L'Erectèon de l'Acròpolis d'Atenes: Anàlisi i Significat
L'Erectèon
Dades Generals
- Nom: Erectèon
- Localització: Acròpolis d’Atenes (Grècia)
- Estil: Grec clàssic
- Materials utilitzats: Marbre pentèlic
- Sistema constructiu: Arquitravat
Anàlisi Formal
Elements de Suport i Suportats
Els elements de suport principals són els murs, les columnes jòniques i les cariàtides.
- La columna jònica té base, un fust més esvelt i el seu capitell consta de dues volutes.
- A causa del desnivell del terreny, la distribució dels elements suportats també és complexa.
L’entaulament de l’edifici consta d’arquitrau, fris i cornisa. Damunt s’alçava el frontó, amb el timpà i els acroteris respectius.
Espai Exterior i Interior
L'Erectèon està situat al penyasegat que limita l’Acròpolis d’Atenes pel Nord.
La seva planta és poc ortodoxa, ja que s’havien de respectar diversos llocs de culte preexistents. La distribució interior és complexa:
- L’estança central incloïa l’altar de culte a la deessa Atena i un pòrtic hexàstil.
- Aquest espai no es comunica amb les altres dues estances col·locades darrere seu, dedicades l’una a Posidó i a Erecteu, i l’altra a Cècrops.
- Una porta conduïa des d’aquest espai a un recinte obert on hi devia haver la llegendària olivera d’Atenes.
Al costat sud es troba el pòrtic presidit per la famosa Tribuna de les Cariàtides (columnes amb forma de dona), on hi ha l’escala que conduïa a la tomba de l’heroi Cècrops.
Estil i Evolució
L’Erectèon representa un dels temples més complexos i refinats de l'estil jònic. Mostra una evolució remarcable respecte a l’època del temple d'Atena Niké (Nike Aptera):
- Les columnes són més primes.
- Els entaulaments i els frontons s’alleugereixen.
- L’ornamentació plàstica es refina fins al punt que es va utilitzar or en la decoració de les motllures.
El fris amb relleus, de poc més de mig metre d’alçada, no té gaire interès estètic, tot i que, en certa manera, anticipa la tècnica del mosaic.
Interpretació, Contingut i Significació
El temple de l’Erectèon fou dedicat a diversos déus (Atena i Posidó) i herois (Erecteu).
La Disputa Mítica
Segons la llegenda, Zeus va prometre el domini de l’Àtica a aquell déu que li aconseguís el major bé. La disputa entre Posidó i Atena fou aferrissada:
- Posidó va clavar el seu trident sobre una roca i va fer brollar una font d’aigua salada.
- Atena, al seu costat, va fer néixer una olivera.
Atena va ser escollida vencedora.
Origen de les Cariàtides
El nom del pòrtic de les Cariàtides prové de les dones de Cària, que varen ser esclavitzades pels grecs.