Empresa i Sistemes Econòmics: Tipus, Finançament i Models

Empresa: és la unitat de producció bàsica. Contracta treball i compra factors amb la finalitat d'elaborar béns i serveis. L'empresa voldrà: aconseguir finançament, gestionar la producció i disminuir el cost. Dins de l'empresa trobem (planta-edifici, indústria-procés de fabricació, sector-suma de totes les indústries).

Tipus d'empresa segons la utilitat:

• Industrials: són empreses de transformació.
• Comercials: compren coses i les venen més cares.
• De serveis: ofereixen activitats.

Tipus segons la naturalesa jurídica:

• Empresa individual: persona física.
• Empresa social: col·lectives i comanditàries.
• Societats limitades: socis que aporten el capital.
• Societats anònimes: les aportacions dels socis es divideixen en accions.
• Societats anònimes laborals: socis que aporten capital i treball.
• Cooperatives: els socis comparteixen riscos i beneficis.

Finançament propi: l'empresari aconsegueix el capital mitjançant autofinançament, beneficis no repartits, amortitzacions i provisions.

Finançament aliè:

• Préstecs: interessos sobre el total, període fix.
• Crèdits: interessos sobre les quantitats utilitzades, períodes variables.
• Bons o obligacions: interessos fixos.
• Emissió d'accions o ampliacions de capital.
• Ajornaments de pagaments: 90 dies, cabrejaments.
• Descompte de lletres.
• Leasing: finançament de béns d'equip a canvi d'un lloguer alt i amb una opció de compra.
• Factoring: compra de totes les factures per gestionar el cobrament a canvi d'una comissió alta.
• Renting: lloguer a un preu elevat de béns d'equip.

Les famílies: són les unitats de consum. Ofereixen treball, capital i recursos naturals a canvi de lloguers, rendes i sous. A més, les famílies ofereixen flux de pagaments a les empreses a canvi de béns i serveis (flux circular de la renda).

Sector públic: es compon d'un conjunt d'institucions (central-govern, regionals-diputacions, locals-ajuntaments). Estableix la política macroeconòmica i pretén frenar el creixement i amortir les crisis.

Instruments del sector públic: impostos directes (IS, IRPF) i indirectes (IVA), despeses o taxes, seguretat social, regulació o contribucions.

Sistemes econòmics: és la manera com s'organitzen els individus d'una societat per solucionar els seus problemes econòmics bàsics.

Problemes bàsics: què produir, com produir i per a qui produir.

Doctrina econòmica: és el conjunt d'idees o opinions d'un grup d'economistes importants (liberalisme i marxisme).

Sistema de mercat o capitalista:

• Mercat: qualsevol institució social en la qual els béns, serveis i factors productius s'intercanvien lliurement.
• Flux circular de la renda: és el corrent de béns, serveis i pagaments entre les economies domèstiques, les empreses i el sector públic. Els compradors i venedors es posen d'acord en el preu: quantitat d'euros que cal per obtenir una unitat del bé.
• Mà invisible: com va dir Adam Smith el 1776, el mercat decideix si s'han de produir un nombre o un altre d'objectes, o si s'han de reduir uns objectes per augmentar-ne uns altres.

Errors: la renda no es distribueix equitativament; errors de mercat: no hi ha competència (monopoli); es pot utilitzar la publicitat per manipular els consumidors; inestabilitat; costos socials negatius; informació devaluada.

Sistema centralitzat: els mitjans de producció són propietat estatal, les decisions les pren el poder central (Estat). Hi ha una distribució igualitària. Les empreses no basen la seva activitat en maximitzar beneficis, sinó en el compliment del pla concretat en directius. Es limiten a complir les directrius. Té un sistema burocràtic que es va incrementant a mesura que el sistema productiu creix.

Errors: enorme creixement burocràtic; manca d'informacions vàlides que guiïn el sistema cap a l'eficiència econòmica (malbaratament de recursos).

Sistema mixt: el sector públic col·labora amb la iniciativa privada en la resposta a les preguntes: què, com i per a qui del conjunt de la societat. És una barreja del sistema capitalista i del centralitzat. Existeix el mercat com a criteri per assignar recursos, però amb la intervenció de l'Estat en l'activitat econòmica, que en regula el funcionament. John Maynard Keynes va ser un dels qui la va crear i va elaborar teories (per eliminar monopolis).