Enric Valor, Joan Fuster, Quim Monzó i Joan Francesc Mira: Autors Clau de la Literatura Valenciana

Enric Valor: El Mestre de la Llengua i les Rondalles

Enric Valor, nascut a Castalla el 1911, es va dedicar a difondre la gramàtica normativa al País Valencià durant el franquisme (millorem el llenguatge i la flexió verbal). La seua vocació narrativa queda a segon terme. Col·labora al Diccionari Català-Valencià-Balear i en el diccionari de Joan Coromines. Va escriure L'ambició d'Aleix i les conegudes Rondalles Valencianes, en una sèrie de volums. La seua dedicació a les rondalles respon a la passió de difondre el coneixement del país, el paisatge i de la llengua, creant un món literari fascinant. Al final dels seixanta comença a publicar les novel·les del cicle de Cassana, nom d'un poble imaginari de les comarques del sud, formant la trilogia de Sense la terra promesa, Temps de batuda i Enllà de l'horitzó. Aquestes constitueixen una crònica de la societat rural de Cassana de la primera meitat del segle XX. Valor hi rememora les seues vivències de joventut sobre la destrucció d'una classe social, la dels terratinents valencians de les comarques del sud. Posa en primer pla els conflictes de classe. Conta la vida tancada entre muntanyes i encara feudal quan la qüestió de classe comença a esbaratar els esquemes tradicionals. Sobre el fons de la Primera Guerra Europea presenta un panorama social que inclou tot el poble i els seus voltants. En les seues novel·les apareix molt vinculat al món rural, d'on procedeix, concretament els pobles del voltant d'Aitana o de la Mariola. La naturalesa hi té una funció ben important, la descriu d'una manera realista, sense lirismes, com a rerefons d'uns homes per a sobreviure. S'ha mantingut fidel al model tradicional de la novel·la realista, matisant-li i aprofundint al llarg de la seua carrera. Les seues novel·les es poden agrupar en 2 blocs: novel·les de l'heroi individual, centrades en l'anàlisi dels conflictes individuals del protagonista en relació amb el medi, i novel·les en què l'heroi individual és substituït per un protagonista col·lectiu, que són els nuclis familiars a través del pas del temps. Valor aprofita totes les possibilitats que li oferia el model del realisme narratiu donant profunditat i psicologia als seus personatges i va a aconseguir un retrat del primer terç del segle XX al País Valencià.

Joan Fuster: L'Assagista que va Desvetllar Consciències

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és l'assagista peninsular més important després de la Guerra Civil. La seua obra, a banda dels seus inicis en la poesia, es pot classificar en 3 blocs: a) obres de temàtica humanística i general (Diccionari per a ociosos o El diari 1952-1960). Tracta temes que van des de la història política passant per diversos aspectes de la vida cultural i quotidiana. b) obres destinades a reflexionar sobre la identitat col·lectiva dels valencians (Nosaltres, els valencians i Viatge pel País Valencià), bàsics per al coneixement de la història i cultura i els problemes d'identitat nacional del País Valencià. c) obres de crítica i d'història literàries. Destaquen els estudis dedicats als clàssics medievals valencians com Ausiàs March, Sant Vicent Ferrer o Roís de Corella, i també de contemporanis com Pla, Espriu o Estellés. L'assaig presenta moltes formes. Responen sempre a la mateixa actitud, de comprendre un fet, un problema i d'establir a partir d'ell un examen de consciència, que no es tradueix com a confessió de caràcter personal, sinó en una literatura d'idees, que té com a propòsit el desenmascarament de la falsa consciència que ens fem de les coses i de nosaltres mateixos. La producció literària de Fuster és una referència estimulant de normalitat cultural per a la societat valenciana. És el primer assagista important de la nostra literatura. Fuster se servia d'una prosa clara i natural, amb una llengua literària comuna a tot l'àmbit del català. En Nosaltres, els valencians planteja una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectiu. Constatava un país provincià i despersonalitzat, sense consciència de ser-ho, vivent de tòpics sense plantejar-se la seua realitat. Es prolonga en una investigació de fets històrics i socials, què hi ha darrere, i també una crítica de les insuficiències de la Renaixença valenciana. Utilitza la història com un mitjà de transformar la seua societat marcant en aquest llibre les premisses perquè els valencians es plantejaren el destí del seu país. Es resumeix com una voluntat d'enfocar la realitat valenciana de manera radical. Plantejava la necessitat de la normalització lingüística i cultural, enfocant aquesta realitat com un fet nacional. La influència de Nosaltres, els valencians ha sigut profunda en la societat valenciana. Va actuar com un catalitzador sobre els joves universitaris, i va obrir pas a l'acció per a acabar amb el provincianisme i construir una cultura, dinamitzant-lo i potenciant-lo, va contribuir l'arribada a la Universitat de València de molts joves de poble que no havien perdut la llengua pròpia. També hi van arribar professors que van dirigir el treball intel·lectual dels joves. A partir dels 70 l'editorial 3 i 4 comença a convocar els premis Octubre, representant la imatge d'un circuit literari integrat amb Catalunya i Balears.

Quim Monzó: L'Absurd i la Crítica en la Narrativa Contemporània

Quim Monzó va nàixer a Barcelona el 1952. Ja en les seues primeres novel·les es veuen les característiques del seu món, l'esperit crític, l'univers ciutadà, l'atracció pels personatges anònims i la poetització de mites i costums. Monzó abandona aviat els plantejaments experimentalistes d'aquestes primeres obres i aposta per una narrativa més directa i acostada al lector. Els seus contes es basen en una idea ideal i única, a vegades amb finals sorprenents que produeixen una situació còmica i absurda, en els primers llibres, més realista en els darrers. Els motius centrals de la narrativa de Monzó van des de la solitud existencial fins a la reflexió irònica sobre l'escriptura. En Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury es presenta la rebel·lió dels objectes o el trencament de la barrera entre ficció i realitat. En L'illa de Maians predomina la reflexió sobre el llenguatge i l'escriptura, així com la denúncia de les vanitats del món literari. En El perquè de tot plegat, els seus contes tenen com a pols temàtics l'alienació de la vida en parella a tipificar actituds i discursos sobre les relacions amoroses de la nostra època. Els seus personatges i l'ambient on viuen tenen una relació molt directa amb la vida urbana de finals dels 70 principis 80. L'altre pol temàtic és la reescriptura en clau temàtica d'episodis literaris ben coneguts, cap girant la història. Mil cretins, l'últim llibre de contes publicat, és una reflexió amarga sobre la vellesa, la cadència física i el pas del temps. Monzó escriu metaficció, ficció sobre la ficció, conta històries i a la vegada les interroga i els analitza. La literatura periodística de Monzó proporciona un testimoni insubstituïble del seu temps. Amb la força del seu discurs, reacciona davant dels discursos oficials i els tòpics progressistes. L'espanyolisme, els subnacionalismes català, els fonamentalismes disfressats de progressisme, les trames del bilingüisme són temes recurrents dels seus articles. Monzó delimita i analitza les imatges que fem de la ciutat i del país, de les relacions i de nosaltres mateixos. La seua temàtica central són els tòpics i les mentides de tots els aspectes de la vida quotidiana.

Joan Francesc Mira: Assaig i Reflexió sobre la Identitat

Joan Francesc Mira, autor d'una producció assagística abundant, constituïda per articles de diaris i publicacions, es basen en la vida quotidiana, dirigits al lector comú i redactats en llenguatge literari. Són columnes d'opinió. Té gust per la ironia i pel joc i convida a la reflexió, conversant amb el lector. Els temes principals que tracta són el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i l'evolució de les identitats i dels símbols que les conformen, la importància de les llengües per tal de crear consciència col·lectiva, i la possibilitat de manipular per beneficis concrets. L'eix genèric de les seues reflexions és la qüestió de la identitat i les seues conseqüències, especialment en la política. Ho fa com un compromís pel seu país i per la seua cultura. Les reflexions que fa Mira, no sols serveixen com a exemple del nostre poble. El mateix passa en altres pobles europeus.