Església de la Madeleine

Autor: Pierre Alexandre Vignon i Jean Jacques Marie Huvé

Cronologia: Segle XIX

Tipologia: Església

Material: Pedra

Estil: Neoclàssic, Neobarroc

Localització: Paris (França)

Obres del mateix autor: Panteó i Arc de l'Étoile

Autor: L'actual església de la Madeleine va ser construïda per Pierre Alexandre Vignon, un dels principals autors del neoclàssicisme. Va estudiar arquitectura i va participar en la construcció del Castell de Malmaison per a l'Emperadriu Josefina. Napoleó li va encarregar la realització d'un temple laic dedicat a la glòria dels soldats del Primer Imperi. A la seva mort el 1828, l'església va ser continuada per Jean Jacques Marie Huvé.

Desprici formal: L'església s'eleva sobre un podi al qual s'accedeix per una amplia escalinata. Està formada per una planta rectangular. El portic octàstil està presidit per columnes corínties de 20m d'alçada, molt esveltes. Damunt dels quals hi ha un entaulament amb tres platabandes, amb un fris amb decoració en relleu i una inscripció, i un frontó triangular amb ornamentació escultòrica, obra de Henri Lemaire. El sostre es tanca amb una coberta de dos aiguavessos. L'interior de l'edifici està estructurat en una única nau amb un àbsis semicircular. L'espai es divideix en tres trams quadrats coronats per cúpules sobre petxines que no són visibles des de l'exterior i descansen damunt de quatre parells de columnes corínties. Aquestes columnes són les que separen l'naia central de la nau central d'una galeria de circulació.

Entorn i integració: Es troba en un dels extrems de l'eix viari transversal que travessa la Place de la Concorde, tancat per l'altre extrem pel Palau de Bourbon amb un edifici amb un portic també neoclàssic. Aquesta plaça està situada en un dels eixos urbanístics principals de Paris.

Funció i signe: En el projecte original, la Madeleine era una església, però van succeir uns esdeveniments que van fer que durant la Revolució Francesa l'edifici fos transformar en temple de la Revolució per la seva proximitat a la Place de la Concorde. Amb l'arribada de Napoleó, va passar a tenir una funció commemorativa i enaltidora dels exèrcits francesos. A partir del 1842, el seu ús civil es va traslladar a l'Arc de Triomf i va recuperar la seva funció religiosa i original com a església consagrada.

Models: Pren com a referència directa la cultura de la Grècia i Roma antigues, especialment la tipologia del temple clàssic amb un gran portic i frontó, Maison Carrée

Influències.