Empresa i Mercat: Competència, Preus, Societats i Màrqueting

1. Tipus de mercat

Monopoli: hi ha un sol empresari davant de molts demandants de béns o serveis. Fixa preus i quantitats, i els consumidors no tenen alternatives.

Oligopoli: hi ha pocs empresaris que distribueixen mercaderies. Poden influir sobre el preu o la quantitat ofertada.

Monopsoni: hi ha molts empresaris que satisfan una necessitat, però un únic comprador. Tracten de diferenciar el seu producte perquè sigui exclusiu.

2. Previsió del futur

Anticipar-se a l'evolució futura és una determinant del sector i de les necessitats que puguin sorgir. En conseqüència, és una font de nombroses oportunitats de negoci, com els avenços tecnològics, econòmics, socials i de producte, i els canvis en l'entorn que solen donar origen a noves necessitats socials. Els àmbits clau són:

• Vida quotidiana
• Noves tecnologies
• Qualitat de vida
• Cultura i oci
• Medi ambient i desenvolupament sostenible

3. Sectors d'activitat econòmica

Sector primari: crea utilitat en obtenir recursos de la natura, com l'agricultura, la ramaderia o la pesca.

Sector secundari: desenvolupa l'activitat productiva en la transformació física de béns en altres de més útils, com la indústria i la construcció.

Sector terciari: comercials, que augmenten la utilitat dels béns quan els ofereixen als consumidors en el lloc i el moment necessaris; i altres serveis, que satisfan necessitats de diversa naturalesa.

4. Societats mercantils

Societat Limitada (SL): societat mercantil amb capital dividit en parts iguals, amb una o més persones sòcies i responsabilitat limitada. Capital mínim de 3.000 €. Denominació: nom seguit de «SL». Òrgans: junta general i administració.

Societat Anònima (SA): societat mercantil amb capital dividit en accions iguals, amb una o més persones sòcies i responsabilitat limitada. Capital mínim de 60.000 €. Denominació: nom seguit de «SA». Òrgans: junta general d'accionistes i administració.

5. Estratègies competitives genèriques

Lideratge en costos: produir amb un cost inferior als competidors mantenint una qualitat acceptable. Permet a l'empresa rebaixar preus i augmentar la quota de mercat, posant en dificultats la competència.

Diferenciació: aconseguir que el bé o servei sigui percebut com a únic o exclusiu. Els clients estan disposats a pagar més per obtenir-lo.

Segmentació: seleccionar un segment de mercat i especialitzar-se en satisfer les seves necessitats. És un enfocament limitat, pot ser més eficient i permet aconseguir un avantatge competitiu.

6. Orientacions empresarials

Enfocament en el producte: les empreses centren els seus esforços comercials a fer un producte de qualitat; el que és bo es ven sol.

Enfocament en les vendes: el mercat no és capaç d'absorbir tot el que es produeix si no se sotmet a pressió suficient a través de la publicitat. Consisteix a vendre el que es produeix, en lloc de produir el que es pot vendre.

Enfocament en el màrqueting: part de l'estudi de les necessitats dels consumidors per elaborar un producte adaptat a aquestes necessitats; busca necessitats i les satisfà.

Enfocament en el màrqueting social: busca l'equilibri entre tres consideracions: els beneficis de l'empresa, la satisfacció dels consumidors i el benestar mitjà i llarg termini de la societat.

7. Segmentació de mercat

Segmentar el mercat: procés de divisió del mercat en grups amb pautes homogènies de consum, amb la finalitat que les empreses puguin establir una oferta comercial diferent per a cada segment.

Criteris demogràfics: diferències d'edat i sexe, que solen tenir pautes de consum diferents. Per exemple, les joguines se segmenten per edat i sexe.

Criteris geogràfics: la residència en una determinada regió influeix en les pautes de consum i són variables per segmentar el mercat: continental, nacional, regional o local.

Criteris socioeconòmics: segons el nivell de renda, la professió, l'educació, etc. Criteri útil en sectors com l'automòbil o el turisme.

8. Fixació de preus

Fixació de preus: consisteix a l'addició d'un quant als costos per obtenir el preu de venda. Si el cost d'un producte és de 80 € i es ven amb un marge del 25 %, el preu es fixa en 100 €. D'aquesta manera es recuperen els costos i s'obté benefici.

Les variacions de preu poden generar més o menys ingressos en funció de l'elasticitat de la demanda:

• Si la demanda és elàstica, una pujada del preu redueix l'ingrés total, i viceversa.
• Si la demanda és inelàstica, una pujada del preu eleva l'ingrés total, i viceversa.

9. Intermediaris comercials

Són els que fan arribar els productes des del seu origen fins al consumidor final. Les seves funcions principals són:

1. Increment dels costos i encariment dels preus dels béns.
2. Ajust de l'oferta a la demanda; és possible crear assortiment i vendre individualment en petites quantitats.
3. Logística: activitats de transport, emmagatzematge i conservació del producte.
4. Activitats de promoció: contribueixen a difondre i promocionar el producte.
5. Reducció del nombre de contactes.
6. Serveis addicionals: instal·lació i manteniment.

10. Càlcul de beneficis

Dades: P = 60 €, Q = 25.000 unitats, cost variable unitari = 20 €, cost fix total = 400.000 €.

• Ingressos totals (I) = P · Q = 60 · 25.000 = 1.500.000 €
• Cost variable total (CV) = 20 · 25.000 = 500.000 €
• Cost total (CT) = 400.000 + 500.000 = 900.000 €
• Benefici = 1.500.000 − 900.000 = 600.000 €
• Cost mitjà unitari (CMe) = 900.000 / 25.000 = 36 €
• Benefici unitari = 60 − 36 = 24 €

11. Subcontractació

El subcontractista té la garantia de vendre's, i el contractista té assegurada una provisió de subministrament en el temps i la qualitat adequats. Els subcontractistes solen instal·lar fàbriques properes als contractistes per facilitar el flux de producció. Amb aquesta xarxa, l'empresa recupera avantatges d'especialització, cadascú s'especialitza en allò que millor sap fer.

12. Avantatges de la petita empresa

1. Proximitat al client i millor posició en el mercat local.
2. Valor del tracte personal.
3. Més flexibilitat per adaptar-se als canvis de l'economia.
4. Relacions amb els treballadors més fluïdes i humanes.
5. Major adaptació per satisfer demandes de mercat molt específiques.
6. Inconvenient: necessitat d'inversió inicial.

13. Contracte de treball

És un acord de voluntats mitjançant el qual una persona amb capacitat legal per treballar es compromet a fer una feina personalment i voluntàriament per compte d'altri, sota la seva direcció i organització, a canvi d'una remuneració.

14. Formació en alternança

Pràctiques professionals: finalitat de formar persones que tenen coneixement teòric però manquen d'experiència laboral. Poden realitzar-se durant els quatre anys següents al terme dels estudis, i el lloc de treball ha de tenir relació amb aquests estudis. La durada màxima és de 2 anys i mai inferior a 6 mesos.

Formació: per a persones de 16 a 21 anys que no tenen estudis ni experiència laboral. La durada mínima és de 6 mesos i la màxima de 2 anys. L'empresa està obligada a facilitar la formació teòrica i pràctica, i almenys el 15 % de la jornada ha de dedicar-se a la formació.