Elements Essencials per a la Vida i la seva Evolució

Elements sense els quals no podríem viure. Sense ferro no seríem capaços de fabricar l'hemoglobina de la nostra sang. Sense selenio el nostre fetge deixaria de funcionar. El sofre és el component principal del cabell i les ungles. Sense potassi, els impulsos nerviosos s'interromprien. Amb el carboni es poden construir molècules de cadena molt llarga perquè és la molècula d'ADN.

Autòtrof Fotosintètic

Són els organismes que fabriquen matèria orgànica a partir de matèria inorgànica (sals minerals, aigua...) i energia solar. A més de la fotosíntesi, les plantes, per obtenir energia, realitzen la respiració cel·lular.

Heteròtrof

Són els organismes que es nodreixen de matèria orgànica prèviament elaborada pels organismes autòtrofs.

Organismes Quimiosintètics

Són alguns bacteris que utilitzen l'hidrogen o els sulfurs que emeten els volcans per obtenir energia.

Espècie

Es defineix com el conjunt d'organismes capaços de reproduir-se entre si i que tenen descendència fèrtil.

Selecció Natural

Charles Darwin (1809-1882) va basar la seva explicació de l'evolució en la supervivència dels més aptes. Per exemple, les cries de lleona neixen igual de resistents i és probable que les més dèbils es morin joves, sense descendència. D'aquesta manera, generació rere generació, els caràcters que donen més resistència a una espècie es mantindran, mentre que els altres es perdran. Els individus més resistents són els que es reprodueixen més i transmeten la seva característica a la descendència. Després de moltes generacions, la suma de canvis farà que l'última generació sigui tan diferent de la primera que formarà una altra espècie.

Lamarckisme

Jean Baptiste de Lamarck (1744-1829) va proposar que les espècies variaven en adquirir nous òrgans per resoldre noves necessitats o ànsies d'adaptació. Lamarck creia que les serps havien evolucionat a partir de llangardaixos que s'estimaven més reptar que no pas caminar; al cap del temps, les seves potes, inútils, havien desaparegut. Una clau del lamarckisme és que els caràcters adquirits en vida són heretables, cosa que avui sabem que és falsa.