferents individus d'un grup es posen d'acord per designar cada objecte amb un nom diferent. Cada tribu té el seu propi idioma.
• Teoria del mare: el llenguatge seria invenció dels bruixots com a forma de ritual d'invocació, semblant als dibuixos.
• Teoria de les onomatopeies: considera que les primeres paraules tindrien un origen onomatopeic.
• Teoria dels sons associats a impressions: les primeres paraules descrivien objectes o sons, les sensacions que ens produeixen.

Comunicació i llenguatge

S'ha donat a la majoria d'espècies animals; l'home té una dimensió especial gràcies a la nostra capacitat lingüística. Verbal o no verbal, és la transmissió d'informació entre individus i permet construir la realitat i reflexionar sobre ella.

Característiques dels signes

Idioma: conjunt de signes relacionats per la gramàtica. El llenguatge és simbòlic i es caracteritza per la relació entre significat i significant, que és immotivada i convencional. Té 3 elements: significant (forma del signe), significat (contingut conceptual) i referent (allò que representa).

Signes i pensament

El pensament humà és la capacitat de produir i interpretar signes; els animals no en poden. La nostra intel·ligència s'expressa de forma simbòlica a través del llenguatge. Les representacions mentals són idees; construïm teories amb conceptes abstractes. La representació és un signe i la nostra comprensió és un sistema simbòlic de paraules.

Llenguatge o pensament

Els grecs: logos (lògica, estudi del raonament) i filologia (estudi del llenguatge). És el mateix. Vigotski creu que no es pot separar en dues cares que s'adquireixen progressivament. Piaget: el pensament és anterior al llenguatge, i aquest és un instrument per expressar-lo.

• Hi ha pensament sense llenguatge, només imaginatiu.
• No hi ha pensament teòric fins que hi ha llenguatge.
• Les estructures de raonament són comunes amb el coneixement.

Té doble utilitat: permet omplir de conceptes les estructures del raonament i permet reflexionar sobre aquestes estructures.

Dimensió emocional

La manera clàssica defineix l'home com a animal racional, una bona definició perquè expressa la particularitat i la diferència. Però és reduccionista; som també animals emocionals. No som els únics, però és important parlar-ne.

Passions, emocions i sentiments

L'home queda afectat per estats afectius, que són reaccions personals per les quals sentim que som afectats de manera passiva: alegria, tristesa, angoixa. Els patim i no els controlem. Sentiments o passions: la passió pot desaparèixer sense sentiment, i sovint no hi ha aspectes objectius que la puguin justificar. Quan els estats afectius tenen component fisiològica, funcional i expressiva, són emocions: 1) les emocions són respostes fisiològiques funcionals a determinades situacions; 2) les emocions són estats afectius; 3) les emocions es posen de manifest en la nostra expressió corporal.