Escultures i Arquitectura Clau del Segle XX: Gargallo, Miró, Mies van der Rohe

El Profeta de Pablo Gargallo (1933-1936)

1. Fitxa Tècnica

• Títol: El Profeta
• Autor: Pablo Gargallo
• Cronologia: Primer terç del segle XX (1933-1936)
• Estil: Cubista amb influències expressionistes
• Tipologia: Escultura exempta
• Tècnica: Fosa
• Material: Bronze
• Dimensions: Grans dimensions (2,35 x 0,65 m)
• Localització: Museu Nacional Reina Sofía, Madrid (abans). Actualment al Museu Gargallo, Saragossa.

2. Context Històric i Cultural

2.1. L'Època de les Avantguardes i Totalitarismes

A Espanya, la proclamació de la Segona República divideix el país en dos bàndols: esquerra i dreta. A Europa, després de la Primera Guerra Mundial, es pateixen les conseqüències de la Gran Depressió del 1929, provocant una situació social i política inestable, en la qual la democràcia perd terreny en favor de moviments totalitaris com el nazisme alemany o el feixisme italià.

Durant aquest període, París és la capital cultural i artística d’Europa i el lloc on sorgeixen moltes de les avantguardes que transformaran el món de l’art.

3. Anàlisi Formal i Estil

L’escultura mostra una figura masculina en posició frontal que aixeca el braç amb un gest desafiador d’advertiment. El seu cos sembla cobert per una capa o túnica de pell de xai. En tenir les dues cames separades, equilibrades i rígides, dóna una sensació de força a l’obra. L’home sosté amb la mà esquerra un bastó, mentre que la dreta està aixecada.

L’obra també està composta per planxes soldades que permeten una visió de l’escultura des de diferents punts de vista. Està estructurada a partir d’un eix central format pel cap, el tronc i la cama esquerra. A partir d’aquest eix sorgeixen les altres parts del cos formant corbes i contracorbes.

Les dues cames formen dues línies sòlides que permeten a la figura aguantar-se a la plataforma, mentre que els dos braços apareixen representats en posició de contraposto. A la vegada, el bastó forma una línia recta que segueix la diagonal de la cama dreta. Aquestes rectes contrasten amb les línies corbes que formen l’espatlla, els braços i la pell de xai que el cobreix.

El Profeta és una escultura que es pot considerar tant d’estil expressionista com cubista, ja que barreja característiques i s’influencia en ambdós corrents. El principi bàsic de l’expressionisme és que l’obra d’art ha d’expressar un sentiment o emoció (art conceptual) més que no pas donar a conèixer la mera realitat física de les coses (art perceptual). Dóna prioritat a la visió de l’artista, i les obres reflecteixen l’angoixa, el terror i la misèria, i són dures, agressives i amb caràcter.

4. Interpretació, Significat i Funció

4.1. Tema i Significat

El profeta representa un tema religiós, un element clàssic de la iconografia tradicional cristiana. Simbolitza la força de la paraula, la saviesa de la veritat com a camí a seguir. És una figura que té poders supraterrenals i comunica missatges de bon o mal auguri.

Representa un home que crida, una figura poderosa, amenaçant, amb el gest ferm del seu braç dret que ens convida a seguir-lo. Té l’actitud d’un orador que es troba en el moment culminant del seu discurs, ple de passió, i que té els peus sòlidament aferrats a terra, contrastant amb la força expressiva dels seus braços.

L’home transmet un missatge clar, decidit, que incita a l’acció dels qui l’escolten, tant si és perquè el segueixin com si és perquè creguin allò que els diu. La vara que sosté és el símbol del guia. Pot ser Sant Joan Baptista, “la veu que clama al desert”, recobert amb la seva tradicional pell de camell i el bastó. Malgrat el caràcter abstracte de la figura, l’obra es construeix a partir d’una sèrie d’elements plenament figuratius: la barba, el bastó, la capa, els peus i les mans.

4.2. Relació amb el Context Històric

El significat s’ha de relacionar amb el context històric i l’any en què va ser feta l’obra. L’any 1933 els feixistes ja s’havien instal·lat en alguns països europeus i la societat espanyola es començava a polaritzar entre esquerra i dreta. Per això es podria interpretar l’obra com una advertència sobre les dictadures, un avís profètic sobre el futur. En el seu caràcter dur i agressiu, se’ns transmet perfectament aquesta idea, la qual cosa la converteix en una obra de caire Expressionista.

4.3. Funció

Té una funció decorativa i estètica. Va ser concebuda per ser exhibida en galeries d’art o museus o per decorar espais públics. Alguns autors afirmen que té una funció simbòlica i propagandística de les idees pacifistes i democràtiques contra els totalitarismes polítics europeus del moment.

L’obra no es va fer per encàrrec, sinó que va ser concebuda per ser exhibida en galeries d’art o museus o per decorar espais públics. En estar feta de bronze, és molt fàcil fer-ne còpies, les quals es troben repartides per tot el món.

5. Conclusió

El Profeta de Pablo Gargallo és una obra escultòrica d’estil expressionista i cubista realitzada l’any 1933 que representa un orador que està anunciant els desastres dels règims totalitaris europeus del segle XX.

Dona i Ocell de Joan Miró: Iconografia i Trencadís

1. Fitxa Tècnica

• Títol: Dona i Ocell
• Autor: Joan Miró (Barcelona 1893 - Mallorca 1983) amb la col·laboració del ceramista Joan Gardy Artigas
• Cronologia: 1981-1982, inaugurada l’any 1983
• Material: Ciment, en part recobert de trencadís de diferents colors (negre, groc, vermell, verd, blanc i diversos blaus).
• Tècnica: Buidatge de formigó amb ceràmica tractada amb la tècnica del trencadís.
• Forma: Escultura exempta
• Mides: 22 m d’alçada
• Ubicació: Parc Joan Miró de Barcelona (Plaça de l’antic escorxador) sobre un estany artificial, tal com va dissenyar l’autor.
• Estil: Abstracte

2. Context Històric

Aquest decenni està marcat per l’augment de les tensions de la Guerra Freda. A Espanya, els fets més rellevants són:

• 1981: Dimissió del president del govern espanyol Adolfo Suárez. Intent de cop d’Estat el 23-F. Atemptat contra Joan Pau II. IBM crea el primer ordinador personal. El transbordador Columbia fa la seva primera sortida a l’espai.
• 1982: Victòria socialista en les eleccions legislatives espanyoles (Felipe González, president). Espanya entra a l’OTAN. Guerra de les Malvines.
• 1983: El Parlament de Catalunya aprova la Llei de Normalització Lingüística de Catalunya. El govern expropia Rumasa. Comencen les emissions de Catalunya Ràdio i TV3. L’Argentina recupera l’ordre constitucional després de set anys de dictadura militar.

3. L'Estil: Surrealisme i Abstracció Mironiana

L’obra de Miró és una de les més originals de l’art contemporani gràcies a la seva particular iconografia, inspirada en l’art primitiu, el surrealisme i l’abstracció. Va ser un dels artistes surrealistes més importants degut al seu desig d’assolir la llibertat creativa i fer prevaldre l’inconscient per damunt de la raó.

4. Descripció Formal

Escultura exempta que s’aixeca 22 m sobre l’estany artificial del parc de Joan Miró, a Barcelona. L’obra és de pedra artificial, revestida parcialment amb ceràmica pintada de vermell, groc, verd i blau tractada com a trencadís.

Composició: Està formada per tres elements sobreposats:

1. Una enorme estructura vertical de formigó buidada, de formes arrodonides i aparença fàl·lica.
2. Sobre aquesta estructura vertical, en perpendicular, trobem un tub cilíndric lleugerament desviat de l’eix central que el sosté.
3. Una mitja lluna de color groc corona i completa l’escultura.

El formigó està recobert de trencadís de ceràmica. Les tessel·les són de colors vius: vermell, verd, groc i blau.

5. Interpretació: Tema, Significat i Funció

5.1. Tema

Miró va abandonar el llenguatge figuratiu en favor d’una gramàtica simbòlica pròpia, de línies senzilles i colors vius en la qual es repeteixen símbols i imatges (estrelles, llunes, ocells...) del seu univers creatiu. El tema és al·legòric. La primera imatge que relacionem amb el títol és la d’una forma femenina amb capell i un ocell que hi descansa. Però tenint en compte que Miró podia utilitzar el terme amb diferents significats, la seva lectura serà diferent.

5.2. Significat

Per realitzar Dona i Ocell, Miró s’inspirà en l’escultura Femme et oiseau, escultura de prop de 4 metres d’alçada, creada el 1962 pel mateix Miró i pel ceramista Josep Llorens Artigas.

Per interpretar l’escultura hem de recórrer a l’univers iconogràfic de Miró, sovint basat en el món dels somnis i la presència dels colors primaris i complementaris. A Dona i Ocell relacionem dos conceptes:

• Primer, la dona, que per Miró representa tot l’univers, és expressada per la marcada incisió en negre, la qual indica el sexe femení.
• Segon, l’estructura fàl·lica que representa el sexe masculí, generador de vida, forma el volum principal de l’escultura.

L’ocell representa un element poètic que acosta l’obra al cel i les estrelles. Miró lligava aquest monument amb el costum romà de gravar un fal·lus a les portes d’entrada de les ciutats per desitjar salut i força als que hi arribaven. A més, l’obra es considera una síntesi de la iconografia mironiana i alhora un homenatge a l’arquitecte Antoni Gaudí.

5.3. Funció

Dona i Ocell fou un encàrrec municipal. Té una funció ornamental, decorativa i urbanística, però alhora també ha esdevingut un element d’atracció turística i un dels símbols de la ciutat. Les tres obres d’art públic de Joan Miró van ser una manera de l’artista d’intentar apropar l’art contemporani a un públic majoritari.

6. Models i Influències

Es tracta d’una imatge molt lliure i original, amb algunes coincidències formals amb obres d’altres creadors:

• L’ús del trencadís recorda el Drac (cap al 1906) del Parc Güell.
• Les referències a elements de la natura podrien tenir en compte l’estil d’Antoni Gaudí (1852-1926).
• La forma que, com una cresta, corona l’obra, recorda el caràcter actiu dels Ocells, de Braque.

L’artista ha pres les formes de la Natura i les ha transformat, sense recórrer a imitar-les, més aviat captant els seus ritmes. L’obra de Miró està inspirada en el primitivisme i en el camp de l’abstracció. Jean Arp influeix en el camp escultòric ja que utilitza formes orgàniques, donant-li una dimensió poètica i obrint-les a l’associació d’idees.

Pavelló Alemany de Mies van der Rohe (1929)

1. Fitxa Tècnica

• Nom: Pavelló Alemany per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929
• Arquitecte: Ludwig Mies van der Rohe (1886 – 1969)
• Cronologia: 1929 (reconstruït el 1986)
• Estil: Racionalisme
• Materials emprats: Diferents tipus de marbre, ònix, acer i vidre
• Sistema constructiu: Amb noves tècniques i nous materials
• Mesures: 18,48 m amplada x 56,63 m llargada x 3,10 m alçada
• Localització: Avinguda del Marquès de Comillas s/n, als jardins de Montjuïc, Barcelona.

2. Context Històric i Cultural

Des del 1917 fins al 1923, la lluita de classes enfrontà, a Catalunya, la burgesia i un proletariat que vivia en la misèria i que, fins al 1930, no va aconseguir la jornada laboral de vuit hores. Contínues vagues, com la protagonitzada contra La Canadenca, se sumaren al fenomen del pistolerisme.

El setembre de 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va protagonitzar un cop d’estat, que fou acceptat pel rei i l’exèrcit. Primo de Rivera va posar fi a la guerra del Marroc, va suprimir les Corts i va restringir les llibertats. A més, la dura repressió exercida contra la CNT va restablir l’ordre social. Amb la potenciació de les obres públiques, la nova situació va comportar un cert desenvolupament econòmic. Però la dictadura era una via sense sortida, i va acabar amb la dimissió de Primo de Rivera, el 1930.

Durant aquesta etapa, a Rússia (URSS) es desenvolupà l’Estat comunista, a Itàlia s’instaurà la dictadura feixista, implantada per Benito Mussolini, i a Alemanya pujà al poder el partit nazi, encapçalat per Adolf Hitler. Als Estats Units es produí el Crac del 29, que tingué com a conseqüència la Gran Depressió.

Després de 1918, quan Alemanya havia perdut la Primera Guerra Mundial, la participació d’aquest país a l’Exposició Universal celebrada a Barcelona (1929) va ser la primera ocasió que va tenir per presentar-se al món com un país pacífic. Els països participants presentaven els seus productes als espais que els cedia l’organització o construïen els seus propis pavellons. França i Anglaterra van decidir participar-hi amb un pavelló de representació propi, i Alemanya s’hi va afegir. El pavelló alemany és una construcció racionalista.

3. Tipologia de l'Edifici

Es tracta d’un edifici civil d’una sola planta, de dimensions no massa grans. Està construït amb un sistema de murs i amb una estructura horitzontal de mòduls rectangulars.

4. Anàlisi Formal

El Pavelló es va començar a construir cap al març de 1929, de manera que les obres van durar menys de tres mesos. En les últimes setmanes hi treballaven uns 50 operaris les 24 hores del dia. Es va ubicar al Parc de Montjuïc, entre la Font Màgica i el Poble Espanyol, al final d’un passeig i darrere d’una columnata.

4.1. Materials i Construcció

En aquesta obra, l’arquitecte explora les capacitats dels materials i aconsegueix que expressin modernitat. Des dels primers dibuixos i esbossos del projecte es veu prou clar que van der Rohe comptava amb tres elements: marbre, vidre i aigua.

5. Funció i Significat

5.1. Funció

En una exposició internacional, cada país busca maneres de mostrar a la resta del món la millor imatge possible. El Pavelló estava destinat a representar Alemanya en l’Exposició Internacional que es va celebrar a Barcelona l’any 1929 i que va ser inaugurada pel rei Alfons XIII el dia 19 de maig d’aquell any. Tenia com a funció principal albergar la recepció oficial del rei d’Espanya per part de les autoritats alemanyes.

No va ser dissenyat per exposar-hi objectes de cap classe, era el mateix Pavelló el que s’hi exposava: el Pavelló en si mateix va constituir l’aportació alemanya a l’Exposició.

5.2. Significat

«L’ideal suprem és fer un edifici que prescindeixi de totes les lleis naturals, que no pesi, que s’aixequi sense tensions aparents, que no obstaculitzi la llum i que, per tant, no projecti ombres». Aquesta idea resumeix el significat de l’obra i els postulats del nou Moviment Modern.

El Pavelló es convertí en el compendi de la Bauhaus, el racionalisme i el neoplasticisme. Juntament amb obres com l’edifici de La Bauhaus de Walter Gropius i la Villa Savoye de Le Corbusier, és un dels edificis fonamentals de l’arquitectura moderna.

El Pavelló també volia simbolitzar els valors de la nova Alemanya: racionalitat, austeritat, transparència i perfecció, tot marcant un allunyament radical de les velles tradicions de l’imperi alemany. I demostrant que el país havia assumit plenament la modernitat.

6. Models i Influències

Mies van der Rohe, en qui ja es detectava una clara influència de Schinkel i Behrns, va entrar en contacte amb Theo van Doesburg, fundador de De Stijl i defensor de la racionalitat en l’expressió creativa.