L'Escriptura Teatral Actual a Catalunya i el País Valencià: De Sirera a J.M. I Jornet

Característiques de l'Escriptura Teatral Actual

A començament dels 70 van aparèixer molts grups de teatre independent. Solien crear els muntatges de forma col·lectiva. Havia canviat el concepte de text dramàtic i ja no era l'escriptor qui elaborava aïlladament un text literari que després s'escenificava. Avui dia, els autors s'han implicat més en el procés d'elaboració dels muntatges, cosa que comporta una transformació de l'escriptura teatral.

Dramaturgs valencians destacats

En l'àmbit valencià s'han consolidat nous autors teatrals:

• Rodolf Sirera: (El verí del teatre, 1978)
• Manuel Molins: Autor d'obres inspirades en personatges i fets històrics valencians, de melodrames i comèdies (Els viatgers de l'absenta, 1989).

Després, autors com Enric Benavente i Carles Alberola han tornat al teatre de text, plantejant les obres tenint en compte l'ús coherent dels recursos teatrals.

Tendències de la dramatúrgia catalana

A Catalunya hi ha diverses tendències:

• Una dramatúrgia que analitza la realitat a través de la ironia i l'humor.
• Una dramatúrgia en què el diàleg es fragmenta, es repeteix i s'ompli de dubtes, centrant-se més en els conflictes individuals que en els col·lectius.
• Alguns autors, com Toni Cabré i Manel Dueso, que s'interessen pels problemes actuals.

Josep Maria I Jornet: Obra i Relació Audiovisual

Josep Maria I Jornet (Barcelona, 1940). Als anys 60 es va formar amb les lectures populars i els serials radiofònics. Va estudiar a la Universitat de Barcelona i freqüentà l'EADAG. Va entrar en contacte amb autors del millor teatre català, però no li van interessar ni el teatre de l'absurd ni l'existencialista.

És pràcticament l'únic autor que ha aconseguit evolucionar i ha mantingut certa complicitat estètica i ideològica amb el públic. Obres destacades: Olor (2000), Revolta de bruixes (1975).

Evolució estilística de l'autor

• El retorn del realisme, però amb l'intimismo dels personatges.
• Apropament al teatre de Harold Pinter.
• El retorn a un intimisme en què no hi havia comunicació.

L'entorn dels éssers humans els condiciona i els deforma. Durant els primers anys, l'entorn els feia infeliços i cruels; més endavant, els personatges són qui no saben expressar-se.

Va fer guions televisius i ha obtingut premis importants com el Max d'Honor el 2010. Desig és una obra caracteritzada per la renovació formal, tècnica i estilística, on es planteja la impossibilitat d'assolir la felicitat.