Espai Agrícola i Ramader: Conceptes i Tècniques Clau
Espai Agrícola i Ramader
L'agricultura alternativa i de regadiu
Agricultura alternativa (ecològica o biològica): Conreu de la terra amb unes tècniques naturals, sense fertilitzants ni pesticides químics, per aconseguir productes de gran qualitat, millorar la fertilitat del sòl, estalviar energia i evitar la contaminació. Els productes es troben regulats per llei per assegurar que són procedents d’agricultura ecològica. Es comença a aplicar a partir dels anys 80.
Agricultura de regadiu: Conreus que necessiten ser regats periòdicament amb aigües de rius, pous o embassaments. Així, tenen una dependència absoluta de l’aigua. Tradicionalment s’utilitza el mètode d’inundació dels camps o d’infiltració mitjançant solcs, tot i que en l’actualitat és més freqüent l’aspersió i el goteig. Ocupa més de 3,3 milions d’hectàrees a Espanya. Exemple: el cultiu de flors.
Agricultura de secà i agroturisme
Agricultura de secà: És aquella que rep tan sols l’aigua de pluja, normalment escassa, i de les reserves d’humitat del subsòl. No necessita regar-se de manera artificial. Ocupa uns 15 milions d’hectàrees a Espanya. Exemple: cultiu de l’olivera.
Agroturisme: Turisme rural amb la finalitat de satisfer l’oci en habitatges ja existents situats a finques rústiques on s’hospeden els visitants. Tenen una tipologia pròpia del medi rural, estan ubicats fora dels nuclis urbans i hi coexisteix l’activitat agrícola, ramadera i forestal. Es promociona a fires turístiques com a FITUR. Exemple: Muleta de Ca s’Hereu (Sóller).
Aigües jurisdiccionals i el sistema de parceria
Aigües jurisdiccionals: Franja de mar propera a la costa i sotmesa a la sobirania de l’estat que hi limita, el qual en té la jurisdicció. Es consideren aigües jurisdiccionals nacionals fins a les 12 milles, i aigües jurisdiccionals internacionals a partir de les 12 milles. Però aquestes fronteres han provocat molt de debat.
Parceria: Conveni per a l’ús temporal entre el propietari d’unes terres o ramats i les persones que les sembren o les crien, repartint-se els guanys obtinguts. Actualment, aquest tipus d’explotació està en retrocés (representa el 25% del total d’explotacions).
Aqüicultura i caladors de pesca
Aqüicultura: Tècnica que consisteix a criar peixos i altres espècies marines o fluvials d’aigua dolça o salada, ja sigui en el seu medi natural o bé en instal·lacions adaptades, on se'ls subministren aliments i se'ls protegeix dels enemics naturals. La comunitat més productora és Galícia amb els mol·luscs.
Caladors: Zona marítima on els pescadors calen les seves xarxes perquè en coneixen la riquesa en pesca. Espanya no té caladors importants i ha de negociar amb altres països. Exemple: l’Estat espanyol té dret a pescar lluç als caladors del Senegal.