L'Emotivisme Moral de David Hume: Sentiment vs. Raó
L'Emotivisme Moral de David Hume
En el seu intent per estudiar la naturalesa humana, Hume també vol estudiar la conducta moral. Així, igual que ha descobert que moltes de les coses que sabem de la realitat es basen en uns hàbits o tendències naturals, vol descobrir si les consideracions que fem sobre el que és bo i el que és dolent es basen també en tendències naturals o, en canvi, en principis racionals.
La Visió Tradicional: La Moral Racionalista
Des de l'intel·lectualisme de Sòcrates, les concepcions filosòfiques més tradicionals han defensat que el bé i el mal depenen de la raó, és a dir, que els éssers humans, en tant que éssers racionals, tenim en nosaltres mateixos uns principis morals que ens indiquen el que és bo; de manera que, les accions humanes són bones si s'adeqüen a ells i dolentes si no ho fan. Seguint això, aquestes concepcions han entès la virtut com la capacitat d'actuar conforme aquells principis morals de la raó. Per exemple, la nostra raó ens diu que és bo ajudar els altres i, per això, una persona és virtuosa quan ho fa.
El Rebuig de la Raó com a Fonament Moral
Hume està d'acord en què la moral és un conjunt de principis que ens diuen el que està bé i el que no i que intenten obligar-nos a fer unes coses i a evitar-ne d'altres. També és conscient que tots reflexionem, raonem i discutim sobre problemes i decisions morals. Ara bé, no creu que la raó sigui la que determini el que està bé i el que no, perquè està convençut que, al final, les nostres distincions morals entre el que és bo i el que és dolent les determina el sentiment. Podem saber perfectament que ajudar els altres és bo perquè ens ho diu la nostra raó, però si ajudem a algú és perquè ens agrada fer-ho.
El Paper Auxiliar de la Raó en la Moral
Dient això, però, Hume no té la intenció de negar que la raó jugui un paper important en la vida moral: “La raó i el sentiment concorren en gairebé totes les determinacions i conclusions morals”. A més del sentiment, la raó ha d'intervenir com a guia i àrbitre en moltes qüestions de la vida moral, tot ajudant-nos a clarificar conceptes, a treure conclusions i a comparar i examinar una acció des de diferents perspectives. Però quan tenim una idea clara sobre allò que hem de fer és, en darrer terme, el sentiment el que més ens influeix.