Escoles Antropològiques: Evolucionisme, Boas, Funcionalisme

Evolucionisme

Representat per figures com L.H. Morgan (1818-1881) i l'anglès E.B. Tylor (1832-1917). Es basa en el convenciment de l'existència d'una evolució cultural en sentit únic (unilineal). Creuen que totes les societats del món passen per fases com el salvatgisme, la barbàrie i la civilització. Aquesta perspectiva sovint contraposa la civilització al primitivisme i tendeix a l'etnocentrisme.

Particularisme Històric

Impulsat per Franz Boas (1858-1942). Considera la cultura com un tot, on els trets culturals aïllats del seu context perden sentit. Proposa l'especificitat de cada cultura com un conjunt únic. La cultura ha d'estudiar-se dins de cada societat particular, atacant l'etnocentrisme i plantejant el relativisme cultural. Boas és pioner en el mètode del treball de camp i la monografia etnogràfica.

Crítiques: Se situen al marge de tota perspectiva global. Es pren la cultura com a única i irreductible, no comparable. Les cultures són importants per si mateixes.

Difusionisme

Associat a figures com W.H.R. Rivers (1864-1922). Sosté que el que fa evolucionar les societats és la difusió d'elements culturals. Els llocs des dels quals van ser difosos els trets culturals van ser diversos. Moltes innovacions, idees i canvis per a les cultures sorgeixen de la difusió d'elements d'altres cultures (influències externes).

Crítiques: Tothom té dret a difondre els seus trets culturals, tot i que la capacitat de difondre'ls sembla reservada a algunes cultures.

Funcionalisme

Representat per A.R. Radcliffe-Brown (1881-1955) i B. Malinowski (1884-1942). Argumenta que la cultura satisfà les necessitats humanes. Estudia les funcions associades a institucions socials (religió, economia, parentiu, política, etc.). Identifiquen necessitats bàsiques i les seves respostes culturals, per exemple:

• Nutrició → Aprovisionament
• Reproducció → Matrimoni i família
• Cura corporal → Llar i vestit
• Seguretat → Protecció (seguretat política)
• Relaxació → Activitats de repòs
• Moviment → Comunicació
• Creixement → Aprenentatge

Aquesta escola es caracteritza per l'anàlisi sincrònica, llargs treballs de camp i el disseny del mètode antropològic modern.

Crítiques: Tendeixen a veure les societats com a estàtiques. Són acrítics amb el colonialisme i el seu efecte sobre les cultures estudiades. Sovint es centraven exclusivament en la funció interna de les institucions.