Empúries: Història i Arqueologia d'una Ciutat Grecoromana Clau

Empúries: Orígens i Evolució Històrica

Empúries va ser una colònia grega fundada a principis del segle VI aC i, posteriorment, un important assentament romà. Destaca per ser un dels primers llocs de la península Ibèrica a rebre els romans.

Fundació Grega: Empòrion, Ciutat Mercat (c. 575 aC)

La colònia grega Empòrion va ser fundada pels volts de l'any 575 aC a l'extrem meridional del golf de Roses. Els seus fundadors van ser grups de foceus, comerciants grecs procedents de Focea (actual Turquia), dedicats a la distribució de mercaderies. Sobre un poblat indígena preexistent, van establir un primer assentament, la Palaia Polis ('ciutat vella'). Anys més tard, la ciutat va créixer i va sorgir la Neàpolis ('ciutat nova'). El nom d'Empòrion, que en grec significa 'mercat', reflecteix la seva funció comercial primordial.

L'Arribada Romana i la Segona Guerra Púnica (218 aC)

L'any 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica, va desembarcar a Empúries un exèrcit romà comandat per Gneu Corneli Escipió, amb l'objectiu de tallar la rereguarda de l'exèrcit cartaginès d'Anníbal. Així es va iniciar la conquesta romana de la península Ibèrica.

Convivència i Romanització: El Municipi d'Emporiae

Els romans van instal·lar un campament militar permanent al costat de la ciutat grega. Aquest va coexistir independentment de la ciutat grega mitjançant un pacte de respecte mutu. Tot i aquesta aparent igualtat, la influència de Roma sobre el petit nucli grec va ser tan significativa que els mateixos grecs es van anar romanitzant. Durant la Gran Revolta Indígena (197 aC), els indigets d'Empúries es van mantenir neutrals. Més endavant, al segle I aC, les reformes de Juli Cèsar, consolidades posteriorment per August, van unificar jurídicament ambdues comunitats. Paral·lelament, les muralles que separaven els nuclis grec i romà van ser enderrocades, i un nou tram murari va unir les dues ciutats en una de sola. A partir d'aquest moment, el nom de la ciutat unificada va passar a ser el plural Emporiae, l'antiga polis grega va perdre la seva autonomia i la nova ciutat va ascendir a la categoria de municipium.

Esplendor (s. I aC - I dC) i Posterior Decadència

Durant els segles I aC i I dC, la ciutat va viure la seva màxima esplendor, amb una gran activitat constructiva (fòrum monumental i temples relacionats amb el culte imperial) i la construcció de grans domus de tipus pompeià (amb atrium i peristilum típics).

Als segles II i III dC, la davallada va ser constant per causes socioeconòmiques diverses: llunyania de la vida Augusta, incursions de francs i alamans, pèrdua de protagonisme del port, etc. A la segona meitat del segle III, s'hi detecta un abandonament progressiu i irreversible. Al segle IV, es detecta l'existència a la Palaia Polis d'una basílica paleocristiana, aprofitant paraments d'unes termes privades, la qual cosa indica que la ciutat ja era ruïnosa.

Urbanisme d'Empúries: Dues Ciutats en Una

L'urbanisme d'Empúries reflecteix la seva doble herència grega i romana. L'estructura general presentava un traçat ortogonal de tipus hipodàmic, característic de les planificacions urbanes de l'època.

La Ciutat Grega: Palaia Polis i Neàpolis

La Neàpolis grega, situada al costat de la més antiga Palaia Polis, era el centre de la vida hel·lènica. Les seves restes arquitectòniques daten principalment de l'època hel·lenística, amb evidències que arriben fins a l'època republicana romana. Al seu centre es trobava l'àgora (plaça pública), entorn de la qual s'articulaven edificis importants. Es conserven restes de botigues (tabernae), una factoria de salaó (amb restes de dipòsits i magatzems), una casa amb peristil (gran pati amb un pou, sense atri), una cisterna pública amb tabernae al voltant (del segle II aC), i una casa amb una curiosa inscripció en mosaic, escrita en grec, que indica la pervivència de l'ús quotidià d'aquesta llengua. La ciutat estava emmurallada, amb defenses refetes en diverses ocasions. Només es conserva una porta d'accés al sud, flanquejada per dues torres quadrades. Els carrers, tot i seguir un cert ordre, s'adaptaven al terreny natural. Al costat de la plaça hi havia una Estoa (edifici per a transaccions mercantils) i diversos temples, que es creu que estaven dedicats a Zeus-Serapis i Asclepi.

La Ciutat Romana: Traçat, Fòrum i Serveis

La ciutat romana, establerta inicialment com a campament militar (praesidium), es va desenvolupar amb un traçat ortogonal hipodàmic sobre un altiplà, amb uns límits aproximats de 700 metres (nord-sud) per 300 metres (est-oest). Estava envoltada per una imponent muralla. El seu nucli era una gran plaça porticada, el fòrum, amb diversos temples i botigues. Comptava també amb grans banys públics. S'han excavat cisternes públiques a prop del fòrum, el mercat a l'aire lliure (macellum), i una illa de cases (insula) que s'obrien a un pati central comú. El cardo maximus era un carrer porxat ple de botigues. Fora de la muralla es van construir un amfiteatre i un gimnàs o palestra.

La Zona Residencial: Evolució de les Domus

De l'àmplia extensió que ocupava la zona residencial se n'ha excavat una petita part. Tot i això, s'ha calculat que hauria pogut arribar a tenir uns 4.000 habitants. A banda d'uns habitatges humils veïns del fòrum, només es coneixen una sèrie de grans domus situades sobre el cardo més oriental de la ciutat. L'estudi de l'evolució de les tres domus excavades il·lustra sobre el terreny l'enriquiment d'algunes famílies. Dues de les domus, fins i tot, es van ampliar en diverses fases a expenses de les cases veïnes. Una d'elles fins i tot va ocupar part del carrer i va ultrapassar l'antiga muralla (domus 2). Aquesta mansió tenia peristil, jardí (hortus) i, aparentment, banys privats, a més d'una esplèndida decoració, tal com es dedueix dels mosaics conservats, i una vista magnífica. A la ciutat nova (referint-se a la ciutat romana o la Neàpolis en la seva fase tardana), és curiós constatar l'existència de grans cases senyorívoles, molt grans i riques, dins de la ciutat, on seria més normal el predomini dels blocs de cases (insulae).

Monuments Emblemàtics d'Empúries

Les Muralles: Testimoni de Dues Èpoques

La muralla romana, conservada sobretot a la banda sud, es va alçar segons una doble tècnica constructiva:

• La part inferior està feta amb grans blocs poligonals de pedra.
• El cos superior està construït amb formigó (opus caementicium), al qual es va donar forma per mitjà d'un encofrat. L'interior del mur s'omplia amb materials com terra i pedres.

El Fòrum Romà: Centre Polític, Comercial i Religiós

El fòrum ocupa quatre illes i s'articula en dues parts dividides per un decumanus. La banda meridional estava limitada originàriament per una filera de tabernae. El cantó septentrional estava presidit pel temple, del qual gairebé només es veu el podium i que devia estar dedicat a la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva). Darrere seu, el fòrum quedava tancat per un pòrtic de doble nau en forma d'U amb criptopòrtic (corredor semisubterrani) i precedit per un nimfeu. Probablement les dues parts tenien funcions diferents: la meridional servia per a les activitats comercials i polítiques i la septentrional per a les religioses.

En època d'August el fòrum va ser objecte d'una reforma total, d'acord amb la recent categoria de municipium. L'entrada de les tabernae es va girar cap al carrer, en comptes de mirar cap a dins el fòrum. Es va edificar un nou pòrtic en forma d'U a tres bandes de la plaça meridional i, a la del sud, una basílica adjacent d'una sola nau amb tribunal (aedes Augusti) a la capçalera. A l'àrea sacra es van aixecar un templet a cada costat del principal, probablement dedicats al culte imperial. Finalment, tot el recinte es va tancar amb tres portes.

Altres Construccions Públiques Clau

Al nord del fòrum es troben un mercat i les termes públiques, descobertes l'any 2000 i recentment excavades. Els altres edificis públics coneguts són l'amfiteatre i la palestra, tots dos bastits al segle I dC, extramurs però ben a prop de la muralla, a una banda i l'altra de la porta sud.

L'Amfiteatre: Espai d'Espectacles

L'amfiteatre emporità era un edifici molt modest en forma d'un oval de 93x44 m i estava construït amb materials de baixa qualitat. En resta la base del podium i dels murs radials que sustentaven les grades, probablement de fusta. Actualment, constitueix l'únic edifici públic destinat a espectacles conegut, ja que encara no ha estat possible documentar l'existència d'un teatre.

La Palestra: Lloc d'Activitat Física

La palestra, l'edifici destinat a practicar activitats físiques, només està testimoniada pel rectangle arrasat del seu pòrtic, que envoltava l'arena.

Troballes Arqueològiques Notables

Entre les troballes de la ciutat destaquen una estatueta que representa un forner, així com una nina amb braços i cames articulats que va ser dipositada a la tomba d'una nena.

Xarxes de Comunicació d'Empúries

El Port: Clau per al Comerç Mediterrani

Les principals xarxes de comunicació de la ciutat eren les vies marítimes, ja que tenia ple contacte amb el Mediterrani. Se sobreentén que la comunicació amb Roma, la Gàl·lia i altres regions llatines es facilitava molt gràcies a això. Era una ciutat d'Hispània més ben comunicada que altres ciutats de l'interior, gràcies a aquest factor marítim.