Estaments i Feudalisme: Origen, Societat i Croades a l'Edat Mitjana

Estaments i Societat Feudal

D'una banda, hi havia els privilegiats. Dins d'aquests s'hi distingien dos estaments o ordres:

• La noblesa: es dedicava a la defensa militar i a la guerra.
• El clero: capellans i monjos, dedicats a l'oració i a l'església.

Era un sector petit de la població, però gaudien de tots els privilegis, posseïen una part important de les terres (feus) i detenien el poder militar, econòmic i religiós.

De l'altra, hi havia l'estament o ordre dels no privilegiats. Segons l'activitat que duien a terme, es diferenciaven en llauradors, que eren la immensa majoria de la població, i artesans, que constituïen un sector molt reduït. Tenien com a funció treballar i mantenir els altres dos estaments. Hi estaven sotmesos i no tenien cap mena de dret.

Origen del Feudalisme

A la darreria del segle VIII, Carlemany, rei dels francs, va unificar una bona part de les terres d'Europa occidental. Es va proclamar emperador l'any 800 i va intentar ser el successor dels antics emperadors romans. A la mort de Carlemany l'imperi es va desmembrar. L'any 843 els successors de Carlemany van dividir l'imperi en diversos regnes. A més, una sèrie de pobles van portar a terme atacs i invasions durant els segles IX i X. Els normands pel nord, els musulmans pel sud i els hongaresos per l'est es van abatre sobre els regnes d'occident, amb les seqüeles de mort i destrucció consegüents. En aquesta situació de crisi el poder dels monarques era molt dèbil. No podien protegir la població, ni recaptar impostos, ni mantenir un exèrcit fidel i estable. Per a poder governar i mantenir unit el regne, els monarques van haver de comptar amb els nobles, amb els quals van establir un sistema de relacions personals conegut com a vassallatge. El vassallatge s'establia mitjançant la cerimònia de l'homenatge, en què el vassall, agenollat davant del rei, li jurava fidelitat i li prometia consell i ajuda militar i econòmica. A canvi, el rei li lliurava el feu (investidura) perquè el governés i en visqués. Aquesta noblesa repartia entre altres nobles menys importants, cavallers o guerrers, una part de les seues terres (feus) perquè hi visquessin, les governessin i mantinguessin un petit exèrcit. Aquest va ser l'origen del feudalisme.

El Rei i els seus Vassalls

En la cúspide de la societat feudal se situava el rei. L'església cristiana havia establert durant els primers segles medievals que els monarques eren representants de Déu en la Terra amb la missió de governar el seu poble i mantenir el seu regne unit. Els territoris d'un regne en l'època feudal eren molt inestables. Estaven formats per totes aquelles possessions que el monarca tenia sota la seua autoritat. Però si un noble es feia vassall d'un altre rei o si el rei, quan es moria, lliurava una part de la seua herència a una filla o a un fill que s'emparentava amb un altre monarca, aquelles terres passaven a mans d'un altre rei i formaven part d'un altre regne. Els seus iguals eren els seus vassalls, la gran noblesa i les principals autoritats religioses, amb els quals el monarca compartia el govern del regne.

Els Camperols

El senyor feudal es quedava amb la millor part del feu, la reserva senyorial, i les treballaven els seus serfs. El senyor repartia masos als serfs o als llauradors lliures, que li havien de pagar amb collita o amb faenes. Hi ha dues categories de camperols:

• Els llauradors lliures, que podien fer el que volguessin.
• Els serfs, que eren com esclaus, no podien abandonar el feu.

Les cases eren senzilles, tenien poques habitacions i a vegades un magatzem. El mobiliari era molt simple i el sol era de terra.

Les Croades

En el segle XI Jerusalem va ser ocupada pels turcs, un poble islamitzat, molt bel·licós, que va començar a impedir als pelegrins l'accés a la ciutat o a maltractar-los. Per aquesta raó, l'any 1095 el papa Urbà II va fer una crida als cristians perquè anessin a alliberar Terra Santa dels infidels. Va prometre la salvació eterna a tots els que hi participessin. Al llarg dels segles XII i XIII es van dur a terme les anomenades croades, unes campanyes militars en defensa de la creu.