L'Escola Mallorquina, el Noucentisme i Josep Carner

L'Escola Mallorquina

L'Escola Mallorquina és un grup d'escriptors encapçalats per Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Aquests autors assumeixen els ideals de la Renaixença a les Illes Balears. Les seves característiques principals són:

• Segueixen els models clàssics i també els romàntics francesos.
• Practiquen una poesia amb miraments formals, pulcra i rigorosa.
• Els seus versos són mesurats i dotats d'una gran musicalitat.

El Noucentisme

L'estètica del Noucents a Europa

A Europa, durant el primer quart del segle XX, es produeix un retorn als cànons clàssics, marcat per la nostàlgia per l'ordre i l'equilibri.

Noucentisme i societat catalana

Arran del desastre del 98, molts industrials catalans deixen de donar suport al govern de la Restauració. Es crea un nou partit polític anomenat la Lliga Regionalista (1901), basat en una proposta de catalanisme moderat. Aquest partit aconsegueix guanyar les eleccions i mantenir-se al poder fins als anys 30.

Cultura i normalització lingüística

Hi ha una plataforma pública anomenada La Veu de Catalunya. Enric Prat de la Riba és la figura clau de la Lliga Regionalista i va exposar el seu programa polític a l'obra La nacionalitat catalana. Va ser president de la Diputació de Barcelona.

L'any 1914 es crea la Mancomunitat de Catalunya, la primera institució política i administrativa del país des de 1714. El 1907 es funda l'IEC i Pompeu Fabra normalitza el català, elevant la llengua a la categoria de moderna i culta amb les Normes ortogràfiques de 1913, la Gramàtica catalana de 1918 i el Diccionari general de la llengua catalana el 1932. La Mancomunitat va dur a terme un ambiciós programa cultural, econòmic i lingüístic, malgrat disposar de pocs recursos econòmics.

Context polític i repressió

Els conflictes entre la patronal i els obrers eren constants i, el 1909, es produeix la Setmana Tràgica, seguida d'una forta repressió. El 1923 s'esdevé el cop d'estat de Primo de Rivera, que va tenir el suport d'una part de la Lliga. Això va perjudicar els interessos dels catalans, ja que la Mancomunitat va ser dissolta, es va prohibir l'ús del català i es van perseguir entitats i signes catalanistes.

Definició, període i programa

El terme "Noucentisme" és una paraula inventada per Eugeni d'Ors i és un concepte ambivalent. És un fenomen ideològic que, entre 1906 i 1923, recull les aplicacions polítiques dels capdavanters de la burgesia catalana, crea una ideologia al voltant dels seus interessos i formula unes pautes i models de comportament social.

Dates clau del moviment

L'any 1906 es considera la data d'inici del Noucentisme per diversos motius:

1. El triomf electoral de la Lliga Regionalista.
2. Eugeni d'Ors comença a publicar les seves Glosses a La Veu de Catalunya.
3. Josep Carner publica Els fruits saborosos.

L'any 1923 marca la seva finalització a causa del cop d'estat i la dissolució de la Mancomunitat.

Josep Carner i "El cor quiet"

Aquest poema pertany a una de les seccions del llibre El cor quiet de Josep Carner, publicat el 1925. Josep Carner és conegut com el "príncep dels poetes". Es va graduar en Dret a la Universitat de Barcelona l'any 1902 i en Filosofia i Lletres l'any 1904.

Com a autor plenament noucentista, la seva obra recull les aplicacions polítiques dels capdavanters de la burgesia catalana, creant una ideologia i uns models de comportament social propis del període entre 1906 i 1923.

Anàlisi de poemes i temàtiques

• Nocturn: L'home solitari, vagarós entre les ombres de la nit, obert al misteri del món.
• Proximitat de la mort: La mort es passeja cada nit pel carrer del parlant i assenyala les cases de les víctimes.
• Nit de Sant Joan: La nit del solstici d'estiu encén una dona que ha perdut el seny.
• Cau a la mar l'estel més bell: La flama d'un estel sobta la pau del parlant, que es pregunta sobre el sentit d'aquest vol suïcida que el pertorba.
• Els nostres pins: Un salut al pi, dotze vegades pi.
• Els ametllers de Sarrià: Una lletania a set ametllers del veïnat, d'una època en què hi havia més arbres que cases.
• L'eucaliptus de Quarto dei Mille: Descripció d'un paisatge on l'element principal és un eucaliptus.
• Casa que fou de pescadors: Una casa que muta amb el temps i es converteix en una llar d'exbotiguers.
• El retorn al poble: El parlant reconeix el seu poble fins i tot en situacions personals adverses.
• A un gripau: El gripau que de dia sembla un animal lleig i dolent, de nit es fa atractiu per a la gent.
• Invitació de febrer: En l'avinentesa del Carnaval, l'autor espera l'arribada de la primavera.
• Quaresma: Una vella que a la missa passa la safata i fa la col·lecta d'almoines.
• Cançó de la mudança: Expressa un canvi constant que se succeeix des del naixement fins a la mort.

Estructura de l'obra

L'obra es divideix en seccions, cosa que enforteix la coherència interna del llibre i mostra la pulcritud i la cura de Carner en l'organització. Es tracta d'una obra veritablement travada i amb un segell propi.

Presenta un itinerari moral protagonitzat pel poeta que s'inicia amb un conflicte i avança cap a la seva resolució final. Té una estructura simfònica: cada secció té la seva extensió o temàtica pròpies, però totes estan travessades per una preocupació de fons i s'integren com els moviments d'una simfonia.