Com estalviar i invertir: guia pràctica de finances personals

Estalvi i deute

L'estalvi és la part dels nostres ingressos que no gastem. És el consum futur que realitzarem gràcies a l'ingrés present. El contrari de l'estalvi és el deute.

El deute és consum present gràcies a ingressos futurs.

Raons per estalviar

1. Emergències o imprevistos: accidents, reparacions…
2. Plans de futur: viatges, cotxe…
3. No tenir deutes.
4. Evitar malvendre inversions.
5. Anticipar-se a situacions laborals no desitjades. Això seria un imprevist però molt més important que una reparació, ja que és la principal font d'ingressos.

Quant convé estalviar?

En general tothom hauria d'estalviar, però el context econòmic sovint dificulta que molta gent ho pugui fer. Cal tenir en compte:

• Estabilitat dels ingressos. Tenir feina que et proporcioni aquests ingressos. A vegades tenir feina no significa que puguis estalviar perquè l'ingrés és baix o perquè les despeses són altes (preu de la vivenda i dels béns de consum).
• Riquesa patrimonial. Tenir propietats pot influir en la capacitat d'estalvi.
• Salut. Malauradament, el sistema d'assistència pública no cobreix tot el necessari i sovint cal fer front a moltes despeses.

El pressupost

El pressupost és un pla financer personalitzat que ens ajuda a controlar les despeses i a treure el màxim profit dels ingressos.

Formular i estalviar

Un cop hem identificat les despeses i els ingressos, ja es pot formular el pressupost. L'objectiu principal és que els ingressos cobreixin les despeses i, a partir d'aquí, poder determinar l'estalvi.

Què és una inversió?

Una inversió és l'ús que es dona als diners amb la intenció d'aconseguir a canvi més diners en el futur.

Classificació de les inversions

• Liquiditat. Capacitat d'una inversió de convertir-se en diners. Les inversions amb alta liquiditat interessen quan l'inversor vol diners a la mà.
• Seguretat. Possibilitat d'aconseguir menys del que esperem o de perdre'ls. Com més petit és el risc, més segur és el producte, i viceversa.
• Rendibilitat. Capacitat de generar beneficis addicionals que excedeixen la inversió inicial.

Com més seguretat i liquiditat, menys rendibilitat.

Valors de renda fixa

Els productes de renda fixa paguen una rendibilitat establerta anticipadament i retornen els diners invertits en terminis de 3, 6, 9 i 12 mesos.

• Bons de l'Estat. Termini de 3 i 5 anys.
• Obligacions. 10, 15 i 30 anys.

Préstec i indicadors

Tipus d'interès

• Interès fix: no canvia en tota la vida del préstec.
• Interès variable: puja o baixa al llarg de la vida del préstec segons una taxa de referència. Per exemple, les hipoteques a interès variable es basen en l'Euríbor.

Sigui d'un tipus o d'un altre, el tipus d'interès s'anomena interès nominal. Només mesura el cost de 'llogar' els diners, no les comissions ni despeses de les entitats financeres.

Gestió de l'endeutament

Gestionar l'endeutament és mantenir el seu cost a nivells assequibles per a una persona. El cost més important és l'interès.

Valors de renda variable

La renda variable no ofereix una rendibilitat preestablerta ni el termini està determinat. En aquest cas la inversió es fa a través de la compra d'accions d'una empresa o negoci. Comprant-ne, l'inversor es converteix en soci propietari.

A canvi de l'aportació de diners, l'inversor adquireix drets de gestió en l'empresa i en el repartiment de dividends (beneficis) quan n'hi hagi.

Un accionista obté rendibilitat de dues maneres:

• Dividends: beneficis que es reparteixen entre els accionistes.
• Vendre les accions per un preu més alt.

Tot i això, la rendibilitat és incerta per dues raons:

• El repartiment de dividends depèn de com funcionen les empreses.
• El preu de mercat de les accions varia a la borsa.

Fons d'inversió

Totes les inversions tenen risc. Per això existeixen els fons d'inversió, que intenten minimitzar el risc repartint els diners entre diferents combinacions de renda fixa i variable.

Per exemple, un fons d'inversió de renda variable podria combinar accions de CaixaBank, Repsol i Telefónica.

El risc de les inversions

Criteris que s'utilitzen per minimitzar el risc de les inversions:

• Diversificació: dividir els diners en plans d'inversió diferents amb nivells de risc diferents.
• Ràting: indicador que mostra el grau de risc d'una inversió.

Riscos d'endeutar-se

Demanar un préstec proporciona la disposició immediata de diners. Els riscos són:

• Sobrecarregar el pressupost familiar.
• Cost addicional en forma d'interès, comissions...

Gestió de l'endeutament (repetició)

Gestionar l'endeutament és mantenir el seu cost a nivells assequibles per a una persona. El cost més important és l'interès.

Tipus d'interès (repetició)

• Interès fix: no canvia en tota la vida del préstec.
• Interès variable: puja o baixa al llarg de la vida del préstec segons una taxa de referència, per exemple, l'Euríbor.

Sigui d'un tipus o d'un altre, el tipus d'interès s'anomena interès nominal. Només mesura el cost de llogar els diners, no les comissions ni despeses de les entitats financeres.

Per últim, per conèixer la mesura global del cost del préstec s'utilitza la Taxa Anual Equivalent (TAE).

El préstec