L'Escola Mallorquina: Autors, Obres i Classicisme
L'Escola Mallorquina: Classicisme i Renaixença
Anomenem ‘Escola Mallorquina’ el grup d’escriptors encapçalats per Miquel Costa i Llobera que assumeixen els ideals de la Renaixença a les Illes Balears. La tendència classicitzant d’aquest moviment influirà notòriament en el Noucentisme.
Característiques de l'Escola Mallorquina
- Se segueixen tots els models literaris d’empremta clàssica i classicista, i també els autors romàntics francesos.
- Es fa una poesia amb gran formalisme; hi trobem versos mesurats i amb una gran musicalitat.
- Hi ha una oposició a la teoria espontània de Maragall.
- Es presenten composicions amb rerefons mediterranis i marcats per l’humanisme clàssic.
Autors i Grups
Primera Generació
Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber i Miquel Ferrà.
Segona Generació
Miquel Forteza, Joan Pons i Marquès i Guillem Colom.
Miquel Costa i Llobera: Obra
Primer Període (Fins al 1885)
Feia una poesia de to romàntic. D’aquests anys és el poema “Lo pi de Formentor”. Fou durant aquesta etapa quan inicià la lectura de Virgili i Horaci i descobrí la poesia parnassiana. El 1874 traduí alguns sonets de Petrarca. Finalment, el 1885 publicà Poesies, que recull tota la seva producció catalana d’aquest període.
Segon Període (A partir del 1885)
S’inicia amb Horacianes, la seva obra més important. És un llibre basat en la meditació i en la contemplació intel·lectuals segons els models horacians. Finalment, Costa i Llobera se sumà al tema de la natura, la història i les arts clàssiques, que allunyaren definitivament la poesia catalana de la tradició floralesca.
Joan Alcover: Etapes Poètiques
En la seva creació poètica se solen distingir dues etapes marcades per la llengua que usa:
- Època d'estudiant: Fa poemes com a entreteniment en català i en castellà i rebé un premi en els Jocs Florals.
- Període 1887-1901: Escriu poesia sobretot en castellà, de caràcter molt narratiu, amb un tipus de paisatge animat, humanitzat i identificat amb el poble.
El 1899 dóna a conèixer el poema “Llengua pàtria” i es mostra una conversió al català. Finalment, escriurà el poemari Cap al tard, que consta de quatre seccions:
- Cançons de la serra
- Elegies
- Endreces
- Juvenils