Escoles Psicològiques i Teories del Pensament

Principals Escoles Psicològiques

Funcions del Pensament Humà

L'estrès condiciona negativament els processos de la memòria.

Definició, Fases i Causes de l'Estrès

Anomenem estrès l'estat psicosomàtic d'ansietat que sentim davant la pressió del món exterior o interior. L'estrès no és necessàriament negatiu; és important per a la nostra vida, ja que ens permet atendre de forma eficient les exigències de l'ambient. Però si l'estrès és constant i l'individu arriba a tenir la sensació de no arribar de forma generalitzada a tots els fronts que té oberts, es converteix en patogen i s'anomena SGA (síndrome general d'adaptació), que pot resultar maligne i provocar malalties. Es diu que un nivell adequat d'estrès ens fa donar el millor de nosaltres i que un nivell inadequat (ja sigui per excés) no permet expressar el nostre potencial.

Fases de l'Estrès

1. Anticipació
2. Espera
3. Resultat
4. Avaluació cognitiva
5. Resposta d'afrontament

Causes de l'Estrès

• Incertesa sobre el que passarà
• Canvis
• Manca d'informació
• Excés d'informació
• Divorci (73)
• Separació matrimonial (65)
• Empresonament (63)
• Casament (50)
• Acomiadament a la feina (47)
• Jubilació (45)

Teoria Psicoanalítica de Freud

Sigmund Freud va ser el creador de la psicoanàlisi, un dels sistemes psicològics que més ha influenciat la nostra cultura. Consistia a afirmar que la consciència per ella mateixa és insuficient per explicar la conducta humana; es necessita l'inconscient per fer-ho. Segons la concepció freudiana del psiquisme, aquest pot ser estudiat des de tres punts de vista diferents:

• Tòpic: estudia la seva estructuració en elements diferents.
• Dinàmic: estudia la conflictivitat del psiquisme i el seu desenvolupament per etapes.
• Econòmic: estudia el psiquisme en termes de forces psíquiques en conflicte.

A partir de 1920, Freud formula la segona forma d'entendre com s'estructura la ment. Segons aquesta segona tòpica, el psiquisme humà està regit per tres instàncies:

• L'allò [id]: és la capa més primitiva i profunda de l'inconscient personal. És la primera instància en la formació i el desenvolupament de l'individu. Quan l'ésser humà neix, és un feix de forces, d'energia instintiva i de pulsions. L'allò és la seu dels nostres instints primaris inconscients. L'allò es regeix per l'anomenat principi del plaer, consistent en la recerca del plaer i l'evitació del dolor o desplaer, així com la recerca de la satisfacció dels impulsos instintius de supervivència, reproducció i agressió. En aquest sentit, pot dir-se que l'allò no atén als dictats de la lògica ni als requeriments de la moral: és alògic i amoral.
• El jo [ego]: és la segona instància de la personalitat en el desenvolupament de l'individu. És la part racional de la personalitat. El jo neix de la necessitat del subjecte d'adaptar-se al món exterior.