Empirisme i Contracte Social: Locke i Hobbes
Empirisme de Locke
Crítica a les Idees Innates
En el seu assaig sobre l'enteniment humà, Locke argumenta contra la noció cartesiana d'idees innates. Segons Locke, l'única característica innata de l'ésser humà és la capacitat d'aprendre. Defensa aquesta postura afirmant que el coneixement s'adquireix mitjançant l'experiència, i per tant, sense experiència no hi ha idees, i encara menys innates. Locke critica l'innatisme dels platònics de Cambridge, argumentant que no hi ha principis universals, i que si n'hi hagués, no serien innats, ja que els infants i les persones amb discapacitat intel·lectual també els haurien de tenir.
L'Experiència com a Font del Coneixement
En aquest fragment, Locke defensa que els humans, amb la seva capacitat natural d'aprendre i conèixer, són capaços d'arribar a tot el coneixement a través de l'experiència, sense necessitat d'impressions o idees innates.
Classificació de les Idees
Locke classifica les idees adquirides en dos grups:
- Idees simples: Es divideixen en externes (captades pels sentits) i internes (captades per la reflexió).
- Idees complexes: Són reordenacions d'idees simples i es divideixen en tres categories:
- Substància: Allò que fa que una cosa sigui aquesta (per exemple, el dolor al punxar-se, o saber que és una rosa per la seva substància).
- Mode: Els canvis dels cossos (per exemple, un cadell que esdevé un gos adult).
- Relacions: Les connexions entre idees i substàncies.
Amb això, Locke conclou que s'arriba a la veritat del coneixement sense necessitat d'idees innates.
Contractualisme de Hobbes
L'Estat de Naturalesa
Thomas Hobbes postula que tots els homes són iguals i gaudeixen del mateix dret natural: la llibertat. No obstant això, l'egoisme inherent als éssers humans, que busquen el domini sobre els altres, condueix a una guerra de tots contra tots. Aquesta vida, segons Hobbes, és fastigosa, brutal i breu. En aquest estat de naturalesa no hi ha progrés industrial, comercial ni agrari, però tampoc injustícia, ja que no hi ha llei.
El Leviatan (1651)
Per escapar d'aquesta guerra constant, els éssers humans estableixen un pacte entre iguals, unint-se en una nació, una sola persona gegantina: el Leviatan. Aquest monstre, que inspira por, representa la cessió de gran part de les llibertats individuals per evitar la guerra de tots contra tots. Hobbes prefereix la monarquia, però accepta qualsevol govern despòtic com a alternativa superior a l'anarquia, que considera un caos.
El Poder del Sobirà
El govern despòtic concentra tots els poders en una sola persona, el sobirà, qui té la potestat de castigar i requisar la propietat privada si no es compleixen les normes que imposa. Els seus poders són il·limitats. Tot i això, els súbdits conserven el dret a l'autoconservació i a ser protegits.