Elements del Paisatge: Components i Percepció Visual
1. Components del Paisatge
1.1 Medi Físic
La capa superficial de la Terra, de naturalesa mineral, és la base d'assentament de tots els components del paisatge i condiciona activitats humanes com l'agricultura.
- Litologia:
Es refereix als tipus de roques que condicionen el tipus de sòl i la vegetació.
- Clima o Condicions Atmosfèriques:
Té gran influència en els components biòtics i en l'acció humana, com la boira i la nuvolositat.
- Aigua:
Provoca diverses sensacions amb el seu reflex i moviment. Pot aportar un efecte de contrast. Es presenta en estat líquid com cascades, torrents i rius, i en estat sòlid com glaceres o paisatges nevats.
- Terra:
Determina les formes vegetals del paisatge.
1.2 Components Biòtics
- Vegetació:
Forma la coberta del sòl. Hi ha vegetació natural com arbres, arbustos i matolls, i artificial com jardins, conreus i revegetacions.
- Fauna:
Com els animals es mouen, no tenen un paper important en la formació del paisatge, però de vegades són determinants, com en prats de pasturatge o platges amb aus marines o foques.
1.3 Components Antròpics
Accions que produeixen modificacions en el paisatge:
- Explotació de recursos: pedreres, mines.
- Obres públiques: carreteres, camins, preses.
- Creació d'espais rurals i urbans: pobles i ciutats.
- Activitats lúdiques i esportives: camps de futbol, jardins.
2. Elements Visuals del Paisatge
Són el conjunt de trets que caracteritzen visualment un paisatge o alguns dels seus components i que s'utilitzen en la seva anàlisi i descripció, ja que constitueixen la seva percepció visual objectiva.
- Color:
Propietat de reflectir la llum amb una determinada intensitat i longitud d'ona. Està definit per:
- Tint (colors càlids, freds)
- To (clar, fosc)
- Lluentor (brillant, mat)
Dominen colors càlids, clars i brillants. El contrast el donen colors oposats.
- Forma:
Volum o superfície d'un o més objectes que apareixen unificats en un terreny. Definit per la geometria, complexitat i orientació. Domina la forma regular i compacta, grans volums i orientació vertical respecte al pla. Les formes que canvien atrauen l'atenció.
- Línia:
És el camí real o imaginari que percep l'observador quan hi ha diferències entre els elements visuals o si els objectes estan alineats unidireccionalment. Està definida per la força, complexitat i orientació segons els eixos. Dominen les línies verticals sobre les horitzontals. Creen punts locals. El contrast apareix amb línies de diferent direcció. Les línies nítides, llargues i contínues tenen més força.
- Textura:
Variacions o irregularitats que es perceben sobre les superfícies contínues dels components d'un paisatge. Està definida per:
- Gra (fi, mitjà, gruixut)
- Densitat (dispersa, mitjana, densa)
- Regularitat (grups, fileres, ordenats a l'atzar, gradual)
- Contrast intern (molt, poc)
Dominen textures de gra gruixut que produeixen un gran contrast intern.