L'Espai Urbà: Valor de Canvi, Morfologia i Planificació a Catalunya
L'Espai Urbà: Valor de Canvi i Mercantilització
Per al sistema capitalista, la ciutat adquireix un caràcter mercantil perquè es pot comprar i vendre. Transformant-la per mitjà d’infraestructures i equipaments, adquireix més valor. S’intercanvia a un preu lliure fixat per l’oferta i la demanda.
Abans, el sòl urbà era només considerat pel seu valor d’ús; ara també és considerat pel seu valor de canvi. Per tant, els propietaris veuen amb bons ulls la millora dels carrers, ja que augmenten els valors dels seus béns i poden especular.
Limitacions del Valor del Sòl Urbà
El valor del sòl té dues limitacions principals:
- Que no es pot produir sòl nou.
- Que no és transportable.
El seu valor depèn de la situació dins de la ciutat i de l’edificabilitat.
La Morfologia Urbana i els Plànols de la Ciutat
Els carrers són l’element clau que organitza els barris i dona forma a la ciutat.
Conceptes Clau de l'Assentament Urbà
- Emplaçament: Lloc físic concret on es troba una ciutat. El seu assentament depèn de la topografia del terreny i de la funció per a la qual va ser creada.
- Localització: La seva situació respecte a altres llocs. La situació està relacionada amb la funció que exerceix sobre el seu entorn geogràfic.
Tipus de Plànols Urbans
Plànol Irregular (Ciutat Preindustrial)
Coincideix amb la part antiga de les ciutats (d’origen romà o medieval), limitada per muralles. Aquestes feien que s’aprofités més l’espai interior. Els carrers eren estrets i irregulars, sense cap ordre aparent, seguint les condicions del terreny. Els carrers s’han anat adaptant a les exigències modernes amb els serveis necessaris. Molts es converteixen en barris museu.
Plànol Radiocèntric
Es fa normalment quan hi ha un monument històric al centre de la ciutat i, per tant, aquest fet condiciona la forma del plànol de la ciutat o del barri. Des del punt central parteixen carrers i avingudes d’una manera radial.
Plànol Ortogonal (o de Quadrícula)
Els carrers es tallen perpendicularment entre ells. Això fa que es creïn illes d’habitatges quadrades o rectangulars i que els edificis tinguin una disposició ordenada.
Morfologia Urbana del Segle XX: Models Bàsics
Hi ha dos models bàsics que defineixen l'expansió urbana del segle XX:
Ciutat Jardí
Habitatges unifamiliars amb pati i jardí, situats lluny de la ciutat industrial. Han acabat convertint-se en segones residències. Es caracteritzen per ser ciutats de baixa densitat.
Ciutat Funcionalista
Basada en el formigó i les possibilitats tècniques, permetia la construcció de blocs de pisos molt alts amb l’objectiu d’alliberar sòl per a zones obertes.
Ciutat i Urbanització a Catalunya
Una característica bàsica de l’espai urbà català és la seva distribució desigual del territori, ja que es concentra a la zona metropolitana i litoral, on es genera la problemàtica més intensa que fa necessària la planificació territorial.
Els Plànols de les Ciutats Catalanes
Hi destaca el nucli antic, situat a prop del mar. A partir del segle XIX es construeixen els eixamples. Actualment, moltes ciutats segueixen l’expansió en barris perifèrics.
La Problemàtica Urbana Catalana
Segregació Social
La forta immigració ha provocat la saturació dels barris vells de Barcelona i d’altres ciutats, on la població immigrada viu en habitatges sense condicions. Això provoca la degradació del barri i la problemàtica social.
Mobilitat Residencial
Famílies es traslladen a habitatges espaiosos (cases adossades) de ciutats inferiors a 100.000 habitants, situades fora de la ciutat metropolitana.
Impacte Ambiental
Inclou el nivell de soroll, la densitat de trànsit, el consum energètic i l’emissió de gasos. La gestió de residus sòlids urbans comprèn la recollida a les ciutats i el trasllat a abocadors (com el Garraf) i incineradores o ecoparcs. Cal tenir en compte el consum creixent d’aigua.
La Política Territorial Catalana
La política territorial catalana va destinada a:
- Frenar el consum de sòl.
- Millorar la cohesió social.
- Protegir el patrimoni urbanístic.
- Millorar els transports públics.
- Connectar de manera eficient Catalunya amb les xarxes urbanes i de transport d’Europa.
La Generalitat ha creat un fons perquè els ajuntaments rehabilitin barris per evitar l’exclusió. L'any 2007 es van crear les ARE (Àrees Residencials Estratègiques), distribuïdes per tot el territori català. El govern pot intervenir i fer habitatges de protecció oficial.
El Creixement Urbà del Segle XX i la Jerarquia
L’arribada de població immigrant ha provocat l’organització precipitada i sense planificació de zones de la perifèria urbana.
Jerarquia Urbana a Catalunya
Existeix una jerarquia urbana amb dos nivells principals:
- Barcelona i la seva àrea metropolitana.
- Les ciutats que estan fora de l’àrea metropolitana.
Dins d’aquest segon nivell, hi ha tres subnivells:
- Les capitals de províncies (Tarragona, Lleida i Girona).
- Les capitals comercials (Vic, Manresa, etc.).
- Ciutats més petites articulades al voltant de la costa o situades a la zona pirinenca (Palamós).
L'Espai Urbà a Catalunya: Descentralització i Influència
La pujada constant dels preus dels habitatges i l’estancament dels llocs de treball a Barcelona han provocat que la població se’n vagi de la zona metropolitana. Malgrat tot, Barcelona manté la centralitat i estén la seva influència a les zones d’urbanització difuses.
Connexions amb Eixos Urbans Europeus
Cal destacar el dinamisme que van anar adquirint ciutats com Tarragona, Reus i Girona, situades a l’eix mediterrani europeu.